El desconfinament cultural

Incertesa cultural per la falta d'informació sobre "la nova normalitat"

La inconcreció de les mesures del govern espanyol genera preocupació en els àmbits culturals

X.C. / V.G. / N.J. / S.M. / J.N. / A.R.T. / X.S.

"I al juliol podrem obrir amb el 100% de l'aforament?", pregunta la gerent de l'Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC), Carmen Zapata. La pregunta és pertinent perquè en el pla del desconfinament cultural que va publicar dimarts el govern espanyol no hi ha cap pista sobre com serà tot plegat quan s'acabi la fase 3 de la desescalada. La incògnita és tan gran que una bona part del sector cultural ha rebut amb preocupació la inconcreció d'un pla en què "la nova normalitat" és un full en blanc. A més, el calendari és especialment delicat, perquè el juliol i l'agost són els mesos que tradicionalment concentren molta activitat, sobretot musical. Per això els festivals d'estiu es mantenen a l'expectativa, perquè no saben de quina manera reaccionar-hi. En general, la sensació és de perplexitat, fins i tot assumint que la situació fa comprensible una lògica d'assaig, error i rectificació. 

El desconfinament cultural: llibreries i museus primer, i els concerts més endavant

La fase 3, que en el millor dels casos s'acabaria al final de juny, preveu la possibilitat de fer concerts per a menys de 800 persones, amb tothom assegut, a l'aire lliure i mantenint la distància necessària. Les sales d'arts escèniques i musicals podran acollir activitat amb una limitació d'un terç de la capacitat, però no s'especifica com es garantirà la distància de seguretat. L'aforament permès en teatres, cinemes, auditoris, llibreries i museus serà del 50%. I un cop superada la fase 3... cap indicació. Aquesta incertesa sobre "la nova normalitat" representa una part dels neguits dels diferents sectors culturals. Una altra part ve motivada per les mateixes fases de la desescalada, que generen greuges respecte a uns altres àmbits econòmic (un 50% d'aforament als espais de culte religiós en la fase en què als culturals és d'un terç) i reclamacions relatives als protocols de seguretat i a l'aforament. "Si obrim la sala amb un terç de l'aforament ens obligaran a aixecar l'ERTO, però haurem de tenir el 100% de la plantilla amb poc més del 30% de l'activitat?", diu Zapata. Ara com ara el sector espera les novetats que es detallin al BOE quan es publiquin les ordres ministerials, i igualment està pendent de les mesures que el ministre de Cultura i la ministra d'Hisenda anunciïn després del consell de ministres del 5 de maig.

Reaccions al desconfinament cultural i a "la nova normalitat"

Arxius: cita prèvia i potenciar la consulta en línia

Els arxius són els primers que podran tornar a l'activitat, ja el dilluns 4 de maig, en l'anomenada fase 0. Però no tot és tan senzill. Entre els arxius hi ha una certa perplexitat perquè tampoc és clar a quins arxius es refereix el govern espanyol. Els estatals? Els que en situacions no excepcionals són competència del Govern o els municipals? Es treballa amb protocols per a una reobertura per fases, però no es veu factible obrir les portes el 4 de maig. Com en el cas de les biblioteques, treballen amb un material delicat, el paper, que pot ser una font de contagi. "En un primer moment es preveu que s’haurà de fer una revisió de l’estat de conservació dels dipòsits i de la documentació. En una segona fase es podria obrir el servei de consulta, però s’hauria de fer amb cita prèvia", detalla Quim Borràs, arxiver en cap de l'Ajuntament de Barcelona. Hi haurà les mesures de seguretat que s’estan aplicant generalment, com l'ús de mascareta i guants, mampares de protecció per als treballadors, hidrogels repartits en uns quants llocs i la distància interpersonal recomanada. Es treballa amb la hipòtesi que el virus perdura unes tres hores en el paper i s’està treballant per definir quant de temps hauran d’estar en quarantena els documents consultats. Sigui com sigui, també es potenciarà tant la consulta en línia (la gran majoria de documents, però, no estan digitalitzats) i maximitzar l’enviament de documents escanejats. 

Llibreries: "desconcert" per la falta de norma o decret

Les llibreries, si es consideren petit comerç, podran començar a recuperar l'activitat presencial el 4 de maig, però amb cita prèvia. Més endavant podran obrir amb menys restriccions però amb limitacions d'aforament i distància de seguretat entre els clients. Tanmateix, l'estat del Gremi de Llibreters és de "desconcert gran després d'aquest anunci d'acord de govern sense que s'hagi traduït en cap norma ni decret, de moment", diu Marià Marín, secretari tècnic de l'entitat.

"Enlloc es diu específicament que les llibreries puguem obrir, ni tampoc podem saber quines haurien de ser les dimensions dels establiments que obrin ni els aforaments límit. Després de reunir-nos amb la Generalitat hem accelerat el document de treball sobre la situació, que presentarem dijous a Procicat perquè ens el validi. El document preveu mesures de protecció i funcionament tant per als treballadors de la llibreria com per al públic, distàncies i aforaments. També s'hi aborda la manera de tractar des dels sistemes de pagament fins al llibre en si, perquè sembla que el virus resisteix més estona sobre el paper que en unes altres superfícies. Des del gremi treballem en uns quants escenaris a partir de la setmana que ve: o bé un escenari d'obertura amb cita prèvia, en què que els clients puguin anar a recollir els llibres encarregats prèviament, o bé un escenari d'obertura de les botigues amb flexibilitat d'horaris", afegeix Marín.

Biblioteques: llibres en quarantena

Amb el confinament van tancar totes les biblioteques de Catalunya, i a casa dels usuaris es van quedar milers de documents que no es poden tornar i que quan es tornin hauran de passar la quarantena. Gestionar com es fa aquest retorn a la fase 1 i com es gestionen els préstecs no serà fàcil. S’estan treballant diferents protocols però en cap cas es planteja obrir les portes de les biblioteques l'11 de maig perquè els usuaris hi puguin entrar com si fos un dia normal. Tampoc es té clar quin dia es podran començar a gestionar devolucions i préstecs.

“Estem treballant en diferents protocols des de fa dies i de moment tot és força incert –explica Ferran Burguillos, gerent del Consorci de Biblioteques de Barcelona–. En principi només es podran prestar aquells documents que tot aquest temps hagin estat a la biblioteca i que, per tant, ningú ha manipulat”. Els préstecs, en principi, hauran de ser amb reserva prèvia, per correu electrònic o per telèfon, i seran força personalitzats. Però l’allau de peticions pot ser terrible tenint en compte que diàriament les biblioteques de Barcelona presten uns 25.000 documents. "Els treballadors, a mesura que es vagin reincorporant, tindran totes les mesures de protecció", assegura Burguillos.

Museus: controlar els ritmes d'afluència

Els museus tornaran a obrir a la fase 1, amb un terç de l'aforament i controls per evitar aglomeracions, i es podran visitar, però no fer-hi activitats culturals. La casuística de la reobertura és diversa. Per exemple, la de CaixaForum serà especialment delicada, perquè n'hi ha en unes quantes províncies. Fonts de la Fundació La Caixa afirmen que els seus centres "obriran portes en el moment en què l’equipament de cada província entri en la fase que ho permeti, segons les decisions que l’executiu central vagi publicant al BOE, i respectant sempre la limitació d’aforaments i les mesures preventives i de seguretat pertinents".

Al Museu Nacional d'Art de Catalunya tampoc han concretat la data. Fonts de la institució afirmen que fa "setmanes" que treballen en la reobertura, i esperen poder donar-ne més detalls els pròxims dies: "Tenim les mesures i les adaptacions molt clares. El museu serà un espai segur i confortable".

Els museus que depenen de l'Institut de Cultura de Barcelona esperen obrir de manera "gradual", diuen fonts de l'Ajuntament de Barcelona, i "amb un restabliment d’activitats progressiu que a més haurà de definir en tot moment les mesures que garantiran la seguretat de les persones". Per poder obrir, els museus hauran d’estar preparats per a la nova realitat que marca la situació sanitària. En aquest sentit, el Museu Picasso treballa en "diferents escenaris possibles": "En termes sanitaris, tot indica que caldrà que el visitant s'equipi amb dispositius de protecció personal (mascareta, guants), però també caldrà reforçar les mesures de protecció dels treballadors amb equipaments individuals, mampares separadores, protocols d'higiene personal mitjançant gels desinfectants i una especial cura en la neteja de les instal·lacions, amb un increment de les freqüències i amb productes específics recomanats", expliquen fonts del Picasso. Un altre dels aspectes que cal tenir en compte per tornar a obrir és mantenir la distància de seguretat: "És molt probable que calgui ajustar i limitar més els aforaments, però també controlar els ritmes d'afluència i els fluxos de visitants en el seu pas d'una sala a una altra".

A la Fundació Joan Miró van començar a treballar en el pla de reobertura fa setmanes. "No tenim tots els detalls que ens agradaria, però dins aquesta incertesa de no tenir encara la data concreta estem molt contents d'aparèixer en aquesta primera línia. Estem preparats per tornar a obrir", afirma el director, Marko Daniel. La Fundació Miró va haver de tancar les portes amb una nova exposició acabada, No em sents, de Nalini Malani. Durant aquestes setmanes s’ha tingut cura de la conservació de la col·lecció i, pel que a fa la reobertura, estan molt atents a com s'ha fet el procés als museus xinesos i asiàtics, els primers que van tornar a obrir, i no tenen pressa: "Tenim un pla preparat per tornar a obrir abans de l’estiu i un altre per després, i hem vist que tant a Singapur com a Hong Kong els museus van haver de tornar a tancar després de dues setmanes". Els museus xinesos i asiàtics representen casos pràctics de com el coronavirus ha fet canviar el món: "Es deia que els nous museus xinesos i asiàtics podien aprendre moltes coses dels europeus, i som nosaltres qui hem de fer-ho perquè ells estan aplicant els nous protocols", explica el director de la Miró.

A la Fundació Mapfre pensaven que podrien obrir més endavant, però ja treballaven en l’aplicació de les mesures sanitàries de protecció. "Hem rebut la notícia bé, però d’una manera una mica inesperada", afirma Nadia Arroyo, la directora de l’àrea de cultura. Pel que fa a les exposicions que tenien en cartell, estan estudiant si podran prorrogar la de Rodin i Giacometti a Madrid. Pel que fa a la seva activitat a Barcelona, no podran prorrogar la de Carlos Pérez Siquier, perquè ja tenien planejat deixar la Casa Garriga Nogués a finals de maig. I hauran d’ajornar uns quants mesos l’obertura del seu Centre Internacional de Fotografia: en comptes del juny obriran la primera exposició, dedicada a Bill Brandt, al setembre o l’octubre. "La data d’obertura dependrà de quan puguin arribar les obres, perquè venen de Londres i Nova York", diu Arroyo.

Arts escèniques: el greuge de l'aforament reduït

L’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya (Adetca) celebra que ja hi hagi al calendari possibles dates de reobertura, però insisteix que els teatres privats no poden obrir a la segona fase amb un terç de l’aforament perquè "no és viable". "La reactivació de l’activitat ens fa pensar que podríem obrir amb el 100% de l’ocupació a l’estiu, però encara tenim molts dubtes", explica la presidenta d’Adetca, Isabel Vidal. Però perquè això pugui passar, demanen protocols que serveixin per evitar contagis i que aclareixin els interrogants a què s’enfronten les sales, com ara en quines condicions es podrà actuar, si hi haurà d’haver distància obligada entre els intèrprets i com es podrà garantir que no hi ha cap espectador contagiat.

“Si els teatres públics obren amb un terç d’aforament, la seva experiència ens servirà de prova”, diu Vidal. Però, de moment, tant el TNC com el Lliure i el Mercat de les Flors no es plantegen reprendre la temporada, que van donar per acabada fa dues setmanes. “No queda clar en quina fase està la província de Barcelona i abans d’estrenar es necessita temps d’assaig”, diu la direcció del TNC, que si reprèn l’activitat ho farà amb obres de la nova temporada. Ara per ara, el Festival Grec sembla que és l’opció més ferma per tornar als escenaris. Els responsables del festival, previst per al final de juny i el juliol, es reuniran la setmana vinent amb l’Ajuntament de Barcelona per acordar de quina manera es pot celebrar aquest any, en la nova normalitat.

Les sales de cinema reclamen ajuts proporcionals a les restriccions d'aforament

Cinema: els inconvenients de la desescalada asimètrica

Camilo Tarrazón, president del Gremi d'Empresaris de Cinema de Catalunya, valora positivament el calendari anunciat ahir pel govern espanyol (“és un primer pas que ens obre llum al final del túnel”, diu) però observa que l'escenari que s'obrirà després de la fase 3 encara és una incògnita. “La lògica és que si a la fase 2 podem obrir amb un terç de l'aforament i a la fase 3 amb la meitat, a la nova normalitat obrim amb un 100%. Necessitem obrir amb total capacitat, però entenem que cada fase s'anirà definint segons l'evolució de la pandèmia”. Tanmateix, Tarrazón assenyala que “arrencar de nou el funcionament dels cinemes és molt més difícil que aturar-los d'un dia per l'altre". "La desescalada asimètrica té tot el sentit des d'un punt de vista sanitari però és absolutament inconvenient per a la nostra activitat –diu el representant dels exhibidors–. Les pel·lícules més ambicioses i amb potencial d'atreure el públic trigaran a arribar perquè els productors no faran la inversió necessària per llançar-les fins que no obrin els grans mercats a escala mundial: els Estats Units, la Xina, Europa... Fins i tot dins el context espanyol cal una massa crítica de pantalles que justifiqui la inversió de fer una gran estrena. I passarà que hi haurà cinemes que tindran autorització per obrir i no ho faran, perquè no tindran productes pes oferir o perquè amb el rendiment limitat no els sortiran els números”.

Entre els distribuïdors de cinema, l'anunci de la posada en marxa de les sales durant la fase 2 del desconfinament s'ha rebut amb una certa sorpresa, perquè no s'esperava tan aviat, i en general es valora positivament. “Veiem bé que els cinemes tornin a funcionar i ens semblen normals les restriccions d'aforament plantejades pels experts –diu José Tito, de La Aventura, la distribuïdora de Paràsits–. Esperem que les xifres de contagiats baixin i que arribem tan aviat com sigui possible no ja a una nova normalitat, sinó a la normalitat. També ens sembla lògic que la reactivació sigui asimètrica, perquè algunes comunitats estan menys afectades”. Tanmateix, en un escenari en què algunes ciutats tinguin els cinemes funcionant però no d'altres tan importants com Madrid i Barcelona, Tito no veu clara l'opció de fer estrenes. “Encara és aviat i s'han d'estudiar totes les possibilitats, però no sembla que valgui la pena fer l'esforç d'estrenar una pel·lícula, amb totes les despeses que representa, sense tenir cap plaça als llocs on més es va al cinema, que són Madrid i Barcelona”.

Música: massa interrogants oberts

El sector musical és el que viu amb més incertesa tant el desconfinament com l'horitzó de la nova normalitat. Alguns festivals d'estiu que encara es mantenen al juliol i l'agost s'enfronten a un panorama difícil de controlar. Per una banda, pel "full en blanc", i, per l'altra, per les decisions dels artistes internacionals, que poden cancel·lar les gires. A més, hi ha una crisi reputacional que afecta els països que han patit el coronavirus amb més virulència, la qual cosa podria contraure les visites d'artistes internacionals, sobretot a l'estiu. De fet, el Festival de Porta Ferrada ja treballa amb la previsió que hi haurà cancel·lacions de concerts internacionals i pensant en concentrar la programació a l'agost; també estudia la gestió de l'aforament per reduir les pèrdues.

Precisament la reducció dels aforaments és un maldecap perquè en el millor dels casos, a la fase 3, 800 localitats fan insostenible pagar catxets com el d'algunes estrelles internacionals que freqüenten l'estiu català, i tampoc és suficient per a formacions simfòniques. De fet, les orquestres poden ser les grans damnificades de la nova normalitat. Igualment, el circuit de festes majors s'haurà de reformular a la fase 3.

En el cas dels gran equipaments, la falta d'informació més detallada fa difícil preveure el futur immediat. "Falta concreció per saber exactament què podem arribar a fer dins el pla de desconfinament del govern central –diu el director de L'Auditori, Robert Brufau–. Per obrir una part de l'aforament cal fer una valoració prèvia en cada cas i cada sala. A més, encara no està definit si els músics que són a l'escenari també formen part d'aquesta proporció permesa a les sales. Hem de tenir clar quin sistema hem d'adoptar perquè els músics puguin tocar amb seguretat sobre l'escenari, quants hi pot haver i amb quin distanciament entre si. En aquests moments hem previst la cancel·lació de l'actual temporada i pel que fa a la vinent estem plantejant obrir amb normalitat, però no descartem alternatives per donar servei públic i ser presents en la cultura del país".

Al Liceu pensen que "iniciar amb prudència un camí cap a la normalitat sempre serà positiu, així com començar a preveure una certa activitat cultural que, adaptada a les circumstàncies, pugui tornar a donar aire al sector i generar confiança entre el públic". "Al Liceu ens toca analitzar la incidència en la nostra programació i estudiar quina és la manera d’adaptar-nos a les mesures anunciades per poder continuar acostant l’òpera i la cultura a la societat. Posarem tota la nostra il·lusió en seguir mantenint el batec del Liceu en aquesta futura nova normalitat", explica la direcció del teatre de la Rambla.

Carmen Zapata, de l'Associació de Sales de Concerts, lamenta "la indefinició" del pla de desconfinament i crítica la falta d'una "interlocució directa" i el greuge comparatiu. "Volem coherència i proporcionalitat amb altres sectors", diu Zapata, que reclama uns protocols de seguretat més clars, una qüestió que també preocupa els músics, que, juntament amb actors, ballarins i tècnics, són els grans absents en el pla del govern espanyol.