Joaquín Sabina es reafirma al Palau Sant Jordi

XAVIER CERVANTES
XAVIER CERVANTES

El poder de convocatòria de Joaquín Sabina és innegable. Ahir va convocar 15.500 persones al Palau Sant Jordi, que havien pagat entre 35 i 90 euros per veure asseguts el retorn a Barcelona del cantant d’Úbeda dos anys i mig després del concert que va dedicar al quinzè aniversari del disc 19 días y 500 noches. Ahir el repertori més popular no hi va faltar, però aquesta vegada Sabina tenia nou material per presentar en societat, i ho va fer al principi del concert. “Hi haurà temps per a tot”, va advertir. Així, qui sap si per treure-se-les de sobre aviat, va tocar seguides algunes cançons de Lo niego todo (2017), inclosa la que dona títol a l’àlbum i que funciona com a autoretrat entre la modèstia i el sarcasme d’un home de 68 anys que recapitula sentències rebudes.

El públic el va rebre dret i amb una ovació, que es va amplificar quan Sabina va recordar que els concerts a Barcelona sempre estan “carregats d’emotivitat” des d’aquella actuació de fa trenta anys a la Monumental el dia de l’atemptat d’Hipercor. Com és habitual, va administrar l’energia, cedint el protagonisme a la corista Mara Barros i al guitarrista Pancho Varona per descansar la veu, ahir bastant a lloc, ben sonoritzada per als estàndards del Sant Jordi, tot i un eco omnipresent. També va dedicar una estona generosa a presentar la banda, “una família”, diu ell.

D’aquesta manera, amb pauses, parlaments, dedicatòries a Javier Krahe, Carme Ruscalleda i García Márquez, va poder agafar aire per afegir intensitat a clàssics del seu repertori com Una canción para Magdalena, Por el bulevard de los sueños rotos, 19 días i 500 noches, Aves de paso... Aquest era el Sabina que se sent segur en territori conegut, l’autor que s’ha ficat a la butxaca diverses generacions d’espectadors, com les que estaven representades ahir al Sant Jordi. Aquest públic intergeneracional va poder veure i sentir un cantant més en forma que en la gira anterior i que novament va convidar Joan Manuel Serrat, amb qui va cantar Paraules d'amor, però sobretot va trobar un cançoner que ha fet seu. Només calia sentir la gent fent de coral en les estrofes d’ Una canción para la Magdalena o Y nos dieron las diez per entendre que Sabina tindrà companyia mentre el cos aguanti. De moment, és capaç de mantenir la connexió amb el públic durant més de dues hores.

Sabina, que havia començat la nit més aviat melancòlic, es va animar a partir de Por el boulevard de los sueños rotos, enlairat per la resposta del públic. Encara més segur es va sentir tocant la guitarra assegut en un tamboret i repartint cartes guanyadores com Y sin embargo, Ruido i sobretot la dylaniana Peces de ciudad, una cançó que va entomar amb tots els ets i uts, cantant pràcticament a pèl la primera part i mantenint el to. Va ser un moment especialment significatiu, perquè en molts concerts és tan intensa la connexió que el públic té amb una cançó, que la interpretació pot passar a un segon pla; de fet, els artistes saben que poden jugar amb aquest vent a favor i relaxar-se.

En canvi, ahir Sabina, lluny de l'autoindulgència de la gira anterior, va saber estar a l'altura de moltes cançons; això sí, fent un pacte amb el públic que havia d'acceptar que durant alguns minuts el cantautor d'Úbeda no seria dalt de l'escenari. El ritme del concert se'n ressentia de tanta intermitència, és evident, però la recompensa van ser bones interpretacions, i una sensació final de triomf quan tot el Sant Jordi va seguir Princesa fora dels seients i reclamant un bis a crits. Reclamació atesa, esclar.

Més continguts de