Sant Jordi (in)quiet

“Filla, estic connectada amb wifi o amb dades?"

El Sant Jordi virtual topa amb 'la màgia dels directes' d'Instagram

“Mai havia sigut tan fàcil tenir una aventura i mai havia sigut tan difícil mantenir un secret”, diu Xavier Bosch a propòsit del llibre Paraules que tu entendràs. Deixem estar la primera part, que amb el confinament Tinder s’està florint, i anem a la segona: no hi ha secret que es resisteixi a un directe d’Instagram, i és així com en el Sant Jordi virtual del 2020 hem vist escriptors mostrant obertament les parets de casa. Algunes atapeïdes de llibres, com les de Carlos Zanón que podíem veure mentre entrevistava Álvaro Arbina a l’Instagram de Penguin Random House. Arbina, per cert, és un dels escriptors que van publicar llibre, Los solitarios, una setmana abans del decret d’estat d’alarma. Hem vist parets amb llibreries amb un ordre que s’intueix caòtic i que, per tant, reconforta els que també han de negociar amb el caos a l’hora d’endreçar: ¿per ordre alfabètic o per llengua? ¿O cronològic? Problemes del món boomer, esclar.

També hem vist sostres, com els de ca la Gemma Ruiz. Ella parlava de Ca la Wenling i la càmera en contrapicat ensenyava unes elegants voltes amb bigues de fusta. O com els del pis de Toni Vall, que mentre explicava coses sobre Bocaccio va haver d’aixecar-se i passejar amb el mòbil per trobar un carregador. “M’estic quedant sense bateria”, va dir a Núria Juanico, la periodista de l’ARA que va conduir tots els directes a l’Instagram del diari.

Ah, la tecnologia: pateixes, et frustres i finalment entens que la vida és així, i que els problemes de connexió són inherents a un directe d’Instagram. Empar Moliner, que feia servir el mòbil de la filla, xerrava sobre T’estimo si he begut i altres contes, i de tant en tant la perdíem. “¿Estic connectada amb wifi o amb dades?”, preguntava a la filla, esperant potser que la resposta fos el gran desllorigador de la pandèmia. Al final la van enviar al racó de pensar, on hi ha el router, així que també la vam veure passejar pel pis. Moliner ens va recordar que admira La vuelta al día en ochenta mundos de Julio Cortázar. Curiosa, la presència de l’esperit de l’autor argentí en aquest Sant Jordi tan real i tan distòpic: el directe de Penguin es presentava sota el nom de Casa Tomada, com el relat de Cortázar.

A Núria Prades, guanyadora del premi Ramon Llull amb Tota una vida per recordar, ni la vam veure: per alguna raó la càmera del mòbil no funcionava –“és d’ells”, dirien els pares dels boomers–. Però com que la sentíem prou bé, doncs endavant, que estem inventant la ràdio! Un altre clàssic dels temps telemàtics és l’eco. Jordi Nopca, premi Proa de novel·la per La teva ombra, aprèn ràpid. Va començar el primer directe del dia, el de l’ARA, amb l'Instagram obert a l’ordinador i un eco molt molest. Va ser convidat a fer servir el mòbil i a posar-se els auriculars. Quan una estona més tard va entrar al directe de Grup 62, ja semblava que havia fet promoció telemàtica tota la vida. Nopca, que va admetre que no va haver de fer-se usuari de Tinder per documentar-se mentre escrivia la novel·la, va ser interrogat per una lectora sobre “l’escena dels cucs”: “Els cucs són una porta entre la dimensió dels vius i la dels morts”, va aclarir ell. Els cucs...