Idees de futur per al Parc Agrari del Llobregat

Els arquitectes de la UIC potencien amb els seus projectes el paper de laboratori del centre Oliva Artés

Hi ha parelles d’imatges que, d’entrada, semblen incompatibles. Per exemple, un militar i una papallona. Però a base de talent i treball es poden arribar a fer compatibles. L’arquitecta Maria Cerdà Pons ho ha aconseguit amb el seu projecte de fi de grau a l’escola d’arquitectura de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC). Amb una intervenció mínima, Maria Cerdà ha aconseguit que la masia de Can Torelló, que va funcionar com a caserna després de la Guerra Civil, i els antics polvorins que l’envolten es converteixin en un papallonari i en un jardí botànic. L’arquitecta ha situat el projecte en el marc de protecció dels límits del Parc Agrari del Baix Llobregat al Delta, i el punt de partida es troba en la consciència mediambiental i en el fet que les papallones “apareixen com a quantificador de la qualitat ambiental”, segons diu la memòria del projecte. Ras i curt, l’extinció de les papallones també comporta la desaparició de l’home.

El projecte de Maria Cerdà porta per títol Butterfly landing i es pot veure al centre  MUHBA Oliva Artés de Barcelona fins al 31 d’agost, dins l’exposició R_Urban Hubs. Interrogar els límits de Barcelona al segle XXI, formada per 30 projectes de fi de grau que assagen sobre la transformació del delta del Llobregat. R_Urban vol fer referència al fet que el caràcter dels llocs on s’ubiquen els projectes és a mig camí entre el que és rural i el que és urbà. A més, la mostra ha sigut guardonada en la nova categoria de recerca de la Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme pel seu afany divulgatiu i també perquè transmet la càrrega social de l’arquitectura.

“Fa tres anys vam proposar-nos treballar en àmbits que són perimetropolitans però determinants per al futur de la ciutat de Barcelona. Avui dia no es pot pensar en Barcelona sense contemplar què passarà al sector del Besòs, al de Montcada i, evidentment, al del delta del Llobregat. El futur de Barcelona passa fonamentalment per gestionar aquests territoris”, explica Álvaro Cuéllar, professor d’urbanisme i subdirector de l’escola d’arquitectura de la UIC.

Tenir consciència del territori

A més del papallonari, també es poden veure els projectes d’un centre eqüestre, una residència i l’àrea docent per a un nou centre d’alt rendiment esportiu, una escola agrària i una residència per a persones amb discapacitat cognitiva, un centre de formació professional i un viver d’empreses, una plaça productora d’energia, una planta de biogàs, una escola gastronòmica i un mirador i un hotel per als visitants del parc agrari, entre d’altres. Malgrat les diferents tipologies d’aquests projectes, tenen en comú el protagonisme de la sostenibilitat. “La visita a l’exposició permet treure una conclusió general sobre la necessitat de conscienciar la gent perquè comenci a entendre els diferents perfils del nostre territori”, subratlla Cuéllar.

Els projectes estan dividits en sis àmbits, corresponents als diferents espais que van desenvolupar els estudiants. El front marítim es destina a usos residencials i turístics, i els aiguamolls, a usos lúdics. La logística i la indústria es concentren en la zona aeroportuària i a la C-32, mentre que els equipaments i els habitatges es troben a Sant Boi. Per últim, les noves activitats que potencien el valor comercial dels productes del parc i la conservació del seu patrimoni natural estan localitzades a les zones de Castelldefels, Gavà i Viladecans.

Rigor, imaginació, urgència

Pel que fa a la zona aeroportuària, com diu l’arquitecte Miquel Lacasta, director d’aquest taller, “la intenció era consolidar els límits perquè no hi hagi la temptació de menjar-se el parc agrari, com ha anat passant al llarg de la història, i per recollir les tendències del quilòmetre 0 modernitzant-lo i dotant-lo d’una identitat forta amb les suposades plusvàlues”. La realització de propostes en la línia de les exposades, afegeix Lacasta, “és una qüestió de voluntat política i de diners”. Així i tot, encara que sigui des de la perspectiva d’uns exercicis acadèmics, combinen “el màxim de rigor amb el màxim d’imaginació”. “No toquem temes utòpics, sinó problemes reals. Plantejar-nos preservar el Parc Agrari i que en lloc d’alimentar un 10% de l’àrea metropolitana puguem alimentar el 30% potser és un debat molt gros, però són temes que ja són a l’agenda de la urgència i del curt termini”, subratlla Lacasta. “El Parc Agrari no és un enemic, sinó que s’ha d’integrar dins la planificació urbana”, diu Cuéllar.

L’elecció del Parc Agrari té l’origen en el conveni que la UIC té amb el departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, que està desenvolupant un pla director urbanístic per organitzar els usos i l’edificabilitat de la zona.

Més continguts de