MÚSICA
Cultura 09/06/2011

Guillamino omple de 'Fang' electrònic l'Heliogàbal

El crooner electrònic barceloní presenta aquesta nit Fang (2011) a l'Heliogàbal. Un disc en què revisa l'herència musical de la segona meitat dels 80 amb cançons a cavall entre el pop i la música de ball.

Marta Salicrú
3 min
La grapa del ieti Pau Guillamet amb la mà del monstre pelut en què es converteix al videoclip de Fang fosc , dirigit per David Gutiérrez Camps.

Barcelona."Hi ha gent que em diu que no hi entén, d'electrònica, però jo els dic si no han escoltat Pet Shop Boys, Duran Duran o Boy George. I em diuen: «Home, si ho dius així, sí»", protesta Pau Guillamet (Barcelona, 1977), més conegut pel nom artístic de Guillamino. "Fem cançons, i és igual la vestimenta que porten, unes són per ballar i les altres per escoltar". Les del nou disc, Fang (2011), però, que presenta avui a l'Heliogàbal en format de trio acústic, serveixen per a totes dues coses.

Fang és un disc electrònic, sí, com la mitja dotzena que ja ha fet Guillamino. Però també és un disc de cançons pop, amb estrofes i tornades -algunes ( Fang fosc , Natura morta , Fer foc ) enganxoses com el xiclet-. I en això Guillamet hi vol insistir perquè, en un panorama català en què és difícil que la música electrònica arribi més enllà de la reduïda escena específica, "si dic que faig un disc de cançons tinc una visibilitat diferent". "A Catalunya i a Espanya el públic està molt sectorialitzat, hi ha molts nínxols i hi ha gent molt tancada -afirma Guillamet-. És un problema de majories i minories. Aquí la gent de ment oberta és una minoria, i a fora no. És una qüestió de cultura musical, a Espanya molt perjudicada per la dictadura". Guillamino es queixa que a Catalunya i a Espanya "hi ha un espectre indie massa gran", en detriment de l'espectre electrònic. I quan diu indie es refereix a un pop-rock lluny de la sensibilitat majoritària que triomfa a les llistes de vendes (però que de vegades conquista el mainstream , el corrent principal, com en el cas de Manel i Antònia Font). "En el camp de l'electrònica, aquí som quatre gats els que fem cançons", lamenta (i torna a insistir que ell fa cançons).

El teloner de James Blake

Guillamino, però, no està sol, al món. A finals de maig va ser el teloner a Madrid de James Blake, el crooner del dubstep i una de les sensacions musicals recents -era un dels petits grans noms de l'últim San Miguel Primavera Sound-. I no és difícil veure punts de contacte entre la proposta del londinenc i la seva. "Em sento molt identificat amb ell en tant que combina els dos vessants sense problemes, pot cantar una cançó al piano i després fer un tema ballable. M'hi sento molt connectat per això -reconeix-. El seu món és molt més introspectiu, i si bé jo també tinc aquest vessant, potser ara contrasta molt amb el meu directe. Fang és un disc molt funk i als directes sempre potencio la part festiva, mentre que el directe de James Blake és molt fosc".

Fang és també un disc que beu dels 80, però Guillamet matisa: "És un disc retro, però m'he preocupat de no sonar a la música que es feia a la primera meitat dels 80". El motiu, però, és personal: "És quan jo vaig fer 12 o 13 anys. Els 80 continuaven, però jo em vaig fer gran i va canviar la manera de veure les coses. Ja no ets un nen i comences a ajuntar els punts. O a escoltar George Michael", de qui recorda sobretot Father figure , del debut en solitari Faith (1987). "Jo escoltava un programa a RAC 105 que es deia Clàxon , que era el típic programa de dedicar cançons a les noies. El feien a les onze de la nit, que per a mi era supertard, i sonaven els Pet Shop Boys i pensaves en la nena que t'agradava, i es començava a formar un univers que no havies viscut abans. I això era el que volia evocar". Per ajudar-se, ha treballat amb un teclat de l'època, les limitacions del qual li han permès fer un disc homogeni.

PopArb i Sónar

Guillamino tancarà la nit de dissabte al PopArb, el 9 de juliol, "després d'Antònia Font i El Guincho", a qui sí que se sent proper. Abans, però, portarà l'espectacle After Kids Club -"un after per a nens i pares que vol fer una mica de broma amb el fet que hi ha gent ballant i que és de dia"- el 19 de juny al Sónar Kids. Admet que hauria estat bé presentar Fang al festival per a adults, però només pot estar-li agraït, al Sónar. "Esclar que m'hauria agradat presentar Fang allà, però jo al Sónar hi treballo cada any, per una cosa o una altra. No em puc queixar, d'ells, i el disc va sortir tard. Ja hi haurà una altra ocasió, l'any que ve hi haurà un altre Sónar".

stats