Publicitat
Publicitat

Joan Isaac posa cançons a la revolta de l’amor

El cantautor estrena el disc ‘Manual d’amor’ al Festival BarnaSants

“El món es mou fonamentalment per amor”, diu Joan Isaac (Esplugues de Llobregat, 1953) a propòsit del nou disc Manual d’amor (Picap), que es podrà aconseguir aquest cap de setmana amb l’ARA per 9,95 euros. “L’amor és un sentiment poderosíssim que ens ajuda a assolir somnis, i la seva absència pot generar frustració i dolor”, afegeix el cantautor, que estrenarà les cançons dissabte a Luz de Gas, dins del Festival BarnaSants.

Les tretze cançons aborden diferents circumstàncies de l’amor “a les persones, els paisatges, les idees, els somnis i les utopies”. En el primer disc amb composicions pròpies des d’ Em declaro innocent (2011), piano, contrabaix, violí i acordió embolcallen composicions que respiren una mena de romanticisme a la italiana i altres miren cap a la cançó francesa, les dues fonts primigènies de l’univers sonor de Joan Isaac. “És la sonoritat que els va bé a les meves cançons. No m’imagino fent un disc de rock”, explica un cantautor que gestiona el minimalisme dels arranjaments per reforçar “l’emoció” que vol transmetre.

El que vol comunicar no és només el poder reparador de l’amor, sinó també la seva potencialitat com a motor de la revolta. Així és Per què?, la cançó que Isaac considera “la conclusió del disc”. “Per què no sortim d’una vegada al carrer?”, exclama després de descriure “un món lleig ple de corrupció i en què apareixen personatges com Donald Trump, que volen augmentar el pressupost armamentístic per guanyar guerres, com si les guerres fossin necessàries”. Per a Isaac, “qualsevol demostració d’amor és una forma d’autodefensa davant aquest món”. “Estava esfereït escoltant la declaració del Millet. Jo em nego a viure en un món així. Cal que hi hagi una revolta social important”, diu. Per què? és també un homenatge als cantautors. “Hi ha referències a Paco Ibáñez, Aute, Serrat, Sisa, Llach, a mestres que van cantar frases importantíssimes que tornen a estar d’actualitat -assegura-. Tot encara és possible, però el canvi ha de néixer de nosaltres. No podem refiar-nos dels partits polítics ni d’unes ideologies cada cop més contradictòries. Per exemple, jo soc independentista, però m’estic emprenyant perquè vull saber què passarà i ningú m’ho sap explicar”.

Barcelona, parc temàtic

Joan Isaac es regira amb indignació, però també troba moments per reflexionar sobre l’amor de joventut que es trenca a No, tu no, però amb la serenitat que atorga l’edat. A Venezia, un duet amb Sílvia Comes amarat del paisatge sonor i geogràfic de Paolo Conte, explica el retrobament dels personatges de Sara, una cançó del disc Planeta silenci (1998): “Són dos personatges que es van intuint però que no es reconeixen perquè han passat molt anys”. A Cita a cegues aprofita un altre retrobament per dibuixar un autoretrat. I a Girona manifesta l’amor per una ciutat que l’entusiasma. “Girona és una de les ciutats més boniques que conec, i n’he visitat moltes”, diu. Amb Barcelona, en canvi, manté “una relació d’amor i d’odi, ara més d’odi”. “Barcelona és la meva ciutat i l’estimo moltíssim, però ha perdut l’encant. Ara em sembla un parc temàtic”, lamenta Joan Isaac.

Els llibres que ens fan grans

Més continguts de

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT