CINEMA

L'Alternativa, el festival que fa visible l'invisible

'Zama', de Lucrecia Martel, inaugura la 24a edició del certamen

Lucrecia Martel feia una dècada que no estrenava cap pel·lícula. Zama adapta una novel·la que Antonio di Benedetto va publicar a l’Argentina l’any 1956. / BUENA VISTA INTERNACIONAL

“No has vist res d’Hiroshima. Res”, deia l’arquitecte japonès al començament d’ Hiroshima mon amour, el debut d’Alain Resnais. I ella, Emmanuelle Riva, responia: “Ho he vist tot. Tot”. L’actriu francesa, que va morir a principis d’any, serà homenatjada a la 24a edició de L’Alternativa, que se celebrarà des d’avui fins a diumenge al CCCB, la Filmoteca i l’Institut Francès. Sense un eix temàtic com el de l’anterior edició, que posava el focus en la massificació del turisme, el Festival de Cinema Independent de Barcelona retorna al seu format clàssic: explorar els marges del cinema contemporani, visibilitzar els creadors ignorats per la distribució comercial i reivindicar cineastes amb discurs propi. Un recorregut pel present i el passat del cinema d’autor format per més de 130 pel·lícules entre curts i llargs, i 66 projeccions gratuïtes al hall del CCCB.

L’Alternativa arrencarà amb un dels plats forts de la programació: Zama, la nova pel·lícula de l’argentina Lucrecia Martel després de 10 anys inactiva, una adaptació de la novel·la homònima d’Antonio di Benedetto, obra clau de les lletres argentines -i de la literatura llatinoamericana aliena als artificis i barroquismes estilístics del boom- ambientada en una Amèrica colonial del segle XVII en què el funcionari Diego de Zama espera un ascens que no arriba mai. Martel s’aproxima a l’odissea kafkiana del protagonista a través del seu cinema sensorial de ritme pantanós, amarat de sensualitat opaca i sonoritats tan denses que es poden tallar. Protagonitzada pel mexicà Daniel Jiménez Cacho, Zama és el retorn en majúscules de la gran directora llatinoamericana del segle XXI, referent de la cinefília contemporània a la qual fa dos anys L’Alternativa ja va dedicar una retrospectiva.

Aposta pels nous valors

Zama representa més l’excepció que la regla d’un festival en què els films d’autors consagrats són minoria. El que més abunda en la secció oficial, de fet, són els nous valors: quatre dels deu llargs són opera prima. Niñato, debut del madrileny Adrian Orr, és el documental que a principis d’any triomfava al prestigiós Bafici de Buenos Aires. Entre la ficció i el documental, retrata un músic de hip-hop de 34 anys que viu amb els pares i els seus tres fills, atrapat entre la seva vocació artística i la responsabilitat familiar. L’altre títol que més expectatives concentra del programa és la portuguesa A fábrica de nada, de Pedro Pinho, que s’acaba d’endur el Giraldillo d’Or a la millor pel·lícula del Festival de Sevilla. Al film, els obrers d’una fàbrica descobreixen que la direcció està desmantellant d’amagatotis l’empresa i comencen una revolució per defensar la seva feina que s’enfrontarà a la lògica depredadora del capitalisme.

L’explotació dels treballadors és també un dels temes que van definir l’obra del documentalista Michael Glawogger, a qui L’Alternativa dedicarà una retrospectiva que inclourà, entre d’altres, la magistral Workingman’s Death (2005) i la seva obra pòstuma, Untitled, completada per la muntadora Monika Willi després de la sobtada mort del director durant el rodatge d’aquest film que es va fer entre els Balcans, Itàlia i l’Àfrica.

Protagonista d’una altra retrospectiva, la cineasta Deborah Stratman visitarà Barcelona per impartir el taller Sonic Rambling. Vella coneguda del festival, que va introduir el seu cinema a l’Estat projectant In order not to be here (2002), el cinema de Stratman és una barreja de reflexió, experimentació formal i qüestionament polític. L’Alternativa també oferirà un focus d’Eric Pauwels, un documentalista especialitzat en els dietaris fílmics i la memòria autobiogràfica que també oferirà el seminari La distància amb l’altre en el cinema en primera persona.

Més enllà de la pantalla

Cada vegada hi ha més activitats a l’Alternativa que tenen lloc lluny de la foscor dels cinemes. La secció Escola de Cinema inclou conferències sobre producció de documentals i postveritat en el documental contemporani, taules rodones, pràctiques de cinema artesanal, una performance de cinema expandit organitzada per Crater-Lab i un taller de creació de joguines lluminoses. Sense oblidar el concert de Carlos Sarduy Quartet, que aquesta nit tancarà la inauguració del festival.

Més continguts de