OPINIÓ
Cultura 05/05/2011

Ja no queden gripaus al Teatre Grec de Montjuïc

Santi Fondevila Nadal
2 min

No els he vist mai. No és gens estrany: les estratègies defensives del gripau tòtil passen per la petita grandària i la mímesi amb l'entorn. Sentir-los sí. Tothom qui ha anat a l'estiu al Teatre Grec els tindrà a la memòria sonora.

El seu cant no s'assembla gens al de les granotes, sinó més aviat al que fan els mussols. Potser han tallat algun silenci dramàtic o han fet de teló de fons d'un monòleg d'Arpagó. Res gaire greu, perquè els gripaus formaven part del Teatre Grec i de l'espectacle a l'aire lliure com en el seu dia els concerts del Poble Espanyol, molestos de debò, o la fressa de l'avió de les onze de la nit.

En el proper Grec no hi haurà gripaus. No fa ni una setmana que van ser enverinats. Tal com ho llegeixen Un miler -segons fonts municipals- de batracis de l'espècie gripau tòtil han estat víctimes d'un gripaucidi col·lectiu. Aneu a saber per quines misterioses motivacions, allunyades, això segur, de la investigació científica, ja que els cadàvers van ser trobats a les basses i parterres on vivien. Tampoc han estat, doncs, les serps, fures o eriçons.

Les autoritats sospiten d'algun local públic al qual molestava el desconcert inharmònic dels batracis, o també d'un veí/veïna desaprensiu, d'aquells que prefereixen el tro d'un tub d'escapament al crit del gripau mascle en zel. Gens exagerat perquè, tot sigui dit, el gripau tòtil no té sac bucal, aquell amb el qual s'amplifica el cant. És més silenciós, i és a finals de juliol i agost quan formen cors per cridar les femelles. La investigació està oberta. Les anàlisis diran quin ha estat l'agent tòxic que ha provocat el desastre. Per ara, l'únic que és segur és que aquest estiu no hi haurà cap parlament de Desdèmona en el qual s'hi posi el cant del gripau. Els trobarem a faltar.

I és ben bé que els humans són estranys. Vet aquí que en un hotel de luxe de l'Alt Empordà, prop de Figueres, no tenen granotes ni gripaus, i per això han posat una gravació amb el cant dels batracis. Segur que pensen, i pensen bé, que el seu so té alguna cosa entranyable que remet a la infantesa perduda. Potser seria una solució per al Grec d'enguany. Perquè no ens falti de res.

Per cert, la matança no és nova. L'any passat ja n'hi va haver una a les mateixes basses del Grec. El batricida és reincident. Cal una investigació interna.

stats