ARTS ESCÈNIQUES

Jordi Oriol ressuscita el Sagarra més mordaç

El dramaturg porta a La Gleva articles de l’escriptor

El Josep Maria de Sagarra més grotesc, punyent i crític és, probablement, també el més desconegut. Amb ganes de donar-ne a conèixer aquesta faceta, el dramaturg Jordi Oriol porta a escena un espectacle format per articles satírics que l’escriptor va publicar al setmanari Mirador entre el 1929 i el 1936. “Som un país amb els clàssics tancats en una vitrina. Només els traiem quan és el seu centenari i, després, els tornem a guardar”, destaca Oriol, que també dirigeix la producció. Ell és partidari de fer “el mateix que fan els anglesos amb Shakespeare”, és a dir, “rebregar els clàssics, despentinar-los, jugar-hi i treballar perquè siguin populars”.

El dramaturg s’ha unit amb els intèrprets Jordi Cornudella, Clara Manyós i Blanca Garcia Lladó. Junts, han seleccionat set textos de Sagarra que defineixen la manera de pensar de l’autor i la seva mirada més àcida cap a la societat catalana de l’època. Els articles són la base d’ Hem vingut aquí a deixar les coses clares, que serà al Teatre La Gleva des de demà fins al 30 de desembre. El muntatge “és un homenatge a Sagarra amb totes les lletres” i utilitza l’enterrament de l’autor com una paradoxa per reviure’l a escena. A partir de la cerimònia de comiat, els tres intèrprets recorden el clàssic recuperant textos en què descriu la Barcelona del moment, parla de política i es queixa “de la societat catalaneta de copa i puro, que no s’arriscava”, diu Oriol. Els intèrprets reprodueixen els articles sense modificar-los, si bé els han fragmentat, els han canviat el context i, en alguna ocasió, han substituït la primera persona per la tercera.

A l’obra, el llenguatge elegant “amb un punt de barroquisme il·lustrat” de l’escriptor es fusiona amb una música creada a mida per Cornudella, que a part d’interpretar els textos toca el clarinet. Clara Manyós també contribueix a la part musical de la producció amb un acordió. “Els instruments es compenetren amb els textos amb una varietat de sonoritats que creen una mena de diàleg”, assenyala Oriol. Aquesta combinació entre música i text és fruit de la voluntat de trencar amb els esquemes formals tradicionals i barrejar disciplines interpretatives.

Malgrat que els textos de Sagarra radiografien Catalunya a finals dels anys 20 i a principis dels 30, el contingut és inevitablement pròxim a la situació actual del país. “Sagarra expressa les seves opinions sobre la recent proclamada República Catalana. És una coincidència que realment impacta: parla d’un present radical i d’una visió de fora que li és contrària”, destaca Oriol. El muntatge també juga amb aquests paral·lelismes i s’ajuda de l’ús del llenguatge de l’escriptor per acostar-lo als joves. Els textos són alhora una manera de recordar la cultura catalana i la seva herència des de la perspectiva dels nets. Ho fan resseguint els costums, les tradicions, les inquietuds, les crisis i els triomfs dels catalans de l’època i posant èmfasi en la ironia i la mordacitat pròpia de Sagarra. “S’explica a ell mateix des de la barroeria i la conya, és realment molt divertit”, assegura Oriol, que subratlla que “ara aquests articles ens fan riure però molt probablement en el seu moment van molestar la gent més pureta”.

Més continguts de