MÚSICA

Intana posen llum a la melancolia en el disc ‘A plan for us’

¿Pot ser lluminosa la melancolia? Demostrar que sí que ho és sembla el propòsit del segon disc del grup Intana, A plan for us (Satélite K, 2019), una nova col·lecció de pop indie cantat en anglès i català. “És melancòlic perquè jo ho soc, i és així com em surten les cançons, però m’expresso en clau positiva”, explica Núria Moliner, cantant i compositora de la banda que comparteix amb Guillem Callejón, Jordi Mestres i Ricard Parera, tres músics que venen del jazz. La llum, que musicalment s’adiu amb tonalitats majors i amb un directe més rocker, amara també la imatge del disc. “En l’àlbum anterior gairebé no se’m veia la cara, m’amagava; era més introspectiu. I ara surto corrent i somrient”, afegeix Moliner, que a més de músic és arquitecta i presenta el programa Escala humana, a La 2 de TVE.

No és que de sobte Intana es postulin per tocar a les festes majors, però sí que hi ha una “exploració tímbrica” amb la qual es desempalleguen de la timidesa d’aquell primer disc que van publicar fa dos anys i que els va dur a tocar en festivals com el Vida i el Primavera Sound. “Per a un grup petit com nosaltres és una sort poder formar part d’un cartell on hi ha tants artistes que admires -admet Moliner-. Per exemple, estàvem veient The War on Drugs a l’esplanada del Fòrum i un noi ens va reconèixer i ens va dir que aniria al nostre concert. Al final és un aparador amb persones que ja estan predisposades a escoltar aquest tipus de música”. El grup de Filadèlfia The War on Drugs, per cert, ressona a Magic beans, una de les cançons del nou disc d’Intana. “Ens agrada molt”, diu Callejón, que defineix el públic de la banda com “gent que escolta cantautors catalans i alhora grups indie nord-americans”.

Diverses tensions defineixen el caràcter d’Intana. “Per formació i professió, tenim una part més tècnica i lògica, però també forma part del que fem un vessant més creatiu i passional”, diu Moliner. També hi ha la tensió entre “la calidesa acústica” i les formes elèctriques, i entre el pedal steel i els teclats. Tot plegat es podrà comprovar en directe el 27 d’abril al C.A.T., al barri de Gràcia de Barcelona. El lloc té un significat especial: “El Guillem i jo ens vam conèixer allà. Érem veïns de la Travessia de Sant Antoni”, diu Moliner.

Més continguts de