ART
Cultura 25/06/2013

Josep Tapiró, el gran orientalista desconegut

El MNAC estudia dedicar una gran exposició al pintor amic de Fortuny

Antoni Ribas Tur
3 min

BarcelonaMarià Fortuny va viatjar per primera vegada al Marroc el 1860. No hi va anar sol. Va estar acompanyat d'un altre artista, el seu amic de la infantesa, Josep Tapiró (1836-1913). No va ser l'únic viatge que van fer junts al nord d'Àfrica. Hi van tornar, des de Granada, el 1871. Tot i que Tapiró està considerat com l'altre gran orientalista català, i que va gaudir de fama internacional en vida, el seu llegat està lluny de ser tan conegut com el de Fortuny. De fet, encara ara és un gran desconegut. Per acabar amb aquesta situació, el MNAC està estudiant dedicar-li una gran exposició monogràfica per revalorar el seu llegat.

Mentrestant, en aquest museu es pot contemplar l'aquarel·la Núvia berber ; el Museu del Prado conserva dos retrats masculins més, que el mateix artista va vendre a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, i també se'l pot trobar representat en museus internacionals com el Museu d'Art Dahesh de Nova York. La bonança econòmica dels últims anys va fer que col·leccionistes catalans apleguessin "col·leccions orientalistes molt interessants" comprant en subhastes internacionals, "però la crisi ha provocat que s'hagin dispersat i hagin tornat a l'estranger", explica Jordi Àngel Carbonell, professor de la Universitat Rovira i Virgili i expert en l'obra de Tapiró.

El 1876, dos anys després de la mort de Fortuny, Tapiró va comprar un teatre a Tànger, on es va instal·lar i va exposar la seva obra. S'hi va quedar fins que va morir, el 1913, tret d'alguns viatges esporàdics que va fer a Barcelona, Madrid i Londres. Les seves despulles van tornar a Reus el 1947 i reposen al cementiri de la localitat. "El fet principal que ha fet que Tapiró caigui en l'oblit és que va viure a Tànger durant 40 anys. Des que la ciutat va tornar a ser marroquina a mitjans del segle XX, es va aplicar una política d'amnèsia voluntària del que havia suposat el Tànger internacional i els seus personatges. Això va perjudicar moltíssim Tapiró", diu Carbonell. L'altra raó de l'oblit de Tapiró és d'ordre mercantil. "Tapiró va vendre les obres al mercat anglès i la seva obra s'ha dispersat als Estats Units. Això ha fet que, a diferència d'altres artistes, no s'hagi pogut fer cap monografia sobre la seva obra i la seva figura", subratlla Carbonell, un dels comissaris de l'exposició que el MNAC té en cartell, La batalla de Tetuan de Fortuny. De la trinxera al museu.

Èxit local i internacional

Com Fortuny, que li va obrir les portes de Roma, la premsa tarragonina de l'època es va fer ressò de l'èxit internacional de Tapiró, que el 1893 va ser guardonat amb una de les medalles de l'Exposició Universal de Chicago. En el Diario de Tarragona es podia llegir l'agost del 1876: "Abans-d'ahir vam tenir el gust de saludar en aquesta ciutat el nostre distingit amic l'eminent pintor el senyor Tapiró, que en els seus viatges a les primeres capitals europees, on el seu nom és avantatjosament conegut, està organitzant amb un resultat pròsper una subscripció per aixecar a Reus un monument a la memòria del qui va ser el seu íntim amic i company gairebé des de la infantesa, el senyor Fortuny".

L'art de Tapiró no és tan modern com el de Fortuny, i no va assolir el seu nivell de gosadia i modernitat. "L'obra de Tapiró i la de Fortuny no s'assemblen -diu Carbonell-. Tenen afinitats temàtiques de l'època en què tots dos van viure a Roma. Fortuny té molta més expressivitat. Tapiró és més dibuixístic i més acurat. És diferent".

Així i tot, els retrats que Tapiró va fer a personatges tangerins de l'època constitueixen un document de la vida d'aquells anys. "Va fer el que fan la majoria d'occidentals: es va aficionar per la cultura tradicional magribina. Si agafes fotografies de les delegacions diplomàtiques que hi havia a Tànger aleshores, són veritables museus. Aquesta afició a l'etnografia o a les peculiaritats magribines era molt comuna, i Tapiró no en va ser cap excepció. Va fer moltes obres de costums domèstics. A la vegada -explica Carbonell- també fa aquests retrats, i també processons i seguicis religiosos, protagonitzats per confraries els membres de les quals va retratar individualment. A través de tots els atributs que porten els retratats pots esbrinar a quina confraria islàmica pertanyen". A més d'aquests homes, Tapiró també va immortalitzar personatges concrets de la societat tangerina més distingida. Tot i que eren islàmics, i, per tant, força iconoclastes, es van deixar retratar pel pintor.

stats