‘Jason Bourne’: les claus d’una resurrecció improbable

Matt Damon i Paul Greengrass tornen a la franquícia després de nou anys

Paul Greengrass ho tenia claríssim. No volia saber res més de Jason Bourne. I això significava que la seva lleial estrella, Matt Damon, tampoc tornaria a interpretar l’agent d’operacions encobertes de la CIA que desfeia conspiracions mentre recuperava la memòria. A finals del 2013, el director de L’ultimàtum de Bourne i El mite de Bourne va insistir que no tenia cap desig de tornar a la franquícia d’Universal inspirada per les novel·les de Robert Ludlum. “Realment no esperava tornar a fer-ne una altra”, va dir Greengrass fa un mes. I tot i així, torna avui als cinemes amb Jason Bourne després d’un període sabàtic de nou anys, novament interpretat per Damon sota la direcció de Paul Greengrass.

L’èxit de les últimes entregues de la saga Bourne contrasta amb els seus inicis difícils. “La primera pel·lícula no encaixava gens en el Hollywood del moment”, assegura Damon sobre El cas Bourne. El film es va endarrerir, va passar-se de pressupost i el seu director, Doug Liman, va acabar perdent el dret al muntatge final. Però l’estiu del 2002 va succeir una cosa molt estranya. La barreja d’acció visceral i temes polítics contemporanis va ser una glopada d’aire fresc per al públic. Jason Bourne era un nou tipus d’heroi d’acció. No rematava les seves pallisses amb ocurrències i acudits. I no tenia Aston Martins trucats ni les últimes meravelles tecnològiques. S’havia d’apanyar amb els objectes que trobava i el cotxe de torn que robés.

Després d’un inici discret a la taquilla, el boca-orella la va portar a recaptar 109 milions d’euros només als Estats Units, i l’estudi es va afanyar a fer més pel·lícules. Greengrass, que acabava de dirigir Bloody Sunday, dramatització de la famosa massacre de manifestants irlandesos a mans de l’exèrcit britànic, va ser reclutat l’any 2004 per dirigir El mite de Bourne. La benedicció de la crítica i l’èxit de taquilla van acompanyar tant aquesta pel·lícula com la següent, L’ultimàtum de Bourne, del 2007.

Però Greengrass va acabar cremat de Bourne. No només perquè les pel·lícules eren esgotadores sinó perquè la trilogia original funcionava com una sola peça i tancava la història. Al final de L’ultimàtum de Bourne, el protagonista recordava el seu passat com a assassí entrenat pel govern i sortia de l’East River havent desmantellat una agència corrupta d’oficials d’intel·ligència que l’havien intentat matar. Una nova pel·lícula necessitaria noves motivacions i circumstàncies.

Una executiva insistent

Tanmateix, Donna Langley, la presidenta d’Universal, mai va perdre l’esperança. Al cap i a la fi, les seqüeles de franquícies són la sang de l’actual indústria del cinema. Al final del 2013, Langley va convidar Damon a esmorzar amb el nou director d’Universal, Jeff Shell, un veterà executiu de televisió que Comcast havia posat al capdavant del negoci d’entreteniment d’Universal. La reunió tenia un únic propòsit: aconseguir posar en marxa una nova pel·lícula de Bourne amb Damon al capdavant.

L’actor estava obert, com a mínim, a considerar la possibilitat. Anys de gent adreçant-se-li al carrer, als restaurants i als aeroports i demanant-li que fes una altra pel·lícula de Bourne havien aconseguit l’efecte desitjat. Però també hi va influir una visita casual a les oficines de producció d’ El llegat de Bourne, l’ spin-off de la saga que va protagonitzar Jeremy Renner l’any 2012. “Pensava que estava completament en pau amb les tres pel·lícules que havia fet, feliç per com eren de bones i per tot el que havien fet per la meva carrera i la meva vida. Però quan vaig visitar les oficines de producció, em va doldre d’una manera que em va sorprendre”, confessa Matt Damon.

Poc després del dinar amb els executius d’Universal, Damon va sopar amb Greengrass a Los Angeles. “En un moment del sopar vaig dir-li a en Paul: «La gent realment té ganes de veure aquesta pel·lícula i això no es pot passar per alt» -diu Damon-. Havent fet pel·lícules que no trobaven el seu públic, no volia perdre aquesta oportunitat”. Greengrass es va posar a rumiar. Les idees van fluir entre ell i el seu vell soci creatiu, Christopher Rouse, el muntador d’ El mite de Bourne i L’ultimàtum de Bourne. I un parell de setmanes després, tornant en cotxe cap a casa, a Londres, Greengrass se’n va adonar: podria ser realment divertit.

Un nou món

Una nova entrega de Bourne era terra fèrtil per parlar del xoc econòmic i polític provocat per la crisi financera del 2008 -ja explorat per Rouse i Greengrass en altres projectes- i de com les institucions s’aferren desesperadament al poder enmig d’una onada d’indignació i populisme. Una de les primeres escenes d’acció de Jason Bourne es desenvolupa durant les protestes contra l’austeritat a Atenes. “En el fons, Bourne és un patriota que ha estat traït per les institucions en què creu -diu Rouse-. Un sentiment amb el qual és fàcil identificar-se avui dia”.

Les xarxes socials acabaven de néixer quan L’ultimàtum de Bourne es va estrenar; Facebook tenia tres anys, i Twitter, només un. Ara són part important de les nostres vides i Greengrass volia incorporar el debat entre privacitat i seguretat nacional que l’ascens d’aquestes empreses ha encès. “En l’univers clàssic de Bourne la CIA és vista amb molt d’escepticisme -diu Greengrass-. Però jo volia ampliar la mirada escèptica de Bourne, perquè la veritat és que hi ha més poders actuant en el món ara mateix”.

La necessitat d’un context diferent en el qual situar Jason Bourne estava resolta. Però una porció important del públic més jove podia no estar familiaritzada amb el personatge. Greengrass tenia aquest dubte en ment quan va dissenyar la primera aparició de Jason Bourne a la pel·lícula, barallant-se a cop de punys i a pit descobert a la frontera entre Grècia i Macedònia. “És important perquè et diu que Bourne és poderós, encara és una força física que cal tenir en compte”. Damon revela, penedit, que mai s’havia posat tant en forma en la seva carrera i que és molt més dur fer-ho amb 45 anys que amb 29. “Però és una prova del nostre compromís, de com de real és això per a nosaltres”, afirma.

Jason Bourne presenta nous personatges i les habituals escenes de lluita més llargues del normal, en aquest cas, però, millorades. Un cop més, Bourne participa en una persecució possiblement mortal de cotxes, però aquest cop amb un camió dels SWAT involucrat. ¿L’amoïnen els nou anys que han passat des de l’última entrega o la reacció dels fans? Damon riu: “Ara és massa tard. No es guanya apostant amb por. Mai hauria fet la pel·lícula si em preocupessin coses. L’hem abordat de la mateixa manera que vam abordar les altres: intentant fer la millor pel·lícula possible”.