Cultura 14/03/2017

Una Hedda Gabler addicta a Facebook

"Entre el que som i el que ensenyem hi ha distància", diu Pau Miró

i
Laura Serra
2 min
Júlia Barceló, Pol López i Pau Vinyals en la versió de Hedda Gabler de la cia. Solitària.

BarcelonaFilla del seu pare és una filla il·legítima i rebel de la Hedda Gabler de Henrik Ibsen. El dramaturg Aleix Aguilà i la companyia Solitària han agafat el clàssic drama de finals del XIX i l’han convertit en una “versió irreverent, personal i desacomplexada”, diu el director convidat Pau Miró, i encara hi podríem afegir actual i concentrada, sobre “una dona que intenta encaixar els seus ideals en un clixé de societat ben mediocre”. “Cada cop ho intenta més i encaixa menys, i és un esforç devastador”, afegeix. Entre la nit de Cap d’Any i el dia d’any nou i amb només tres personatges que conserven l’esperit dels originals i els seus destins (la Hedda, el seu flamant marit, Jørgen Tesman, i el seu vell amic escriptor, Ejlert Løvborg), Aguilà fa precipitar els esdeveniments “des d’una comèdia de vodevil cap a la foscor que devora els personatges”, descriu Miró. L’obra va ser una de les petites grans sorpreses del festival Temporada Alta i ara és el Teatre Lliure, que l’aixopluga a l’Espai Lliure de Montjuïc dues setmanes, del 15 al 26 de març.

Filla del seu pare fa referència al condicionament familiar d’aquesta dona brillant i d’educació selecta que escull un casament còmode per mantenir l’estatus, tot i les seves excentricitats. L’arribada de Løvborg desestabilitzarà aquest fràgil equilibri. L’aristocràcia d’Ibsen aquí transmuta en burgesia catalana, i els temes que abordava el dramaturg noruec hi són presents des d’una mirada contemporània: la necessitat de mostrar-se a l’aparador públic (encara que la realitat sigui secretament frustrant) avui es vehicula a través de xarxes com Facebook. “Entre el que som i el que ensenyem hi ha una distància. Tots podem ser Hedda Gabler”, afirma Miró, assenyalant que han esquivat els prejudicis respecte als personatges femenins. “Mostrem les nostres ambicions i misèries”, reconeix Pol López. “Hi ha els nostres fantasmes, pors i limitacions -afegeix Pau Vinyals-. Ibsen t’enfronta a tu mateix i a preguntes com: vols dir que lluites prou per ser qui vols ser?”

Aquesta serà la setena obra de la companyia Solitària des del 2010, però és la primera on actuen els seus tres integrants, tres intèrprets amb unes agendes molt atapeïdes que comparteixen un caràcter fort i una personalitat singular que volen portar al límit interpretatiu.

stats