Kirsten Dunst es cura la melancolia a 'Bachelorette'

LOCARNO (SUÏSSA)Ningú no ho hauria dit, però ahir, en roda de premsa, la dramaturga i directora de cinema Lesley Headland va esmentar L'apartament , de Billy Wilder, com un referent per a les seves intencions en l'adaptació de la seva pròpia obra de teatre Bachelorette : "La pel·lícula de Wilder tracta temes com el suïcidi o la infidelitat. És un clàssic absolut. Però encara que després va guanyar Oscars, alguns crítics van dir que l'equilibri entre comèdia i drama no estava aconseguit. Jo tenia clar que no volia només fer riure".

Intencions a banda, Bachelorette aconsegueix una gran quantitat de rialles, sobretot durant la primera hora, amb aquesta història sobre la nit anterior al casori d'una dona jove grassoneta, les amigues de la qual veuen amb enveja que ella sigui la primera a trobar marit. Es tracta de dones de trenta anys que es comporten com si encara anessin a la universitat, i no a causa de les seves (nul·les) inquietuds intel·lectuals, sinó per les seves actituds esbojarrades. Una d'elles és Kirsten Dunst, que a més és l'encarregada de preparar tota la cerimònia.

La pel·lícula comença com una mena de parodia de la sèrie Sexo en Nueva York i presenta el grup com unes noies immadures, preocupades per futilitats i només interessades en elles mateixes. A poc a poc anirem descobrint -i això és al que es referia la directora- els costats foscos de les seves vides: intents de suïcidi, episodis de bulímia, drogoaddiccions. "Jo volia fer una sàtira de les WASP [la sigla de blanques, anglosaxones i protestants]. Però després em vaig trobar amb moltes dones que deien que jo explicava la història de les seves vides. Estava fent un documental! Oh, no!", explicava divertida Headland. No obstant això, el que queda de la pel·lícula és la seva càrrega còmica i no pas la dramàtica, que sembla accidental, anecdòtica.

El to de la pel·lícula és hilarant alhora que groller. També és frenètic. De fet, si fos només per ritme, podria comparar-se amb les screwball comedies dels anys trenta, però aquesta relació és una impertinència pel que fa al to i al contingut. El desencadenant de la història és que les amigues de la núvia fan malbé el vestit de l'afortunada i tenen només unes hores per solucionar-ho. Sexe, drogues, llenguatge directe i procaç i algun vòmit son els ingredients que van bastint l'edifici. Pel que fa al to, Headland ha d'esmentar més aviat un referent més recent: "Aquest guió el vaig escriure fa cinc anys. I cap productor el va agafar. Em deien que les dones parlaven d'aquesta manera però que no pagaven una entrada per veure-ho. No hi estava d'acord. Després, la pel·lícula La boda de la meva millor amiga va obrir-nos la porta. Bachelorette va ser escrita abans, però".

Aquest agraïment a la cinta va ser compartit per Lizzy Caplan, l'única actriu del film present a la roda de premsa: "Actualment sembla que hi ha un resorgiment de la dona en el cinema, sobretot en la comèdia. A la televisió ja hi estàvem ben representades. En cinema, La boda de la meva millor amiga ha demostrat que també podem ser divertides. Hem d'estar orgulloses de viure aquest moment". Caplan interpreta l'amiga addicta a les drogues amb una curiosa teoria sobre les fel·lacions.

De la protgonista, Kirsten Dunst, la directora va expressar la seva admiració comparant-la amb Barbara Stanwyck. L'admira des que la va veure a Les verges suïcides . I va explicar què significava per a ella tenir Dunst com a protagonista : "Li vaig enviar el guió precisament perquè pensava que no l'acceptaria. Vaig pensar que seria com... perdre la virginitat amb Javier Bardem! Després d'això, tot el sexe posterior no importa". Una manera molt gràfica d'expressar-ho, que explica també el to del film. Finalment, Dunst va acceptar: "Ella acabava de fer Melancolia, de Lars von Trier, i tenia ganes de fer una comèdia".