ART

Javier Montesol versiona ‘La batalla de Tetuan’

L’artista pinta en directe al MNAC la seva lectura de l’obra de Marià Fortuny
Javier Montesol ahir amb La batalla de la batalla. / CRISTINA CALDERER

Són temps estranys per als turistes que aquests dies deambulen per Barcelona. “La policia està enfeinada”, comenta en anglès una noia al seu company des de les escales que enfilen cap al Museu Nacional de Catalunya (MNAC), mentre un reguitzell d’agents motoritzats creuen brunzint la plaça d’Espanya. Al capdamunt de Montjuïc, el matí de diumenge és plàcid i els aldarulls de les últimes nits a la ciutat són una rèmora tènue i allunyada.

Una gran batalla es va desplegar diumenge a dins el museu, però res més lluny dels contenidors cremats i les barricades. Durant tot el dia, l’artista Javier Montesol va instal·lar-se a la Sala Oval del MNAC per pintar la seva lectura a escala de La batalla de Tetuan de Marià Fortuny. “No és una interpretació frívola ni una performance anecdòtica d’un dia. He volgut agafar el testimoni d’una figura clau en la tradició pictòrica catalana i relacionar-lo amb el moviment de la contracultura”, explica Montesol. Gran coneixedor de l’obra de Fortuny -sobre la qual ha elaborat la novel·la gràfica Idilio, publicada pel Museu del Prado, i sobre la qual ha fet diverses exposicions-, el pintor va donar forma ahir a una versió monocromàtica i sintètica del quadre que va titular La batalla de la batalla. L’acció es va emmarcar en la festa Barcelona Dibuixa, organitzada per l’Institut de Cultura de Barcelona.

Javier Montesol a Gràfica Radiant: 'Crim no resolt a la Via Laietana'

Fortuny va pintar La batalla de Tetuan entre el 1862 i el 1864, que reflecteix la campanya del general Prim per pacificar les tribus marroquines que es revoltaven a Tetuan. “Va ser una operació de càstig, però no està pintada com una opereta ni té res a veure amb les representacions de batalles de la tradició francesa”, diu Montesol. Des del seu punt de vista, La batalla de Tetuan és una obra “d’una gran modernitat”, que es percep, sobretot, “pel plantejament cinematogràfic de la peça, que convida a ser llegida”. Admirador profund de l’obra de Fortuny, Montesol està convençut que el pintor de Reus hauria pogut ser “un gran artista cosmopolita”, però “va morir massa jove”.

Les circumstàncies de l’època també van influir, segons Montesol, en la trajectòria de Fortuny. “Hauria pogut ser el gran pintor del segle XIX, però Espanya va perdre l’hegemonia internacional i va quedar superada per potències emergents com els Estats Units”, recorda l’artista. La batalla de Tetuan va aparèixer en un moment en què, segons Montesol, “el país es replegava sobre si mateix” i començaven a emergir “els moviments nacionalistes” a Catalunya i el País Basc. “Hi ha una crisi de la identitat col·lectiva”, diu el pintor, que considera que ha canviat poc la situació sobre aquesta qüestió. “Continuem igual, perquè no s’ha trobat aquesta identitat nacional. Però ara la solució ja no és Espanya, sinó Europa”, argumenta. Al seu voltant, els visitants del museu baden mentre ell acaba de perfilar les figures de La batalla de la batalla, que es converteix en un focus de fotos per a les xarxes socials. “Em sorprèn que, malgrat tots els estímuls d’avui dia, la gent s’aturi davant d’una pintura -reflexiona l’artista-. Suposo que, al capdavall, l’art encara continua emocionant”.

Més continguts de