TEATRE
Cultura 06/02/2018

Joan Pera es vesteix de fantasma de Canterville al Condal

L’actor repeteix a les ordres de Josep Maria Mestres en l’adaptació teatral del clàssic de Wilde

Antoni Ribas Tur
3 min
Joan Pera es vesteix de fantasma de Canterville al Condal

BarcelonaDesprés d’escoltar Joan Pera parlar del seu ofici es fa estrany que cap teatre no li hagi proposat mai fer un monòleg sobre la seva trajectòria. “No em diuen mai que sigui bon actor, però sí que soc bona persona i treballador”, bromeja Pera arran del seu nou repte: encarnar l’espectre protagonista d’ El fantasma de Canterville, que s’estrenarà el 13 de febrer i estarà en cartell fins al 8 d’abril al Teatre Condal de Barcelona. Pera torna a treballar a les ordres de Josep Maria Mestres després de l’èxit que van aconseguir plegats amb L’avar de Molière al Goya. “No havia treballat mai tant!”, subratlla Pera. “El Joan fa un tour de force molt gran, puja de nivell respecte a L’avar ”, diu Mestres.

Malgrat que Joan Pera podria adormir-se als llorers de la popularitat i l’estima que li té el públic, no vol deixar d’explorar nous camins. “Em pensava que arribaria un moment en què tot seria molt fàcil, i ara em trobo que jo no havia fet mai de fantasma i no sé si sabré transmetre-ho, tot i que hi ha gent que ja m’hi veu”, explica l’actor sense deixar mai de banda la ironia. Per reblar el clau, diu que es veu com “maresmenc” i “catalanet” i que no estalvia esforços per estar a l’altura del personatge. “La dificultat del personatge és ser un fantasma i no deixar de ser humà. He buscat dins la meva família a veure si trobava un fantasma de Sant Pol de Mar, però no n’he trobat cap”, conclou l’actor, que també té el repte d’impressionar els col·legues: Òscar Castellví, fa de Cecil Williams Canterville; David Olivares fa el paper de Hiram S. Otis; Betsy Túrnez es posa dins la pell de la seva dona, Martha; Elisabet Casanovas és la filla del matrimoni, Virginia, i Pep Sais dobla paper fent el del propietari del castell i el de la criada Marigold Umney.

Josep Maria Mestres està bregat en obres de Wilde: va dirigir Un marit ideal i El ventall de Lady Windermere i troba traces de l’autor en dues obres de Mark Ravenhill i David Mamet que també ha fet: El maletí o la importància de ser algú i Un matrimoni de Boston. Però El fantasma de Canterville és un conte i va posar-se en mans del dramaturg Joan Yago per transformar-lo en una obra teatral. “És un autor jove, però ja no és una promesa sinó una realitat”, afirma. Segons el vicepresident d’art i continguts del grup Focus, Jordi González, l’adaptació és “total i absoluta”. “Necessitàvem un gran autor”, afegeix.

Una aparició en ple Pla Marshall

Joan Yago, conegut per obres com You say tomato, ha sigut fidel a l’original: manté la confrontació del món nord-americà i l’anglès i s’ha permès la llicència de traslladar l’acció, situada a l’època de Wilde, als anys 50, quan Anglaterra i tot Europa es refeien de la Segona Guerra Mundial i els Estats Units van desplegar el Pla Marshall. Amb tot, la companyia dona poc detalls de l’obra per no espatllar les sorpreses als futurs espectadors. Només expliquen que l’acció arrenca quan Lord Canterville convida el matrimoni Otis i la filla a passar un cap de setmana al seu castell encantat.

Recrear el casalot a l’escenari també ha sigut un repte. L’escenografia de Pep Duran està presidida per una gran escalinata i l’espectacle compta amb la col·laboració del Mag Lari en els trucs de màgia. “L’obra parteix d’una premissa esbojarrada: hem de creure en el que és immaterial i que a vegades les coses immaterials valen més que les materials”, diu el director. A més de fer riure, la intel·ligència de l’obra és clau. “Sempre posa el públic en un lloc intel·ligent -explica-. Tot i que l’obra ja té més d’un segle, Wilde segueix sent dels autors més lliures”.

Yago també ha sigut fidel amb l’estil i ha escrit una comèdia “a la Wilde”, que, segons Mestres, té tots els ingredients per ser “una festa”. Per a Betsy Túrnez, ha sigut un repte i un plaer crear un personatge amb un llenguatge refinat i exigent. “He hagut de treballar de fora cap endins. Primer he fet una feina molt tècnica amb l’estil i el llenguatge i després l’he feta meva per donar-li veritat”, diu l’actriu.

stats