Cultura 15/04/2011

Homenatge als impulsors del català modern

Andreu Gomila
2 min

Barcelona.Va costar, i molt, aconseguir-ho, perquè Pompeu Fabra i Antoni Maria Alcover tenien punts de vista oposats, però fa cent anys va néixer la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), la primera pedra del que és avui el català modern, fruit de la unió del rigor ordenador de Fabra amb l'entusiasme mobilitzador d'Alcover. Tots dos, amb el mallorquí de president, van formar la primera secció filològica amb noms no menys il·lustres com els escriptors Josep Carner, Àngel Guimerà i Joan Maragall, l'hel·lenista Lluís Segalà i el biblista Frederic Clascar. I ahir a la tarda l'IEC, amb el president de la Generalitat, Artur Mas, al capdavant, va celebrar a Palau la brillant efemèride, cent anys i dos mesos després.

Tant el president de l'IEC, Salvador Giner, com el president de la Secció Filològica, Isidor Marí, van lloar "la tasca gegantina" dels "pares fundadors" -en paraules de Mas- del català modern, i la valentia d'un Enric Prat de la Riba, aleshores president de la Diputació de Barcelona, que enmig d'una "greu precarietat" de recursos va llançar "la revolució cultural" amb l'IEC com a pedra angular, tal com va recordar Giner.

L'acte d'ahir va servir per reivindicar la feina de l'Institut i, sobretot, de mossèn Alcover i de Fabra. El primer, pel seu intens apostolat per tots els territoris on es parlés català amb l'objectiu de palpar la llengua. I el segon, pel seu afany de dotar el català d'unes normes que el fessin equiparable a qualsevol llengua de cultura europea. Totes dues tasques, no cal oblidar-ho, es van portar a terme en només 21 anys, entre el 1911 i el 1932, data de sortida del diccionari Fabra. Per tastar el canvi, només cal donar un cop d'ull a la comunicació del mateix IEC del 9 de febrer del 1911, en què Antoni Rubió i Lluch i Miquel dels Sants Oliver demanaven a Prat de la Riba la creació de les seccions filològiques i de ciències: és plena d' y en lloc d' i , accents mal posats i moltes contradiccions ortogràfiques i gramaticals. Quin idioma escriuríem sense ells?

stats