Civilització i barbàrie segons Jordi Savall

Les rutes de l’esclavatge

Teatre Grec. 29 de juliol

Més enllà del seu repertori habitual, Jordi Savall és un excel·lent artífex de projectes complexos que són fruit d’una recerca musical, històrica i literària seriosa amb resultats de qualitat i eficàcia fluctuants però sempre atractius. Convincent, gens oportunista ni demagog i amb òptima resolució és l’espectacle 'Les rutes de l’esclavatge', la primera part del qual s’ha pogut veure, viure i sentir al Teatre Grec, abans de tancar el 2 d’agost el Festival de Torroella de Montgrí.

A banda dels seus col·laboradors habituals, els membres de La Capella Reial de Catalunya i d’Hespèrion XX, Savall ha aplegat músics i ballarins de tres continents (Europa, l'Àfrica i Amèrica) per narrar a través de la música els vergonyosos exemples d’esclavatge al continent americà. L’enfilall de textos llegits, que van del segle XVII fins al XXI, fa palesa la xacra del comerç amb éssers humans. Però la música i el ball, salvífics, demostren que l’art és l’única manifestació que pot enlairar cossos i esperits, i alliberar-los del jou de la tortura i la manca de llibertat.

A banda del rendiment extraordinari dels músics i ballarins, ben coordinats per un Jordi Savall de gest mínim i carismàtic, l’èxit de la vetllada es deu sens dubte a la tria de músiques, que van de les 'negrillas' als cants espirituals, passant per la samba o la 'guaracha'. El ritme encomanadís, els balls i la qualitat de veus i instrumentistes van contagiar un Teatre Grec força ple, que va aplaudir tots i cadascun dels números sense oblidar l’emoció continguda, no exempta de ràbia latent, de l’espiritual 'Amazing grace', després d’haver-se llegit un text de Martin Luther King. Nou encert de Savall i del seu equip, doncs, que demostra que rere tot acte de barbàrie sempre es pot trobar el bri de llum que aporten la civilització, la cultura i l’art majúscul que és la música.