21/03/2012

Hanif Kureishi

2 min

Hanif Kureishi, el cronista dels suburbis britànics per excel·lència, és un personatge sempre entre dues aigües: entre la sang pakistanesa i la britànica; entre la seva pell d'acadèmic de filosofia del King's College i de trapella de barri; entre la cultura salvatge dels 80 i una família com cal -el seu pare era un intel·lectual lletraferit funcionari de l'ambaixada del Pakistan a Londres i el seu tiet va ser un dels grans escriptors pakistanesos del segle XX-. Kureishi forma part de l'espècie d'escriptor que més m'agrada: el que relata a partir de la seva experiència. I si la seva experiència vital és lluny del que vol explicar, Kureishi canvia d'escena i se submergeix dins la merda.

Cadascuna de les seves novel·les i pel·lícules són testimonis d'aquesta introspecció al costat més fosc de la societat i de la naturalesa humana. També ho és Alguna cosa per explicar , la seva darrera novel·la (Empúries, 2009). En ocasió de la publicació d'aquest llibre al Regne Unit, el crític literari de l'Observer Andrew Anthony deia de l'autor que "els seus ulls foscos són eloqüents de la seva experiència. Si no han vist prou, sí que indubtablement han estat testimonis de massa coses".

Llegint sobre Kureishi, de seguida apareix el nom de Bradford, la ciutat anglesa amb l'índex més alt de població asiàtica. Tots els problemes de la integració de la immigració a Europa ja eren latents a Bradford fa 30 anys. La comunitat predominant són musulmans asiàtics, sobretot pakistanesos. L'any 1986 Kureishi va escriure per a la revista Granta la crònica d'una visita a Bradford. Aquell escrit va marcar la resta de la seva obra. A Bradford , Kureishi recorre els barris més conflictius de la ciutat. Hi ha escenes d'una tensió esgarrifosa, com quan en un bar el volen apallissar perquè l'identifiquen com el guionista de la pel·lícula de Stephen Frears La meva preciosa bugaderia , en què el protagonista, un pakistanès que regenta una bugaderia, acaba mantenint una relació homosexual amb un ultradretà anglès. El fonamentalisme religiós no l'hi va perdonar i a Bradford hi ha la prova.

stats