ART
Cultura 11/03/2012

Josep Maria Subirachs, 85 anys d'art

La crisi obliga Caixa Penedès a cancel·lar el projecte de l'Espai Subirachs. La família conversa amb l'Ajuntament de Barcelona per complir el desig de l'artista, que avui fa 85 anys, d'exposar el seu llegat.

Antoni Ribas Tur
3 min
LA SAGRADA FAMÍLIA 
 Josep Maria Subirachs, l'any 1993, mentre treballava en les escultures de la façana de la Passió del temple expiatori.

BARCELONALes dificultats logístiques del projecte i les circumstàncies econòmiques han acabat amb el Centre Cultural Caixa Penedès Espai Subirachs. L'entitat bancària tenia previst obrir-lo al número 21 del carrer Princesa de Barcelona -a prop del Museu Picasso- el 2004, coincidint amb el Fòrum de les Cultures. L'obertura es va posposar fins al 2011, però tampoc en aquesta ocasió va ser possible completar l'operació. L'Espai Subirachs va ser fruit de la cessió que Josep Maria Subirachs va fer el 2011 de 300 obres de la seva col·lecció particular. Caixa Penedès, al seu torn, en va adquirir 30. Són obres de diferents tècniques i representatives dels diferents moments de la trajectòria de l'artista.

És possible, però, que el desig de l'artista, que avui fa 85 anys, de veure el seu llegat exposat arribi a bon port. Amb motiu de la concessió de la Medalla d'Or del Mèrit Artístic, els responsables de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona es van interessar per la situació d'aquestes obres. Finalment, el MNAC podria ser el destí d'una part d'aquestes obres. I els responsables de Caixa Penedès també segueixen treballant per trobar una solució adaptada a les circumstàncies i a la realitat econòmica actual.

Recuperació pública d'un llegat

"Vam tenir un disgust, perquè hem dedicat set anys a fer el projecte museogràfic de l'Espai Subirachs -diu la historiadora de l'art Judit Subirachs-Burgaya, filla de l'artista-. Però hem de ser realistes, no podem demanar ara com ara que es construeixi un centre, les prioritats són unes altres".

El que més amoïna Judit Subirachs-Burgaya és complir la voluntat del seu pare i poder exposar aquestes obres. "Tenim moltes esperances en el nou pla de museus. Amb la superació del límit cronològic entre el MNAC i el Macba, podria ser que les obres de Subirachs es poguessin veure al MNAC. Estem en converses amb la regidoria de Cultura, estudiant què podem fer, per veure si existeix la possibilitat de mostrar, almenys, una part d'aquestes peces", diu Subirachs-Burgaya.

Els dibuixos, escultures, pintures i gravats que Subirachs va cedir a Caixa Penedès tenen un fort component autobiogràfic: ell mateix va seleccionar les obres amb què volia ser representat. Entre el centenar d'escultures que va seleccionar hi ha obres tan clàssiques com Dona mediterrània , del 1949; d'altres de representatives de la seva etapa expressionista, com Europa -una dona ajaguda amb què l'artista va voler retre homenatge al mite europeu-, i Dona ,del 1957, que representa el pas que va fer cap a l'abstracció.

"Subirachs és un dels escultors catalans cabdals de la segona meitat del segle XX -remarca el crític d'art Daniel Giralt-Miracle-. Va fer un salt mortal de l'escultura noucentista a l'abstracció gràcies a la seva excel·lent formació. I als anys 80 va recuperar la figuració reprenent el llenguatge del Renaixement i el Barroc i combinant-lo amb el pop art . No es pot qüestionar que és un artista molt original i molt personal".

Escultor de l'espai públic

Josep Maria Subirachs va néixer el 1927 en el si d'una família modesta del Poblenou barceloní. Les dificultats econòmiques el van fer renunciar a la carrera d'arquitectura. "Sempre deia que era un arquitecte frustrat", recorda Judit Subirachs-Burgaya. Es va formar amb els escultors hereus del Noucentisme Enric Monjo i Enric Casanova, però aviat va canviar la influència d'aquests artistes i la d'altres com Aristides Maillol i Josep Clarà pels corrents internacionals.

El 1951 va fer una estada a París becat per l'Institut Francès i entre el 1954 i el 1956 va viure a Bèlgica, on va exposar en diverses ciutats del país. Les primeres escultures abstractes que es van col·locar a Barcelona són obra de Subirachs - Forma 212 , del 1957, a Llars Mundet, i Evocació marinera , dels anys 1958-1960, a la Barceloneta-. Al llarg de la seva trajectòria ha realitzat més d'un centenar d'escultures públiques arreu del món. Barcelona és la ciutat on està més representat, amb més de 70 monuments, escultures i altres obres, com el monument a Francesc Macià de la plaça de Catalunya, el monument a Narcís Monturiol, el fris Barcelona -de l'Ajuntament de Barcelona- i la porta de la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat.

De la mateixa manera que les primeres escultures abstractes van ser el blanc dels atacs dels sectors més conservadors, el món cultural va criticar amb duresa les escultures de la façana de la Passió de la Sagrada Família que Subirachs va començar el 1986. "Les escultures de la Sagrada Família pertanyen a un encàrrec molt especial. Les obres havien de tenir una seqüència narrativa seguint l'esquema que va deixar Gaudí. No tenen la força de les obres que va fer a mitjans dels anys 50 al santuari de la Virgen del Camino de Lleó, però representen un encàrrec resolt amb excel·lència professional", afirma, Giralt-Miracle.

"És un artista molt prolífic, que ha treballat molt i que ha estimat molt el seu país. Les crítiques les va afrontar amb valentia, honestedat, rigor i independència", conclou Judit Subirachs-Burgaya.

stats