Cinema

Kirk Douglas en 10 pel·lícules

Directors com Stanley Kubrick i Vincente Minnelli van ser grans còmplices artístics de l'actor

La filmografia de Kirk Douglas és prou eloqüent sobre quina mena d'actor era. Va fer papers gens plans, la majoria amb molts plecs emocionals, alguns amplificats per la manera com feia servir el físic. Directors com Stanley Kubrick i Vincente Minnelli es van convertir en aliats, còmplices en el seu camí a l'Olimp de Hollywood.

El decàleg interpretatiu de Kirk Douglas

Retorn al passat (Jacques Tourneur, 1947)

Robert Mitchum i Jane Greer eren la parella protagonista d'aquesta obra mestra del cinema negre en què un Kirk Douglas que començava a fer carrera evidencia tot el seu potencial.

L'ídol de fang (Mark Robson, 1949)

Una de les grans virtuts de Kirk Douglas era la capacitat de posar el seu físic al servei de la interpretació. Aquí ho va fer per encarar un boxejador tocat per l'ambició.

El gran Carnaval (Billy Wilder, 1951)

Kirk Douglas lluïa interpretant personatges foscos com el periodista sense escrúpols d'aquest film de Billy Wilder que denuncia l'afany de sensacionalisme d'alguns mitjans de comunicació, però també de la mateixa societat. Douglas és molt convincent com a manipulador en aquest circ mediàtic que ell mateix crea.

Captius del mal (Vincente Minnelli, 1952)

A The bad and the beautiful, el títol original, Douglas és un despòtic productor de cinema. Vincente Minnellli va saber veure les facultats de l'actor per al melodrama, en aquest cas amb Lana Turner, Walter Pidgeon, Dick Powell i Gloria Grahame completant un repartiment magnífic.

Van Gogh, la passió de viure (Vincente Minnelli, 1956)

Lust for life en anglès i El loco del pelo rojo en l'estrena a Espanya. En aquest drama de Minnelli, Douglas esdevé el pintor Vincent Van Gogh amb totes les conseqüències. Entre altres coses, és memorable el seu tête-à-tête amb Anthony Quinn, que fa de Paul Gauguin.

Duel de titans (John Sturges, 1957)

Lògicament, Douglas també va protagonitzar westerns, i algun de tan poderós com aquest de John Sturgers ( Gunfight at the O.K. Corral, en anglès), amb Burt Lancaster en el paper del llegendari de Wyatt Earp.

Camins de glòria (Stanley Kubrick, 1957)

La dignitat del coronel Dax és un monument d'ètica en la barbàrie de la Primera Guerra Mundial. És la pel·lícula de Kirk Douglas mirant endavant mentre camina per la trinxera i la de l'home que s'adona de la covardia dels poderosos. 

Els vikings (Richard Fleischer, 1958)

Melodrama, cinema bèl·lic, western i també aventura. Douglas amarava qualsevol gènere de la seva personalitat. Aquí guiava les naus vikingues en els atacs contra l'Anglaterra del segle IX. Premi al millor actor a Sant Sebastià, compartit amb el James Stewart de Vertigen.

Espàrtac (Stanley Kubrick, 1960)

Kirk Douglas ho va donar tot encapçalant la revolta dels esclaus i compartint repartiment amb Laurence Olivier, Peter Ustinov, Jean Simmons, Tony Curtis i Charles Laughton. Douglas transmetia la rauxa i la dignitat d'Espàrtac en la seva lluita contra el poder romà.

Set dies de maig (John Frankenheimer, 1964)

Douglas va tornar a coincidir amb Burt Lancaster en aquest sòlid thriller polític de John Frankenheimer que planteja la possibilitat que una conspiració derroqui el president dels Estats Units en plena Guerra Freda. Douglas torna a ser un coronel, aquesta vegada dels marines.