L'ARA us porta un CD amb els èxits d'Adrià Puntí

BarcelonaEl 31 de gener Quimi Portet va convidar Adrià Puntí a pujar a l'escenari del Palau de la Música. L'astre intercomarcal ja l'havia reclamat per col·laborar en el disc Oh my love (2012), i encara avui és l'home que escolta les composicions que brollen de Puntí, un dels músics més singulars del país. Portet el coneix de fa anys. De fet, va ser el coproductor de Pepalallarga i... (Picap, 1997), el primer àlbum en solitari de Puntí després de tancar l'etapa amb Umpah-pah, i des d'aleshores ha fet de productor de tots els seus moviments discogràfics. Aquell primer disc és un dels que subministra cançons a Vinc d'un silenci massa curt , el CD que es podrà aconseguir en exclusiva amb l'ARA el cap de setmana que ve, divendres, dissabte i diumenge, per 9,95 euros.

El CD té un subtítol prou eloqüent: Els èxits d'Adrià Puntí . És a dir, una mostra del talent indòmit d'un dels noms essencials de la música en català de les últimes dècades. I una mostra de primera, perquè són les cançons les que perduren, i encara més en el cas de Puntí, un músic difícil de veure en directe i del qual resulta impossible endevinar quan estrenarà nous enregistraments.

Com diu el títol del recopilatori, potser sí que Puntí ve d'un silenci massa curt si es compara amb aquell silenci antic i llarg que cantava Raimon, però als seguidors de Puntí els sembla etern. El silenci discogràfic de l'autor d' Ull per ull fa temps que dura, des de l'àlbum Maria (2002), tot i que de tant en tant ha anat esquitxant alguna cançó.

El CD que es distribuirà amb l'ARA funciona com a retrat de la trajectòria en solitari de Puntí perquè, evidentment, aplega peces dels seus àlbums, però també perquè rescata cançons que només van aparèixer en altres treballs. Per exemple, l'adaptació del tema de Sau Només ho faig per tu que va fer en el concert d'homenatge a Carles Sabater celebrat al Palau Sant Jordi el 27 d'abril del 1999, i una versió amb veu i piano de la composició pròpia Ull per ull que va enregistrar al Gran Teatre del Liceu el 19 d'abril del 2006 i que va formar part de la pel·lícula documental sobre el rock català Rock & Cat , dirigida per Jordi Roigé.

De la Pepallarga a la Maria

De les tretze cançons incloses a Vinc d'un silenci massa curt , onze provenen dels tres àlbums en solitari publicats per Picap. La distribució segueix un 3-4-4. Del primer disc, Pepalallarga i... , el CD inclou Mmm quin fàstic, veeecs, que bo! , Ull per ull i Muriel . Del segon, L'hora del pati (1999), es recuperen Coral·lí , Sota una col , Setze jutges i Trans mides . I de Maria (2002), De muda en muda , Senyor doctor , Viatge d'un savi vilatrista cap enlloc i Maria .

El viatge que proposa el CD per l'obra de Puntí permet redescobrir o descobrir la força lírica d'un compositor que a Ull per ull feia una crida fonamental: fora complexos, prou de modèsties. Aquests dos conceptes expliquen el tarannà més lliure que salvatge de Puntí i d'alguna manera ajuden a comprendre el revers de la història: les absències i l'angoixa que han marcat alguns dels seus concerts.

Només sense complexos es poden compondre cançons com Viatge d'un savi vilatrista cap enlloc , que comença amb aquell caminar tant dylanià i s'enlaira cap als núvols psicodèlics quan plouen claus del cel. I sense modèstia, és a dir, amb la seguretat que s'està cantant el que un desitja i sense amagar-se'n, és com es poden lligar els acords de Maria , una meravella d'amor tocada al piano. El mateix es pot dir de Coral·lí , amb la guitarra en comptes del piano, i amb unes rimes que capgiren les convencions lògiques de les cançons d'amor: "Coral·lí, t'estimo tant que avui faré el pi / t'enyoro tant, tant que em quedo aquí".

Vinc d'un silenci massa curt . Els èxits d'Adrià Puntí recopila el període 1997-2002 del músic de Salt, just abans del silenci. Per conèixer el Puntí posterior el millor és recuperar el documental Adrià Puntí , que va dirigir Xavier Puig i que es va poder veure en l'última edició del festival In-Edit. Puig va constatar que "tothom li té molta estima perquè es fa estimar personalment i artísticament". Perquè és un dels grans. El més singular de tots.