Publicitat
Publicitat

MÚSICA

L'últim fenomen adolescent omplirà dimecres el Sant Jordi amb un R&B ensucrat. La persona més influent a la xarxa va néixer al Canadà fa 17 anys

Justin Bieber, el nen prodigi que va conquerir YouTube

Amb vuit milions d'amics a Facebook i gairebé nou de seguidors a Twitter, Justin Bieber, el protagonista del video més vist de YouTube, debuta a Barcelona en un Palau Sant Jordi ple d'adolescents.

L'últim gran fenomen adolescent arriba a Barcelona: Justin Bieber, Biebster , el jove canadenc de 17 anys que va conquistar primer la xarxa i després el món amb el seu R&B ensucrat, debuta dimecres al Palau Sant Jordi. I ho fa amb 18.000 entrades venudes, gairebé la totalitat de l'aforament del recinte, segons Doctor Music, la promotora del concert.

Algunes xifres més per fer-se una idea del fenomen Bieber: el jove Justin té vuit milions d'amics a Facebook i gairebé nou milions de seguidors a Twitter, i aquests últims creixen a un ritme de 24.000 seguidors més cada dia. Bieber és el protagonista del vídeo més vist a YouTube, el clip del seu senzill Baby , amb més de 500 milions de clics. Fins no fa gaire el de Baby també era el vídeo més odiat a la xarxa, amb més d'1.200.000 "No m'agrada", però recentment el títol li ha arrabassat el clip Friday de la nova sensació adolescent, Rebecca Black, odiat per més d'1.600.000 persones. I és que Justin Bieber desperta passions oposades: tant pot vendre cinc milions de discos com incitar la gent a difondre a Twitter que ha mort.

Fenomen adolescent i a internet

Justin Bieber encarna dos dels fenòmens claus en el consum musical de l'última dècada: d'una banda, el de les estrelles adolescents i, de l'altra, el del músic que és fitxat per una discogràfica després de ser descobert a internet i de convertir-se en un fenomen a les xarxes socials.

Els nens prodigi i les estrelles adolescents no són un fenomen nou, però sí que van agafar una embranzida fortíssima i es van convertir en màquines de fer diners a principis de la dècada passada amb Hannah Montana i la resta d'estrelles sortides de productes de ficció del nord-americà Disney Channel: Jonas Brothers, High School Musical i Selena Gomez, que per cert és la xicota del Biebster. Tots tenen en comú que sorgeixen de ficcions televisives que tenen la música com a ingredient, i per tant, els seus protagonistes tant funcionen com a actors i fan pel·lícules com venen discos i omplen estadis quan fan concerts. Productes polivalents i d'allò més rendibles.

De la misèria a l'èxit via YouTube

El cas de Justin Bieber, però, és diferent. Com els seus companys de generació el Biebster és una estrella adolescent, i el seu target de públic és el mateix que el dels astres del Disney Channel. Però el seu origen és diferent. Ell no es va presentar a cap càsting.

Justin Bieber (Ontario, 1994) va créixer en una família monoparental molt modesta. La seva mare el va tenir als 18 anys i el va mantenir fent feines poc qualificades. Bieber, però, va resultar ser un nen prodigi de la música autodidacte: a banda de cantar, toca la guitarra, el piano, la bateria i la trompeta. Amb 12 anys es va presentar a un concurs de nous talents musicals a la seva ciutat i va quedar segon. La seva mare, orgullosa de la victòria del fill, va penjar l'actuació de Bieber a la xarxa per poder presumir de fill amb la seva família i amics, però els vídeos van començar a atreure l'atenció de gent més enllà del cercle de familiars i amics de Bieber. "Vaig penjar els vídeos del concurs a YouTube perquè els amics i la família poguessin veure'ls", diu Justin a la seva web oficial. "Però va resultar que a la gent li agradaven i van començar a fer-se'n subscriptors", i les seves versions de música negra amb veu blanca van generar-li, només gràcies al boca-orella, deu milions de visites. "Així va ser com em va trobar el meu mànager. Em va veure a YouTube, va contactar amb la meva família i ara tinc un contracte discogràfic!"

Carbasses a Justin Timberlake

El seu agent, un productor establert a Atlanta, és soci de l'estrella nord-americana del R&B Usher, ell mateix un altre nen prodigi, en aquest cas ja adult. I després que Usher li fes una oferta millor que la que li feia Justin Timberlake, el Biebster va fitxar per mediació d'Usher per la divisió de hip-hop de la multinacional Universal. Des d'aleshores ha editat un EP, My world (2009), un LP, My world 2.0 (2010), una compilació que els reuneix tots dos, My worlds: The Collection (2010), i un parell de discos de remescles, My worlds acoustic (2010), amb versions acústiques de les mateixes cançons que a l'EP i l'LP, i Never say never. The Remixes (2011), la banda sonora del documental que protagonitza. En resum, menys d'una vintena de cançons de les quals se n'ha espremut fins a l'última gota, i que exigeixen urgentment nou material. Un nou material que hauria de sortir al llarg d'aquest any, i que Bieber va estar enregistrant el juliol passat, enfrontant-se amb un canvi de veu.

Els resultats comercials d'aquesta col·lecció de refregits són espectaculars. Justin Bieber ha venut cinc milions de discos a tot el món. A Espanya, My worlds: The Collection va ser número 1 amb més de 60.000 còpies venudes, és disc de platí i després de 49 setmanes a la llista continua entre els 20 discos més venuts. A Catalunya, la seva biografia, Justin Bieber. Mi historia , és el setè llibre més venut de no-ficció en castellà després de nou setmanes a la venda, i ara cal veure com funcionarà el documental musical que protagonitza, que s'estrena la setmana que ve. A la xarxa, l'índex Klout, que mesura la influència de les personalitats i celebritats a la web, va estimar que Justin Bieber era més influent que Barack Obama i el Dalai-lama.

Però no tothom estima el Biebster. A banda dels "No m'agrada" reunits pel vídeo de Baby , i de la insistència dels seus detractors a l'hora d'escampar per Twitter la falsa notícia de la seva mort (cosa a la qual la setmana passada es va haver d'enfrontar també Jackie Chan), Bieber és objecte de tota mena de paròdies -el seu pentinat és font inesgotable de comentaris- i d'innocentades. Una de les més radicals va ser piratejar un mapa a la web oficial de Justin Bieber a través del qual els fans podien demanar a quina ciutat volien que arribés el My world tour , la gira mundial de Bieber. Segons el mapa boicotejat, els fans del Biebster exigien que el seu ídol vagi a tocar a Corea del Nord, amb la dictadura de Kim Jong-il. Però és poc provable que Bieber tingui fans allà, i segons fonts del seu segell discogràfic, votar per Corea del Nord mai va ser una opció al mapa.

Els llibres que ens fan grans

Més continguts de

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT