Història

4. 15 d’agost del 1944: una data clau

Capítol 4 de la sèrie 'Informes dels contraespies francesos a Barcelona'

Hi ha dates històriques que formen part de l’imaginari col·lectiu. Una d’elles és el 6 de juny del 1944: el desembarcament de Normandia (l’operació Overlord), que va permetre l’alliberament del nord i de l’oest de França en menys de tres mesos. Per contra, la data del 15 d’agost del 1944, quan va tenir lloc el desembarcament de la Provença (anomenat operació Dragoon), no és tan coneguda. Churchill estava en contra d’aquesta operació perquè preferia fer un gran desembarcament aliat pel nord de l’Adriàtic, enfilar cap a Alemanya i arribar a Berlín abans que els soviètics. Però De Gaulle va guanyar la partida i va aconseguir preparar un gran contingent marítim per alliberar el sud-est francès. Per això se’n digué Dragoon, un mot que significa fet amb coaccions o per força.

Les xifres d’aquest desembarcament són espectaculars: 50.000 soldats aliats (que a finals de setembre es van convertir en més de 300.000) per 80.000 d'alemanys, 500 carros aliats (800 a finals de setembre) per 36 d'alemanys, i 500 vaixells de guerra aliats per 48 d'alemanys. L’entrada d’aquest massiu i desigual desembarcament va ser entre Toló i Marsella, i van quedar alliberades entre el 18 i el 28 d’agost grans ciutats com Perpinyà, Nimes, Tolosa, Avinyó, Marsella i Niça. I Lió, el 3 de setembre.

Informes dels contraespies francesos a la Barcelona dels anys 40

En què va afectar l’Espanya franquista aquest desembarcament al sud-est francès? La nova realitat política i militar va canviar com un mitjó la logística dels serveis d’intel·ligència instal·lats a Barcelona. Per què? A partir d’aquesta data la frontera nord del Pirineu va deixar d’estar controlada pels nazis, que van fugir a Espanya. Amb el vistiplau de la Guàrdia Civil, que controlava el vessant sud, entre el 18 d’agost i el 5 de setembre del 1944 van travessar la frontera combois sencers de forces militars alemanyes que, en arribar a Espanya, eren desarmats i lliurats a les autoritats espanyoles. Algunes d’aquestes retirades van ser interceptades i contraatacades pels maquis, resistents o FFI franceses (Forces Françaises de l’Intérieur) que actuaven emboscats a tot el sud de França i que van ocasionar moltes baixes alemanyes.

El contraespionatge francès a Barcelona narra tant aquests enfrontaments fronterers com les fugides massives de nazis cap a Espanya. Només els dies 18 i 19 d’agost van travessar pel Pirineu català 1.192 alemanys, majoritàriament militars, a través de tres punts: 435 pel Pertús, 310 per Puigcerdà i 447 per Les i Canejan. La documentació francesa en llista tots els noms i cognoms. Pel pas de Canejan també hi van entrar 11 ciutadans francesos, 9 dels quals eren dones. Aquesta quantitat ingent de militars van ser enviats en tren des de Lleida al camp d’internament de Miranda de Ebro (Burgos). A la seva sortida els va acomiadar el governador civil de Lleida, José Manuel Pardo de Santayana, i la Falange, mentre els alemanys cantaven el Deutschland über alles i els falangistes els hi corejaven Heil Hitler! Prèviament els falangistes els havien donat xocolata, conserves i cigarretes per a tots ells.

I en el capítol 5: El Maquis Blanc