OBITUARI

Joan Gaspar i Farreras, el cavaller galerista

Mor als 80 anys l'hereu de la tercera generació de galeristes vinculats a Picasso

De sobte, igual que ja fa temps dos dels seus germans, s’ha mort Joan Gaspar (Barcelona, 1941-2020), fill del galerista Joan Gaspar Paronella i de l’escriptora Elvira Farreras Valentí. Home d’una cordialitat extrema, bon vivant en el sentit més noble de la paraula, magnífic relacions públiques i hereu d’una nissaga d’insignes marxants d’art barcelonins a qui Picasso va afavorir amb la seva amistat i constant gentilesa. Economista de formació, Joan Gaspar i Farreras, deixeble fidel de Fabià Estapé i amic íntim d’Ernest Lluch, després de treballar a Banca Catalana, l’any 1972 va entrar al negoci familiar del comerç d’art a la Sala Gaspar –fundada el 1907 per Joan Gaspar i Xalabarder–, propietat llavors de dos cosins germans: Miquel i Joan. Quasi trenta anys més tard, coincidint amb la mort de Miquel Gaspar, el 1989, i després d’un temps de crisi, la societat es va dividir, i els Gaspar Alba van continuar regentant la famosa sala del carrer Consell de Cent, mentre que Joan Gaspar i Farreras, amb el suport del seu pare i germans, va continuar pel seu compte i obria una galeria nova a la plaça de Letamendi amb el seu nom i cognom. L’espai havia estat remodelat temps enrere amb un gran encert per l’arquitecte Rafael Moneo per instal·lar-hi una seu de la madrilenya Galería Theo a la capital catalana.

La Sala Gaspar no va durar gaire més temps però la Joan Gaspar continuaria fins ara, que segueix oberta tot i que amb un canvi de localització, traslladada de nou al carrer Consell de Cent, just al davant d'on hi havia l’antiga institució de la nissaga. A la seva galeria també va continuar l’eclecticisme que havia imperat a la Sala Gaspar, en la qual es combinava sense problemes l’art contemporani més prestigiós, com Picasso, Joan Miró, Antoni Clavé i Antoni Tàpies o Moisès Villèlia i Andreu Alfaro, amb altres figures i tendències més comercials i també amb alguns artistes joves. Igualment va saber mantenir un contacte tan valuós com el de la parisenca Galerie Louise Leiris, fundada per Daniel-Henri Kahnweiler –amic de la família i marxant de Picasso–, i va exposar obres procedents dels seus fons, com André Masson, Gaston-Louis Roux o Susanne Roger, a més de Josep de Togores.

En un moment d’expansió, el 2003, Joan Gaspar i la seva esposa i col·laboradora, Núria Ridameya, van obrir una seu a Madrid on havia estat Elvira González, antiga fundadora de la Galería Theo, però al cap d’uns anys, el 2015, la van tancar, per mantenir només la de Barcelona. Joan Gaspar i Farreras va preservar el llegat familiar, tant moral com material, va ser un excel·lent interlocutor amb institucions, historiadors, col·leccionistes i clients, i va ser generós i afable, tot un cavaller.