THE NEW YORK TIMES / VENÈCIAL'última vegada que Joaquin Phoenix va ser al Festival de Cinema de Venècia, l'any 2010, estava immers en un canvi de professió: d'actor a cantant de rap. Durant aquest període es va engreixar, es va deixar créixer una barba indomable i va protagonitzar diversos episodis en què va exhibir un comportament públic erràtic. De tot això en va deixar constància I'm still here , un suposat documental dirigit per Casey Affleck, un bon amic de Phoenix. Més tard es va saber que el film era una espècie de performance artística de caire satíric.
Enguany Phoenix ha tornat a la Mostra de Venècia i les coses han anat millor. Ha sigut l'estrella de la pel·lícula més esperada del festival, The Master , dirigida per Paul Thomas Anderson, i ha conquerit la Copa Volpi al millor actor, juntament amb el seu company de repartiment, Philip Seymour Hoffman: un molt bon auguri de cara a la temporada de premis que està a punt de començar.
Abans de la presentació de la pel·lícula es donava per fet que The Master , el primer film d'Anderson després de Pous d'ambició , revelaria els secrets de la Cienciologia. Però el seu relat sobre una nova religió als Estats Units de la postguerra, tot i que inspirat en la Dianètica i els principis de L. Ron Hubbard, és només el teló de fons d'una exploració de la naturalesa animal de l'home i els descontents de la civilització. Aquests temes s'infereixen de la relació entre un seductor guru i un seguidor amb una veta de salvatgisme, que interpreta Phoenix en la seva primera aparició en pantalla en dos anys després d'I'm still here .
"Por, en el bon sentit"
En una entrevista a l'Excelsior Hotel de Venècia, Phoenix, vestit de manera informal amb una camisa texana i sense rastre de barba, explica que el seu últim film -encara que rebut principalment amb desconcert i hostilitat- representa un cop de timó en la seva carrera. "Ha eixamplat la meva perspectiva sobre la interpretació", diu, aparentment més relaxat que a la roda de premsa de fa uns dies, en què només va pronunciar una frase i, en un moment donat, va passejar-se fora de l'escenari. "L'experiència de rodar The Master m'ha servit per sentir que ara qualsevol cosa és possible", diu Phoenix.
Abans de tornar a la interpretació, Phoenix va llegir -i rebutjar- molts guions. El paper de Freddie Quell a The Master va ser el primer que li va cridar l'atenció. Veterà inadaptat de la Segona Guerra Mundial, el Freddie és la versió salvatge i oposada -i alhora l'improbable esperit afí- del mercader de salvació amb veu de vellut Lancaster Dodd, interpretat per Hoffman.
Anderson va dir que havia escrit el paper de Dodd per a Hoffman, habitual col·laborador, i per al del Freddie sabia que necessitava "un oponent formidable del Phil". La perspectiva de treballar amb Phoenix els excitava a tots dos. "Recordo que el Phil em deia: «El Joaquin em fa por, en el bon sentit»", revela Anderson.
Phoenix és actor d'ençà que era un nen. Quan l'èxit va arribar-li amb el film de Gus van Sant Tot per un somni , als 21 anys, va sortir de l'ombra del seu germà -el River, mort dos anys abans- conquerint una gran reputació com un dels actors joves més intensos de Hollywood. Té dues nominacions a l'Oscar: per interpretar el dolent a Gladiator i pel retrat ferotgement compromès de Johnny Cash a Walk the line . Però en cap dels seus rols anteriors s'aproximava a la pura volatilitat física que aporta a The Master . "Ja sabia que ho faria bé, però no que faria això", explica Anderson. "No estava preparat per a aquest nivell d'inventiva i d'energia creativa que surt d'ell. I el grau de disciplina. Des de fora pot semblar que no tingui cap disciplina, però és tot una façana".
Phoenix ho rebat: "Vaig dir al Paul que no modularia la meva interpretació de cap manera. Volia treure a la llum l' id [allò] freudià". Les lliçons d' I'm still here van inspirar-lo per experimentar. "Després de pujar a un escenari públic sense saber com reaccionarà la gent, em resulta molt més fàcil ficar-me en una escena", diu l'actor.
A The Master va provar diferents apropaments en diverses situacions i es va atrevir a provar "coses que podrien semblar absurdes, estúpides o no tenir cap ni peus, fins i tot coses que no formaven part del personatge". Anderson assegura que, en general, Phoenix no va sortir del personatge. Ell, per la seva banda, rebutja les connotacions de l'expressió. "Odio la frase estar en el personatge ", diu. Però admet la importància de sostenir la tensió durant el rodatge. "El Freddie era tan extrem", comenta. "Físicament no podia alliberar-me d'ell, relaxar-me, i després tornar-hi".
La confiança de Phoenix en l'instint es tradueix en el fet que, sovint, la primera presa és la més electritzant. "No se'n surt a l'hora de falsejar-ho", diu Anderson. "Si el moment es perd, per a ell no és fàcil tornar a bon port. Em va quedar clar que més valia que les llums fossin les bones en la primera presa".
Phoenix parla del rellançament de la seva carrera -prepara films amb James Gray i Spike Jonze- en termes d'un renovat entusiasme pel risc. "Per a algunes persones actuar és un passeig a la platja durant una posta de sol i per a d'altres és pujar una muntanya o saltar d'un avió", diu. "Durant bona part de la meva vida m'he passejat per la platja al capvespre. Quan interpreto, m'agrada més l'opció de saltar de l'avió".
A The Master tant l'actor com el director van esforçar-se per emfatitzar el costat animal del Freddie. Anderson diu que va mostrar a Phoenix la primera escena de l'èpic poema fílmic Baraka . "Era d'un mico adormint-se, i vaig dir-li: «Aquest ets tu»". Per a una escena en què el Freddie i el Lancaster estan en cel·les veïnes en una presó -provocant un episodi de ràbia i cops de cap contra la paret del Freddie-, Phoenix va estudiar vídeos d'animals en captivitat. "Pots veure com els seus cervells deixen de funcionar", assenyala. "És una pura reacció, només hi ha músculs en acció. Era el que volia captar: com es fan mal a ells mateixos i ni tan sols se n'adonen, perquè alguna cosa dins seu els diu «Surt, surt d'aquí»". L'escena en principi no havia d'acabar amb Phoenix destrossant una cadira. "No la volia trencar", diu ell. "No sabia que era possible fer-ho".
