19/10/2016

José Luis Gómez és una Celestina “en el regnat del terror”

2 min
José Luis Gómez és una Celestina “en el regnat del terror”

BarcelonaAmb un ull borni, barba incipient, bolso i sabates ortopèdiques. Així serà la Celestina a la qual dóna vida l’actor i director José Luis Gómez, que al Teatre Nacional, després de l’exitosa temporada a Madrid, tornarà a interpretar la famosa sacerdotessa pagana que sobreviu en l’Espanya catòlica aprofitant-se de la luxúria i els desitjos dels seus contemporanis. L’adaptació és un doble o triple salt mortal, perquè no només implica posar en escena una de les obres fundacionals de la literatura hispànica, juntament amb El Quixot, sinó també ficar-se en la pell d’una dona -“una lianta ”, com la descriu l’actor- i d’un personatge perillosament al marge de la llei. La proposta ja ha exhaurit el 80% d’entrades del TNC, on es podrà veure des de demà i fins al 30 d’octubre.

Més enllà de la trama amorosa, de l’extraordinari material literari, de la descripció social dels personatges, viva i realista -“Mai els pobres i subordinats havien parlat així als seus superiors”, explica-, el que més ha motivat José Luis Gómez a l’hora d’aixecar el muntatge és el rerefons històric de l’obra de Francisco Rojas, publicada el 1503: com l’absolutisme religiós que apliquen els Reis Catòlics té a veure amb l’exclusivitat del comerç amb Amèrica (que acaben de descobrir); com l’expulsió dels jueus serveix per enriquir-se; com Espanya s’allunya de la tolerància que, per exemple, existia a Alemanya gràcies a la diversitat religiosa, i com la Inquisició s’acabarà instal·lant i així generalitzant la delació, la corrupció, el negoci de les butlles papals, l’enveja i la persecució dels conversos. “Hi va haver una diàspora espantosa de 250.000 individus amb un talent, una capacitat i un coratge enormes. I m’espanta que allà Espanya perdés el tren de la Il·lustració i la convivència”, afirma José Luis Gómez.

Ho exemplifica la vida del mateix Fernando Rojas: amb 23 anys va escriure una obra mestra, la primera que es va traduir a l’anglès i ràpidament va ser un èxit universal, però “després d’aquella genialitat prefereix la disfressa d’un home normal, burgès, petit, de Talavera, que fa d’alcalde i d’advocat, per evitar que cremessin la seva família o que desenterressin la seva àvia amb l’acusació de jueva o que imposessin confiscacions a la família”. “És un home que viu sota el regnat del terror”, afirma l’actor.

Aquest és l’entorn pel qual s’arrossega i xiuxiueja la persuasiva Celestina, una vella prostituta i alcavota amb uns poders especials que en aquesta producció del Teatro de la Abadía i la Compañía Nacional de Teatro Clásico ha mantingut el llenguatge original, sense modernitzar, malgrat que la peça sigui “d’una contemporaneïtat esgarrifosa”, deia Gómez. Assegura que avui existeixen Celestines, “però porten talons alts, s’han fet un lífting i es perfumen amb Courreges”.

L’obra -que dura dues hores i mitja- també és gairebé premonitòria perquè ja s’hi veu “el món com un mercat, on el diner tot ho pot comprar”. El director parafraseja Juan Goytisolo quan diu que La Celestina és “la primera obra que s’escriu sense la cúpula protectora de la divinitat”. Al món hi ha hagut “un eclipsi de Déu”, tot i que sona música sefardita cantada a capella.

stats