Harry Belafonte : "El capitalisme porta al IV Reich"

LOCARNO (SUÏSSA)Conegut sobretot per la seva faceta musical, Harry Belafonte (Nova York, 1927) ha rebut a Locarno el premi Pardo per la seva carrera cinematogràfica. Belafonte, protagonista de films com el clàssic Carmen Jones, d'Otto Preminger, va fer mundialment famoses cançons com Matilda, Matilda i Day-O . Ell, però, es considera sobretot un activista. Ho ha estat tota la vida. Va pagar la fiança per treure Martin Luther King de la presó.

Aquest és el segon premi que rep d'un festival de cinema després del de Berlín el 2011.

M'emociona. Són premis pels continguts de les pel·lícules. Vénen d'altres cultures i representen una acceptació global del fet d'haver-me posicionat contra la guerra, el racisme i el sexisme. A mi no m'importen els diners que fa una pel·lícula, em sento valorat quan em diuen que aquell film significa alguna cosa.

A més, vostè volia ser actor i no cantant.

Sí, però no trobava feina. Els actors negres no teníem papers. Molta gent em deia que perdia el temps. I quan això va ser una evidència, vaig començar a cantar.

Més tard va rebutjar ser el protagonista d' Els lliris dels prats (1963). Per què?

Hollywood sempre ens oferia papers de serfs. No teníem història. Els negres havíem de començar quan l'home blanc ho decidia: l'esclavatge. Aquest film tractava d'un home negre sense destí que s'atura per construir una capella per a set monges. Ho vaig trobar una pèrdua de temps i d'oportunitat, i ho vaig refusar. Sidney Poitier el va fer.

I ell va guanyar l'Oscar. ¿Se'n penedeix ara?

En absolut.

Vostè s'ha definit com a activista. D'on ve aquesta vocació?

De mirar al meu voltant. Jo lluito per millorar les condicions de la societat. Em motiva la pobresa, que és on vaig néixer. Veia la meva mare, una treballadora domèstica, discriminada perquè era dona, immigrant i negra. Em vaig rebel·lar i vaig utilitzar l'art i la cultura com a eines.

Quina diferència veu, en l'activisme, entre el passat i el present?

Abans l'enemic estava ben definit. És fàcil quan trobes un rètol contra els negres o ve un dictador i el pots sentir. Quan s'amaga i ja no el pots tocar és quan és més insidiós. Per això crec que el moment actual és el més desafiant que he viscut.

I quin és l'enemic ara?

El capitalisme sense fre. La concentració de diners en poques mans és el més perillós que ha passat mai a la civilització. I en la història hi ha hagut intents de canviar-ho, però els seus líders van abandonar la filosofia i es van deixar corrompre pel poder. Com va dir un gran filòsof [John Dalberg-Acton], "el poder corromp i el poder absolut corromp absolutament", que és a què ens estem enfrontant ara, les oligarquies. Qui controla la premsa? Murdoch, Berlusconi... Tot ha de ser com volen: què veiem a la televisió, quin cinema fem... Sortosament, tenim les xarxes socials, però cada vegada estan constrenyent-se més. Els que tenen el poder en el sistema de lliure empresa esclafen la gent i creen guerres nefastes. El que vam fer durant el mandat de Bush, el que continuem fent amb Obama, és mantenir el paradigma. Tenim lleis que encoratgen la tortura, no vam canviar Guantánamo. Als EUA en qualsevol moment la policia pot arrestar-te sense dir-te'n el motiu i enviar-te a qualsevol lloc i oblidar-te. Aquest capitalisme sense fre ens està portant al llindar del IV Reich.