Ja ningú mossega com Dràcula

Barcelona"Hem castrat els monstres", diu David Roas. Aquest professor de literatura dirigeix l'únic grup d'estudis sobre el gènere fantàstic de tot l'Estat, a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). "Hem subvertit la idea dels monstres, hem convertit els vampirs en prínceps blaus i els hem pres tota la seva sexualitat", assegura Roas. Els vampirs del segle XXI són capaços de controlar les seves passions més obscures, passar tota una nit al costat d'una dona, i només donar-li la mà. Al cinema, els monstres ja no són éssers solitaris que lluiten per sobreviure, sinó que són populars i un model a seguir. Responen a la demanda d'un públic romàntic i àvid de relacions prohibides. N'hi ha per a tots els gustos: noia amb vampir, noia amb licantrop i noia amb zombi.

Al segle XVIII, Madame du Deffand va dir una frase que ho sintetitza tot: "No crec en els fantasmes, però em fan por". L'escriptor H.P. Lovecraft, un referent del gènere del terror, deia que l'emoció més intensa i més antiga de la humanitat és la por. En les últimes novel·les i pel·lícules, però, els monstres han perdut la seva part inquietant: "Són massa perillosos, no els podem acceptar perquè atempten contra el que és més íntim, pertorben la nostra idea de la realitat", assegura Roa. "Els hem col·locat a la nostra banda, la societat més conservadora els ha volgut controlar", afegeix. El màrqueting, fins i tot, ha convertit la filla de Frankenstein en una addicta de les compres.

Vampirs vegetariansD'amant insaciable a adolescent popular i conservador

"Els monstres responen als nostres desitjos més foscos o a les nostres pors", assegura Roas. El vampir, però, ha perdut tota la part maligna i s'ha convertit en un ésser virginal i gens pervers. El xuclador del segle XXI no té res a veure amb el que, una nit, la del 15 de juny del 1816, a Villa Diodati, a prop de Ginebra, van crear tres joves escriptors romàntics -P.B. Shelly; la seva dona, Mary; i Lord Byron- i el metge ajudant de Byron, John W. Polidori. D'una aposta per veure qui podria escriure la millor narració de terror, en va néixer Frankenstein i El vampir de Polidori. Més de 80 anys després va veure la llum Dràcula, de Bram Stoker. Aquest escriptor irlandès va fer popular el xuclador de sang. Fill de l'època victoriana, Stoker treu en la seva novel·la temes com la sexualitat, la immigració i el colonialisme. El 1922 F.W. Murnau portaria a la gran pantalla un inquietant Nosferatu . El monstre del director alemany, amb cara de ratolí, no té res a veure amb l'Edward de la saga Crepuscle . El protagonista de les novel·les de Stephenie Meyer, que ja ha venut més de 100 milions d'exemplars i ha arrasat a la gran pantalla, és el noi més popular de l'institut. És l'ídol de la societat més conservadora: com que s'estima la noia, no es vol acostar a ella.

Zombis romànticsDe devorador sense ànima a heroi enamorat

Putrefactes, però infatigables. Els morts vivents de l'exitosa sèrie Walking Dead mai en tenen prou: sempre estan àvids de carn humana. El cinema de zombis neix a la dècada dels anys 30 i és fill de les llegendes associades a la màgia negra i al vudú. Al primer film de zombis, La legió dels homes sense ànima , els morts vivents treballen per un brivall que els controla.

A partir dels anys seixanta, amb La nit dels morts vivents de George A. Romero, no són perillosos ni per ràpids ni per intel·ligents, sinó per nombre i voracitat. Més tard, el pitjor enemic de la humanitat no són els zombis sinó altres persones que lluiten per la supervivència. Amb 28 dies després de Danny Boyl, els zombis són molt més ràpids, forts i extremament violents. Els zombis també s'adapten als nous temps. A Cell, de Stephen King, tots els mòbils del món sonen a la vegada i qui l'agafa queda infectat pel virus dels no-morts. Tampoc falta la versió romàntica: Memorias de un zombi adolescente , que s'estrena el 2013. No és tan edulcorada com Crepuscle : té sentit de l'humor. El protagonista no és gaire xerraire, només pot articular alguns sons. Ell i els seus amics, però, són els amos, després d'una apocalipsi zombi. El que més els agrada és menjar cervells, perquè és l'únic moment en què tenen records: els de les víctimes. Després d'engolir-ne un, el protagonista s'enamora de la nòvia del seu pobre propietari. Vol protegir-la i en l'intent arrisca la seva pròpia vida. Tampoc falten els híbrids de literatura clàssica i fantasia zombi: Lazarillo de Tormes Z (DeBolsillo), Orgullo y prejuicio y zombies (Umbriel).

Àlien, la por a l'estrangerInsectes, monstres amb molta salivera i fills d'Hiroshima

Els àliens, de moment, no tenen la seva versió romàntica per a adolescents. Àlien prové del llatí alienus , que vol dir l'altre , un ésser que ve de fora. "És la figura extrema de l'estranger, de l'estrany, perquè prové d'un altre planeta, aquesta condició d'extraterrestre el converteix en una doble amenaça", explica Roas. H.G. Welles, a La guerra dels mons (1898), presenta els àliens com una advertència, un toc d'atenció, els perills que sotgen la raça humana. A la novel·la són una massa gris, humida, que segrega molta saliva i té intencions hostils. Amb el desenvolupament dels efectes especials, els àliens tenen encarnacions diverses, però predomina la massa antropomòrfica. És el cas d' Alien. També triomfen els àliens en forma d'insectes -molt repugnants i també vinculats a les nostres pors- com Districte 9 i Men in Black . Una de les últimes aventures romàntiques va ser a la sèrie V . Una de les protagonistes té una nit de passió amb un àlien, però sota engany. Creu que és un home i no un llangardaix. Una altra por, la nuclear, ha creat els seus propis monstres, com el japonès Godzilla, creat pocs anys després de la bomba d'Hiroshima.