Polèmica per una escultura feminista davant l'edifici del tribunal on van jutjar Harvey Weinstein

La Medusa de Luciano Garbati no ha aconseguit el consens del feminisme

Llegint el mite amb la mirada del segle XXI, es pot dir que Medusa és una dona maltractada i una víctima reiterada del masclisme: en una de les versions del mite, Posidó se n'enamora i la viola en un temple dedicat a Atenea, que la castiga convertint-li els cabells en serps. Si no n'hi hagués prou amb això, més endavant Perseu li talla el cap per regalar-lo a un amic seu, el rei Polidectes. Precisament una de les imatges canòniques del mite és l'escultura de Perseu que duu en una mà el cap de Medusa, obra de Benvenuto Cellini. L'artista argentinoitalià Luciano Garbati va capgirar el mite el 2018 amb una escultura de Medusa victoriosa sostenint el cap de Perseu. L'obra es va viralitzar el 2018 i 2019, i aquest dimarts se'n torna a parlar perquè l'instal·len en un lloc emblemàtic del #MeToo, el Collect Pond Park, davant per davant del Tribunal Superior de Manhattan, on van jutjar Harvey Weinstein. El conegut productor va ser condemnat a 23 anys de presó per violació i agressió sexual.

"El lloc que han triat per instal·lar l'escultura no és accidental - diu Garbati al seu perfil d'Instagram- perquè allí hi jutgen delictes relacionats amb la violència contra les dones. Estem donant els últims retocs a una escultura que es va convertir en un símbol de la justícia per a moltes dones". Malgrat tot, hi ha veus dins el feminisme que critiquen l'obra perquè creuen que reforça la narrativa de la revenja de les dones en lloc de fer justícia, i també perquè és un nu més aviat idealitzat.