Publicitat
Publicitat

OSCARS 2012

'The artist' parteix com a clar favorit d'una gala en què nou films es disputaran l'estatueta

Hollywood es prepara per als Oscars més nostàlgics

El 1927 el cap de la Metro-Goldwyn-Mayer, Louis B. Mayer, i una trentena d'actors i directors van decidir crear una institució privada per defensar els interessos dels artistes del cel·luloide, que, a diferència dels tècnics cinematogràfics, en aquell temps no tenien cap mena de regulació sindical. L'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques, però, no es va limitar a ser un instrument de representació professional: el 1929 va reunir a l'Hotel Roosevelt un grapat dels homes i dones més representatius de la indústria dels somnis per fer-se un homenatge i repartir-se uns quants premis honorífics que havien de celebrar les millors contribucions a l'art cinematogràfic de la collita recent.

En aquella ocasió, els acadèmics van escollir com a millor pel·lícula l'obra un genial cineasta alemany que havia viatjat a Hollywood a desplegar el seu talent en una de les millors pel·lícules de tota la història: Sunrise , de F.W. Murnau.

Vuitanta-tres edicions després d'aquella gala, els acadèmics podrien escollir de nou un film mut (o gairebé) d'un director europeu com a millor pel·lícula en la cerimònia dels Oscars que se celebra aquesta matinada. The artist , l'homenatge al Hollywood a cavall entre el cinema mut i el sonor que ha dirigit el francès Michel Hazanavicius, és la gran favorita per proclamar-se triomfadora dels Oscars. Sense anar més lluny, divendres a la nit es va endur sis César, els premis de la indústria del cinema francès, entre els quals hi havia el de millor pel·lícula, director i actriu. Si guanyés l'Oscar al millor film, seria la primera vegada que un títol triomfa alhora als Oscar, als Globus d'Or, als Bafta i als César, un llistat de reconeixements impressionant al qual podríem afegir el Goya a la millor pel·lícula estrangera i els premis de la indústria australiana, del gremi de productors americans, dels crítics de Nova York i un llarg etcètera. La combinació exacta de nostàlgia, tendresa i celebració de la capacitat d'adaptació i canvi del cinema de The artist s'ha revelat fins ara infal·lible a l'hora de conquerir premi rere premi, però encara li queda la revàlida final dels Oscars.

Scorsese i l'homenatge a Méliès

A ningú se li escapa la ironia del fet que la gran rival de The artist per aconseguir l'Oscar a la millor pel·lícula sigui un film d'un director nord-americà que ret homenatge al gran pioner del cinema mut francès, Georges Méliès. La invención de Hu go , el debut de Martin Scorsese en el 3D, podria ser també el primer títol rodat en tres dimensions que guanya l'Oscar a la millor pel·lícula. El seu homenatge als primitius artesans del cinema no passa per mimetitzar el llenguatge del cinema mut, sinó per actualitzar l'esperit innovador i d'espectacle de fira d'aquells pioners.

L'altre film amb possibilitats d'arrabassar a The artist l'Oscar que ja sembla que tingui a la butxaca és Los descendientes , un drama familiar amb tocs de comèdia dirigit per Alexander Payne que ha funcionat estupendament a la taquilla nord-americana -cosa que no ha fet The artist , per cert- i que compta amb el carisma d'un George Clooney en el seu millor paper.

Des de la tercera fila de la graella sortirien el drama racial Criadas y señoras -amb més possibilitats a les categories interpretatives- i la filosòfica L'arbre de la vida , de Terrence Malick -que és un plat massa exquisit i radical per als acadèmics-. Gairebé sense opcions: Midnight in Paris , de Woody Allen; Moneyball , de Bennett Miller; War horse , de Steven Spielberg, i Tan fuerte, tan cerca , de Stephen Daldry. En total, nou films que es disputaran el premi més cobejat del cinema.

Els llibres que ens fan grans

Més continguts de

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT