La música urbana s'obre pas a l'In-Edit

Cantants de trap, imitadors obsessius, cors gais i l'hedonisme eivissenc protagonitzen el festival

“Ens interessen les històries que permeten entendre'ns millor i també entendre millor la societat”. Aquesta declaració d'intencions del periodista i programador Lluís Hidalgo és el millor resum de les motivacions i la personalitat que sempre ha exhibit el festival In-Edit de Documental Musical. La pròxima edició, que tindrà lloc a Barcelona del 24 d'octubre al 3 de novembre a Barcelona –i del 30 d'octubre al 3 de novembre a Madrid– també començarà a mostrar nous relats i tendències del món de la música. Un exemple seria la peça inaugural d'aquest any, 'Everybody's everything', una immersió en la intimitat de la tràgica figura de Lil Pee, jove promesa del trap amb èxit precoç i fulgurant que va morir el 2017 per una sobredosi amb només 21 anys. "Una nova generació treu el cap amb la seva música i el seu llenguatge audiovisual –anuncia Hidalgo–. No és novetat que un músic mori jove quan està al cim de la seva carrera, però sí com està explicada la seva història. I l'extraordinari és que el documental tingui tant de material d'un artista tan jove que va morir tan aviat".

A la secció oficial no hi abunda la música urbana –"Ens encantaria tenir algun documental ben fet de 'reggaeton', però o no existeix o no l'hem trobat", confessa Hidalgo"–, però sí les grans històries i els grans personatges que caracteritzen l'In-Edit, com la del compositor Giacinto Scelsi, el precursor del 'drone', que mai es va deixar fer fotos i, en conseqüència, no apareix en el documental que li dedica Sabastiano d'Ayala Valva. Un altre personatge peculiar que desfila per la programació és 'Mr. Jimmy', un guitarrista japonès obsessionat amb Jimmy Page i dedicat en cos i ànima a imitar-lo fins a l'últim detall visual o estètic. En canvi, el protagonista 'Vadio' és, segons Hidalgo, l'encarnació viva d'un gènere musical: el fado. "És un perdedor melancòlic i trist que es presenta a concursos i no els guanya mai, que odia les cases de fado perquè estan plenes de turistes", resumeix el programador, que també subratlla "l'alegria, el ritme i la diversió" del documental 'Who let the dogs out', un recorregut per la recargolada història del 'hit' 'Woof woof!' que serveix per reflexionar sobre "com l'autoria es difumina en la música actual". I fora de competició trobem una història curiosa una mica resumida en el títol 'Gay chorus deep south', sobre la gir que un cor d'homes gais va fer pel sud conservador i homofòbic dels Estats Units.

Del Niño de Elche a P.J. Harvey

En la secció nacional, documentals sobre el cantaor José Menese, el viatge de descobriment que el Niño de Elche va fer a Bolívia i el cantautor Chicho Sánchez Ferlosio. Aquest últim, dirigit per David Trueba, recorre la biografia del Sánchez Ferlosio, fill de falangista que es va convertir en símbol antifeixista gràcies al disc 'Canciones de la resistencia española' i temes com 'Gallo rojo, gallo negro'. Hidalgo també ha destacat la qualitat formal de 'The rise of synths', producció catalana dirigida al mercat internacional sobre l'auge del gènere de música electrònica 'synthwave' que comptarà amb una narració de John Carpenter que aquesta setmana s'està enregistrant a Los Angeles. La programació, de la qual encara falta confirmar un 15%, inclou també títols ja anunciats al juny com 'Marianne & Leonard', sobre la relació de musa-geni entre Leonard Cohen i Marianne Ihlen i 'P.J. Harvey: a dog called money', que segueix el procés creatiu de la cantant britànica en els viatges a Kosovo, l'Afganistan i Washington. El festival el tancarà un clàssic de l’In-Edit, el britànic Julien Temple, amb un documental mut (sense diàlegs ni veu en 'off') sobre l’escena electrònica d’Eivissa.

Més continguts de