OSCARS 2012
Cultura 26/02/2012

Hollywood es prepara per als Oscars més nostàlgics

Xavi Serra
3 min
Hollywood  es prepara  per als Oscars més nostàlgics

El 1927 el cap de la Metro-Goldwyn-Mayer, Louis B. Mayer, i una trentena d'actors i directors van decidir crear una institució privada per defensar els interessos dels artistes del cel·luloide, que, a diferència dels tècnics cinematogràfics, en aquell temps no tenien cap mena de regulació sindical. L'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques, però, no es va limitar a ser un instrument de representació professional: el 1929 va reunir a l'Hotel Roosevelt un grapat dels homes i dones més representatius de la indústria dels somnis per fer-se un homenatge i repartir-se uns quants premis honorífics que havien de celebrar les millors contribucions a l'art cinematogràfic de la collita recent.

En aquella ocasió, els acadèmics van escollir com a millor pel·lícula l'obra un genial cineasta alemany que havia viatjat a Hollywood a desplegar el seu talent en una de les millors pel·lícules de tota la història: Sunrise , de F.W. Murnau.

Vuitanta-tres edicions després d'aquella gala, els acadèmics podrien escollir de nou un film mut (o gairebé) d'un director europeu com a millor pel·lícula en la cerimònia dels Oscars que se celebra aquesta matinada. The artist , l'homenatge al Hollywood a cavall entre el cinema mut i el sonor que ha dirigit el francès Michel Hazanavicius, és la gran favorita per proclamar-se triomfadora dels Oscars. Sense anar més lluny, divendres a la nit es va endur sis César, els premis de la indústria del cinema francès, entre els quals hi havia el de millor pel·lícula, director i actriu. Si guanyés l'Oscar al millor film, seria la primera vegada que un títol triomfa alhora als Oscar, als Globus d'Or, als Bafta i als César, un llistat de reconeixements impressionant al qual podríem afegir el Goya a la millor pel·lícula estrangera i els premis de la indústria australiana, del gremi de productors americans, dels crítics de Nova York i un llarg etcètera. La combinació exacta de nostàlgia, tendresa i celebració de la capacitat d'adaptació i canvi del cinema de The artist s'ha revelat fins ara infal·lible a l'hora de conquerir premi rere premi, però encara li queda la revàlida final dels Oscars.

Scorsese i l'homenatge a Méliès

A ningú se li escapa la ironia del fet que la gran rival de The artist per aconseguir l'Oscar a la millor pel·lícula sigui un film d'un director nord-americà que ret homenatge al gran pioner del cinema mut francès, Georges Méliès. La invención de Hu go , el debut de Martin Scorsese en el 3D, podria ser també el primer títol rodat en tres dimensions que guanya l'Oscar a la millor pel·lícula. El seu homenatge als primitius artesans del cinema no passa per mimetitzar el llenguatge del cinema mut, sinó per actualitzar l'esperit innovador i d'espectacle de fira d'aquells pioners.

L'altre film amb possibilitats d'arrabassar a The artist l'Oscar que ja sembla que tingui a la butxaca és Los descendientes , un drama familiar amb tocs de comèdia dirigit per Alexander Payne que ha funcionat estupendament a la taquilla nord-americana -cosa que no ha fet The artist , per cert- i que compta amb el carisma d'un George Clooney en el seu millor paper.

Des de la tercera fila de la graella sortirien el drama racial Criadas y señoras -amb més possibilitats a les categories interpretatives- i la filosòfica L'arbre de la vida , de Terrence Malick -que és un plat massa exquisit i radical per als acadèmics-. Gairebé sense opcions: Midnight in Paris , de Woody Allen; Moneyball , de Bennett Miller; War horse , de Steven Spielberg, i Tan fuerte, tan cerca , de Stephen Daldry. En total, nou films que es disputaran el premi més cobejat del cinema.

stats