Ritual, cant i contacte en moviment amb Kukai Dantza
La companyia basca porta 'Erritu' al Mercat de les Flors amb les veus de l'Orfeó Català
BarcelonaEs podria dir que el ballarí i coreògraf Jon Maya Sein és afortunat. Fa dinou anys va fundar Kukai Dantza a Errenteria (País Basc) i la companyia continua pràcticament amb els mateixos sis ballarins. Una estabilitat excepcional per a un projecte de dansa contemporània que s'inspira en les tradicions basques i que al llarg dels anys ha buscat aliances amb coreògrafs d'arreu del món. Un dels seus últims projectes, Erritu (ritual en eusquera), arriba aquest divendres al Mercat de les Flors i s'hi estarà fins diumenge. Per crear Erritu la companyia basca va col·laborar amb el coreògraf israelià Sharon Fridman. "Narra una història vital que passa per molts estadis, la soledat, la trobada, la col·lectivitat...", assegura Maya. L'espectacle, que ja s'ha representat en escenaris singulars com els volcans de la Garrotxa i la nau central de la seu de Manresa, es farà aquest cap de setmana en un espai escènic, la Sala MAC del Mercat, i amb 26 veus del Cor de Noies de l'Orfeó Català dirigides per Buia Reixach i Feixes.
A Maya li interessava sobretot una de les peculiaritats de la dansa de Fridman, el contact, que es basa sobretot en el moviment i el joc i el contacte tàctil amb el terra, els objectes i els altres ballarins. Unir aquest tipus de dansa amb una de contemporània que s'inspira en les tradicions basques, de moviments més verticals, i a tot plegat sumar-hi les 26 dones de l'Orfeó és tot un repte: "El cor no té una disposició clàssica, no estan davant una partitura, les prop de 40 persones que hi ha a l'escenari es fonen entre elles. Tot plegat transcorre fora de la realitat i convida el públic a ser partícip del ritual", diu Maya. En un moment de l'espectacle les noies del cor han d'improvisar a partir d'unes notes, la qual cosa els obliga a estar atentes a tots els moviments. "Hi ha una part dissenyada i una altra d'improvisada; per tant, hi ha un punt de llibertat que t'obliga a estar connectat també amb l'inconscient, i la música i la dansa et porten a un altre lloc. Aquesta és la riquesa de l'espectacle", assegura David Azurza, que ha creat la música amb Luis Miguel Cobo.
En qüestions d'igualtat anem enrere
Maya, que ha col·laborat amb Cesc Gelabert, Israel Galván, Jone San Martín, la Intrusa Dansa i Marcos Morau, entre molts altres, explica que la complicitat amb Fridman va ser pràcticament instantània. Fusionar les dues maneres de veure i concebre la dansa ha sigut un procés: "Abans de crear, entrem al món de l'altre, el coneixem i l'explorem", diu Maya, que acumula reconeixements com els Max de les arts escèniques al millor espectacle (2019) i al millor elenc de dansa (2015 i 2017). Des de la seva seu a Errenteria, la companyia també es dedica a la formació i sensibilització musical. "Al País Basc cada poble té un grup de dansa tradicional", assegura. Però les coses, amb els anys, no han millorat gaire en alguns aspectes: "Vaig començar a fer dansa als 6 anys i en tinc 42, ara és molt més estrany i excepcional que abans que un noi balli".
