Guerra fratricida als teatres del Matadero de Madrid
"La nova direcció canvia totalment les línies dels espais i això ha molestat molt uns sectors del món teatral que senten seus aquests escenaris"
Les Naves de la discòrdia. Quin rebombori a Madrid amb la presentació de la programació de les Naves Matadero! Concretament de dues d’elles, que són les que fa uns anys va inaugurar i programar Mario Gas, quan va ser director del Teatro Español. El nou Ajuntament madrileny ha separat les Naves de l’Español, que actualment dirigeix Carme Portaceli, i va convocar un concurs per a la seva gestió que va guanyar el projecte liderat per Mateo Feijóo.
Blanca Portillo ‘dixit’. La nova direcció canvia totalment les línies dels espais i això ha molestat molt uns sectors del món teatral que senten seus aquests escenaris. La gran actriu Blanca Portillo va arribar a escriure que el teatre estava de dol. Per què? Doncs perquè les companyies com la seva dedicades a un teatre contemporani de la paraula ja no tindran accés a aquest teatre.
Nous llenguatges. I és que les Naves, rebatejades com a Centro Internacional de Artes Vivas, s’orientaran cap al teatre més avantguardista i performatiu, i cap a les hibridacions escèniques. És a dir, d’espectacles com aquells de què gaudíem, no sempre, en els Radicals del Lliure, com alguns que programen de tant en tant el Mercat de les Flors i el Temporada Alta, i espectacles molt propers als programats a la sala barcelonina Hiroshima.
Però si és dansa! El teatre de sempre contra el teatre més nou. O més ben dit, el teatre de sempre exigint el seu espai i menyspreant el més nou. “No és en contra de ningú, però que els donin unes altres naus buides!”, han arribat a dir. Germà ric, germà pobre. Conflicte fratricida. I ben mirat, la programació presentada fins al juny és bàsicament dansa, música i el nou teatre documental de Milo Rau que veurem al Lliure.
‘El País’ fa el ridícul. Massa aldarull. No sé quantes vegades un diari prestigiós com El País ha fet un editorial sobre cultura, cap gairebé segur sobre teatre, però dijous es despenjava amb una andanada contra Feijóo que en realitat anava contra l’Ajuntament: “Vol enlluernar amb un discurs pretensiós que s’alimenta amb la pitjor herència dels artistes que van inventar els ismes”. Són maneres? Posats a desqualificar, ho fan amb Susanne Linke, Merce Cunningham, Silvia Calderoni (fantàstic el MDLSX vist al Grec). Desconeguts del gran públic, diuen.
