‘John’: teatre físic basat en fets reals
BarcelonaAl Mercat de les Flors es recorden poques rodes de premsa en què el coreògraf que hi presenta un espectacle sigui tan crític amb la dansa. “Després de 21 anys, vaig tenir la sensació de ser un artista de mim sofisticat. Necessitava les paraules per anar més lluny, més al fons. La gent, bàsicament, parla i escriu. No hi ha cap cultura que hagi renunciat a la parla”, defensa Lloyd Newson, director artístic de l’anglesa DV8 Physical Theatre, fundada el 1986.
I a fe que compleix. No només perquè el seu discurs és torrencial en la trobada amb la premsa -i obre apassionants debats, políticament incorrectes, sobre la crítica de dansa, que no llegeix des del 1988 (els considera “ionquis”); el multiculturalisme; el racisme; el cas d’abusos sexuals a Rotherham; la censura dels mitjans anglesos, etc.- sinó també perquè els seus espectacles tenen un fort component textual i aborden qüestions polèmiques. “M’interessen els temes dels quals la gent no vol parlar, perquè si no en volen parlar és que és un tema interessant i controvertit, com l’avortament, l’islam, el matrimononi gai o l’energia nuclear. Per tant, si fas una obra que consideres important, pot tenir una dosi de polèmica”, avisa.
No recomanat per a menors?
L’obra que presenta al Mercat de les Flors d’avui a dissabte -amb les entrades exhaurides- gira al voltant d’un home i les idees d’amor, sexe i intimitat. L’home en qüestió, el John del títol, és una persona real que van descobrir fent mig centenar d’entrevistes. El John va tenir una infantesa dura en una família disfuncional, amb un pare violent que abusava de les dones de la família, va anar a parar als serveis socials amb 10 anys i es va acabar convertint en un delinqüent. Per a l’entrevista de DV8 va recordar els episodis més difícils de la seva vida, i les relacions que havia tingut amb vuit dones.
Els nou actors de l’espectacle, protagonitzat per Hannes Langolf com a John, interpreten físicament i textualment les paraules d’aquest personatge sobre una plataforma giratòria. No és un espectacle sociològic, com l’anterior Can we talk about this (2011), que també partia de mig centenar d’entrevistes sobre l’islam. És el retrat d’un home. A Anglaterra l’espectacle no era recomanat per a menors de 16 anys, per l’ús d’un llenguatge dur i els nus dels intèrprets. Al Mercat de les Flors han mantingut l’advertiment de no recomanat per a menors.
“La gent de classe mitjana burgesa amb jerseis de caixmir vol una pujada de sucre, adrenalina, passos espatarrants. Però la vida no és així, si no és que vas drogat. No faig concessions a les audiències, i en sóc conscient. Però crec que hem de donar aliment amb substància i no sucre”, diu Newson recordant el rebuig inicial a la dansa teatre de Pina Bausch.
