Cinema

Mor als 88 anys Ian Holm, un petit gegant del cinema i el teatre anglès

L'androide d''Alien' i el Bilbo Saquet d''El senyor dels anells' són es seus papers més celebrats

"Crec que estic preparat per a una altra aventura", deia Bilbo Saquet abans de pujar al vaixell d'Elrond i Galadriel per fer el seu últim viatge. La sortida d'escena de l'actor que va interpretar el hòbbit a El senyor dels anells no ha sigut tan poètica i lluminosa: Ian Holm ha mort aquest divendres als 88 anys a l'hospital a conseqüència del Parkinson que patia des de feia anys. El cinema britànic perd un dels seus grans intèrprets, un actor menut, virtuós i versàtil que no es va prodigar gaire com a protagonista però que tot i així va acabar reunint una col·lecció de personatges inoblidables: l'androide Ash d' Alien, l'entrenador de Carros de foc, l'advocat torturat d' El dolç avenir, el Lewis Carroll de Dreamchild i el Bilbo de la saga de Peter Jackson, esclar, que va reprendre amb dues petites aparicions a Un viatge inesperat i La batalla dels cinc exèrcits, primer i tercer episodi de la trilogia cinematogràfica d' El hòbbit. Però el seu primer contacte amb l'univers Tolkien venia de molt abans, concretament del serial radiofònic d' El senyor dels anells que va produir la BBC el 1981, en què Holm va prestar la veu a Frodo.

Holm va néixer el 1933 a l'hospital mental d'on el seu pare era superintendent, a més d'un dels pioners de la teràpia electroconvulsiva. Els seus inicis van tenir lloc a l'escena teatral. El 1961 va participar en la fundació de la Royal Shakespeare Company, amb la qual es va fer un nom com a actor. Harold Pinter va ser un dels noms claus de la seva etapa teatral i va elogiar molt el treball de Holm, que acabaria guanyant un Tony a Broadway per The homecoming. L'actor va decidir centrar-se en el cinema i la televisió arran d'un col·lapse en escena que va patir el 1977 durant una representació de The Iceman Cometh. La jugada li va sortir bé, ja que poc després el seu paper de maquiavèl·lic robot humanoide a Alien (1979) i a continuació el d'entrenador de mètodes poc ortodoxos a l'oscaritzada Carros de foc (1981) van fer enlairar la seva carrera.

La seva versatilitat camaleònica queda evidenciada en la diversitat de la seva filmografia, en què va conrear gèneres de prestigi com el retrat històric ( La follia del rei George) l'adaptació shakespeariana (apareix al Hamlet de Zeffirelli i l' Enric V de Branagh) i el drama d'autor (ell és el l'advocat que s'endinsa en una comunitat destrossada a la magistral El dolç avenir d'Atom Egoyan), però també va abraçar l'extravagància i la fantasia de cineastes sempre al·lèrgics al realisme com Terry Gilliam ( Els herois del temps, Brazil), David Cronenberb ( Naked lunch, eXistenZ), Denis Potter ( Dreamchild) o Luc Besson ( El cinquè element). Se'l veia gaudir especialment en aquests papers, com la vegada que va interpretar alhora el doctor Frankenstein i la seva criatura en una producció televisiva, o encarnant Jack l'Esbudellador en l'adaptació del còmic d'Alan Moore From Hell. Però, qui sap si perquè era baixet, el personatge que va interpretar més vegades va ser Napoleó: a Els herois del temps, a la sèrie Napoleó i l'amor i a la pel·lícula del 2001 El meu Napoleó.