“L’Àfrica no és la meva audiència principal”

BarcelonaChigozie Obioma encara no ha fet 30 anys, però la seva primera novel·la, Els pescadors (Quaderns Crema/Siruela, 2016) ja ha sigut finalista al reconegut premi Man Booker i s’està traduint a una vintena de llengües. Una de les últimes tendències en el mercat global de la literatura són els autors que provenen de cultures fins ara perifèriques i que donen una visió diferent, però apta per als paladars occidentals. El cas d’Obioma s’ha d’afegir, entre molts altres, als de la iraniana Sahar Delijani, la turca Elif Shafak, els nord-americans Jhumpa Lahiri i Teju Cole -d’orígens indi i nigerià- o el futur fenomen nord-coreà Bandi de qui Periscopi i Asteroide publicaran pròximament el recull de contes The Accusation.

Obioma va créixer a Akure, igual que un dels seus novel·listes més admirats, Chinua Achebe. “El meu pare era comptable i des de petit tenia la fixació de construir el seu propi clan familiar, perquè era el germà petit i va créixer acompanyat només de la seva mare -recordava l’autor durant la seva primera visita a Barcelona, on va pronunciar la conferència Àfrica com a relat al CCCB-. Va acabar tenint molts fills. Som dotze germans, i fins i tot per als estàndards africans és una xifra molt alta. El pare tenia el desig que tant els nois com les noies féssim carreres diferents, però només un o dos van acabar estudiant el que ell volia”. En el seu cas, el seu pare tenia pensat que fos advocat. “Sempre em veia llegint... però quan li vaig dir que volia ser novel·lista es va preocupar molt i em va dir que busqués una altra cosa”.

L’autor d’Els pescadors recorda que al seu país d’origen només “un 2% o un 3% de la població llegeix per plaer”. Si trobes algú concentrat en un llibre serà “o bé la Bíblia, o l’Alcorà o un manual per fer-te ric ràpidament”, explica. Un dels pioners en la novel·la africana va ser Daniel O. Fagunwa amb The forest of a thousand daemons (1938). La tradició literària escrita pròpia, per tant, té un recorregut que no arriba ni a un segle. I tret del cas de Fagunwa, que escrivia en ioruba, la majoria d’autors nigerians amb recorregut internacional escriuen en anglès. “Si neixes en un país que, com el meu, és el resultat d’un procés de colonització, creixes sent bilingüe o trilingüe -diu-. La meva família parla igbo, però a Akure la llengua dominant és el ioruba. I l’anglès és la llengua més prominent a tot el país. Es fa servir acadèmicament i formalment, mentre que les llengües africanes es reserven per a la intimitat”. Obioma desmunta el tòpic que Nigèria sigui un dels països amb un nivell d’analfabetisme més alt al món: “És un dels llocs on l’educació és més important. Ara per ara, l’analfabetisme no deu superar el 30%”. Així i tot, la falta de cultura lectora ha fet que l’escriptor busqui lectors a tot el món: “L’Àfrica no és la meva audiència principal -reconeix-. Quan escric no ho faig pensant en una comunitat concreta, intento trobar elements universals que puguin despertar l’interès dels lectors de qualsevol país”.

La força de la nostàlgia

Instal·lat a Nebraska, on ensenya escriptura creativa, Chigozie Obioma va començar a escriure Els pescadors mentre estudiava a l’illa de Xipre. “Portava dos anys fora de casa i un dia que van trucar els pares vaig tenir un atac de nostàlgia enorme -diu-. Em deien que dos dels meus germans es barallaven constantment. Va ser a partir d’aquí que vaig començar a pensar en els lligams que ens unien”.

Va començar a imaginar la poderosa història dels Agwu, quatre germans que aprofiten l’absència del pare -que se n’ha anat a treballar a un banc a l’altra punta del país- per començar a pescar en un riu altament contaminat. Venen els peixos que en treuen i fan una mica de negoci fins que topen amb l’Abulu, un rodamón excèntric que els llança una profecia terrible: l’Ikenna, el germà gran, serà assassinat per un dels tres germans petits. “Bona part dels africans s’han occidentalitzat, però no han acabat de deixar enrere la seva cultura tradicional -explica-. La nostra visió del món continua sent diferent de la d’Europa o dels Estats Units. Encara es creu en la predestinació o en la reencarnació. Jo no arribo fins a l’extrem del meu pare, que creu que sóc un antic oncle seu reencarnat, ni em considero supersticiós, però sí que tinc en compte el món dels esperits i dels fantasmes”.

Cinc veus de prestigi

a Nigèria

Amos Tutuola

Dos elements indispensables per endinsar-se en la ficció d’Amos Tutuola (1920-1997) són l’humor i la presència del substrat animista de la societat nigeriana. La seva millor novel·la és El bevedor de vi de palma (Laertes).

Daniel O. Fagunwa

Va ser el pioner de la novel·la en ioruba i un dels seus pocs exponents amb presència internacional. A D.O. Fagunwa (1903-1963) l’èxit li va arribar pòstumament, amb la traducció a l’anglès de The forest of a thousand daemons.

Chinua Achebe

Tot se’n va en orris, traduïda al català per Bernat Puigtobella a Edicions 62, és la novel·la més reconeguda d’Achebe (1930-2013). El tema principal de la seva obra és l’impacte del colonialisme.

Wole Soyinka

L’any 1986, Wole Soyinka (1934) es va convertir en el primer premi Nobel de literatura africà. Ha escrit obres de teatre, poesia, assaig, guions, memòries i un parell de novel·les.

Chimamanda Ngozi

Chimamanda Ngozi Adichie forma part de la nova onada de narradors que han fet fortuna al mercat anglosaxó. Va debutar el 2003, als 26 anys, amb La flor púrpura (Literatura Random House).