L’Any Guinovart descobreix les mil cares de l’artista

BarcelonaObjectiu: reviure l’obra de Josep Guinovart i projectar-la internacionalment. Amb aquesta ambició arrenca avui l’Any Guinovart, coincidint amb els 10 anys de la mort de l’artista. Serà un tret de sortida amb sordina, condicionat per la situació política -la presentació oficial s’endarrereix al 12 de març a la Pedrera-. Però la inestabilitat institucional no afecta el contingut de l’extens programa, que consta d’una quinzena d’exposicions i una allau d’iniciatives dels àmbits i espais més diversos. “Volem mostrar les múltiples cares de Guinovart, que sempre va ser un artista difícil d’encasellar”, explica el comissari, Àlex Susanna. “La seva obra té una necessitat indefallent d’interactuar amb la realitat en el sentit sociopolític, paisatgístic, urbà o cultural”.

Les primeres mostres comencen aquesta setmana. L’Harmonia de l’Hospitalet acull a partir d’avui un recorregut per l’evolució plàstica de Guinovart a través del seu cartellisme, Temps de cartells, que amplia l’última exposició feta en vida de l’artista, Cartells d’un temps. El 14 de desembre s’inaugurarà a la Fundació Antiga Caixa Terrassa Mestre d’amor, que reuneix les obres més sensuals i eròtiques de Guinovart. Al gener, l’Institut Francès exposarà les obres que l’artista va pintar a París el 1953, una producció figurativa poc coneguda sovint eclipsada pel Guinovart més matèric. Girona acollirà dues exposicions: el Museu d’Art repassarà els referents de l’artista, i la Fundació Parramon Ventalló, les seves diferents etapes.

A Tarragona, el Museu d’Art Modern explorarà com convergeix en la seva obra la Mediterrània i el paisatge de Ponent. També hi haurà mostres sobre el Guinovart d’inspiració musical al Museu de la Música de Barcelona, a la Cartoixa de Valldemossa i al Palau de la Música. Aquesta constel·lació de propostes, tan nombrosa que ha desbordat el marc temporal del 2018, culminarà el primer semestre del 2019 amb una gran retrospectiva a la Fundació Vila Casas comissariada per Llucià Homs i Marko Daniel, el nou director de la Fundació Miró. “No es feia una exposició antològica sobre Guinovart des de la del 2004 a la Pedrera”, subratlla Susanna.

Projecció internacional

Maria Guinovart, presidenta de la Fundació Espai Guinovart i filla de l’artista, avala la tesi que la projecció de Guinovart no va assolir tot el seu potencial en vida del creador. “En aquest país de vegades sembla que només hi pot haver un artista -lamenta-. I si no reivindiquem els altres, el corró de la història passarà per damunt d’ells”. És per això que l’Any Guinovart treballarà en la projecció externa de Guinovart, convidant comissaris de grans museus internacionals a veure la retrospectiva de la Fundació Vila Casas, que probablement viatjarà al Japó i a Sud-àfrica. Però també s’incidirà en l’ampliació del coneixement d’un Guinovart multifacètic, amb obres monumentals a l’espai públic -un itinerari descobrirà la seva empremta a Barcelona- però també treballs amb tècniques d’estampació que es podran veure en l’exhibició Grabar es arañar. Tanta és l’ambició de l’Any Guinovart que un es pregunta que quedarà per fer d’aquí 10 anys pel centenari. “Ui, moltes coses. Encara la farem més grossa!”, promet Susanna”.