ARTISTES CATALANS AL MÓN
Cultura 08/03/2012

Josep Maria Sert pren el Petit Palais de París

París rehabilita Josep Maria Sert. Una gran exposició recull des d'avui i fins a l'agost més d'un centenar d'obres del gran pintor decoratiu català al Petit Palais. Les avantguardes el van relegar.

àlex Vicente
4 min
Josep Maria Sert pren el Petit Palais de París

PARÍS.Dècades després del relatiu oblit al qual l'ha sotmès la història de l'art, Josep Maria Sert torna a París per la porta gran. El Petit Palais inaugura avui una gran retrospectiva de l'artista barceloní titulada José María Sert, el Tità a l'obra (1874-1945) , que repassa tota la seva obra pictòrica amb la voluntat de restaurar-ne el nom de cara a la posteritat. "És una exposició agosarada", reconeixia ahir una de les comissàries de la mostra, Pilar Sáez. "La nostra voluntat és rehabilitar una pintura que es considera passada de moda i fer que el públic apreciï un nom que, generalment, ni tan sols coneix", afegia aquesta gran especialista en l'obra de Sert, que ha preparat durant tres anys l'exposició amb els conservadors del museu parisenc.

Fins al 5 d'agost, la capital francesa tindrà l'oportunitat de redescobrir més d'un centenar d'obres d'un artista al qual va concedir tots els honors mentre va ser viu. Instal·lat a París des de finals del segle XIX, Sert es va convertir en un dels grans noms de la Belle Époque. Gràcies a una personalitat seductora i una innegable facilitat per a les relacions públiques, el pintor va aconseguir freqüentar els caps de fila dels cercles intel·lectuals del moment, com ara Proust, Valéry, Cocteau, Stravinsky, Picasso o Dalí. Però mentre alguns d'ells apareixen avui en les fantasies sobre l'època de cert director novaiorquès a Midnight in Paris , Sert ha acabat quedant relegat a un pla secundari. "Després de la guerra, el gust canvia i s'estén una espècie de moralina contra aquesta pintura tan barroca i espectacular que va quedar al marge de l'avantguarda", reconeixia ahir la comissària.

Un sentiment d'evasió

Amb tot, Sert va ser celebrat en la seva època com un gran mestre. Va ser el decorador més sol·licitat de París, on va respondre als encàrrecs de les grans fortunes, com ara amb Les quatre estacions (1917-1919), l'espectacular conjunt de 22 murals que va pintar per al magnat Arthur Boy Capel, amant i mecenes de Coco Chanel. Josep Maria Sert els va concebre com una caixa que tancava l'espectador en una dimensió paral·lela constituïda per meravelles i exotismes, clarament emmarcats en el simbolisme modernista i les divinitats paganes que l'havien inspirat durant els seus inicis, com recull l'exposició.

L'alta burgesia de l'època, com després ho farien la noblesa i la reialesa espanyoles pocs anys més tard, va deixar-se seduir per Sert. "El seu punt fort és que feia l'art que se li demanava. Subministrava somnis a través d'una pintura sensitiva i molt visual", explicava ahir Sáez. La seva obra també va voler ser deliberadament "fàcil", segons les seves pròpies paraules. Sert, com a bon fill de la burgesia industrial catalana, va respondre al gust d'una clientela a la qual sempre va voler deixar contenta, deixant de banda la innovació cap a la qual l'empenyien alguns dels seus contemporanis. "La pintura de Sert té una ambició estètica que no té res a veure amb l'exploració de nous llenguatges artístics", reconeix Sáez. "La seva obra està emmarcada en la gran tradició de la pintura decorativa, pensada per ser observada i poca cosa més". La mostra també acosta al visitant tots els trucs i secrets que amagava al seu taller, com esbossos i imatges que li servien de model per a les composicions.

Cosmopolita i català

La mostra reflecteix l'ambivalència de Sert, profundament cosmopolita i alhora inscrit en la tradició pictòrica espanyola -Goya i la pràctica totalitat del Barroc-, així com arrelat en el paisatge mediterrani i la cultura catalana. A finals dels anys 20, quan compra el Mas Juny a Palamós, Catalunya torna a agafar protagonisme en una pintura que es desprèn de l'orientalisme per inscriure's en el folklore, amb representacions pictòriques de castellers i sardanes. Per exemple, les Evocacions catalanes , que pintarà per a la biblioteca de Francesc Cambó. La crida constant al color, al moviment i a un cert sentiment d'evasió contrasten amb un vessant més obscur que de vegades l'inclina al tenebrisme, potser com a reflex d'una època, la d'entreguerres, que inspirava tant d'hedonisme com d'incertesa. "Amb tot, i a diferència d'altres grans noms de la seva època, Sert sempre va ser un home vitalista. La seva pintura manté gairebé sempre un toc festiu. Pot ser agredolça, però mai arriba a fer-se pesada ni agressiva", explicava ahir Sáez.

Així serà fins al tram final de la seva vida, quan el context històric l'inclina a adoptar tonalitats més tenebroses. La irrupció de la Guerra Civil arribarà seguida no només de la Segona Guerra Mundial, sinó també de la mort de la seva primera dona, Misia, i de la destrucció en plena batalla campal de la catedral de Vic, símbol del catalanisme catòlic i autèntic gran opus del pintor. Es creu que va ser la possibilitat de veure-la restaurada el que va incitar l'alineament de Sert amb les forces nacionals. Un gir inesperat sobre el qual, tot s'ha de dir, l'exposició passa de puntetes. El pintor mor el 1945 amb el pinzell a la mà, deixant la seva gran obra, centrada en la Passió de Crist, inacabada.

Sert va escriure més aviat poc, però va deixar un epitafi que condensa tota la seva obra i amb el qual l'exposició que s'inaugura a París s'acomiada del visitant: "No cal enganyar per emocionar".

stats