Publicitat
Publicitat

PATRIMONI

L’Aragó vol recollir els béns de Sixena l’11 de desembre

L’Audiència d’Osca confirma la sentència que anul·la les compres

L’ordre del ministre de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, d’engegar el procés perquè el Museu de Lleida torni les 44 obres del monestir de Sixena dels seus fons sembla haver esperonat les autoritats judicials. L’Audiència d’Osca va anunciar ahir que confirma la sentència del jutjat de primera instància que obliga a tornar les peces, amb l’argument que formen part d’un “tot indivisible” i que una protecció adequada del patrimoni cultural “no és compatible amb la desintegració d’un conjunt monumental”.

La decisió de l’Audiència comporta el rebuig del recurs que havia presentat la Generalitat l’abril del 2015 contra la nul·litat de les adquisicions de les peces, realitzades entre els anys 1983 i 1994. Com a conseller de Cultura arran de l’aplicació de l’article 155, Méndez de Vigo va ordenar fa unes setmanes a la Generalitat que no presentés cap recurs a la providència del jutjat d’Osca que ordenava l’execució provisional de la sentència.

Però la part catalana no tira la tovallola tot i el nou revés: després de saber la decisió de l’Audiència, l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va anunciar ahir a la tarda que el Consorci del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, format per la Generalitat, la Diputació i l’Ajuntament de Lleida, el Consell Comarcal del Segrià i el Bisbat de Lleida, presentarà un recurs de cassació contra la decisió, i també va dir que està disposat a arribar a instàncies superiors si aquest nou recurs es torna a desestimar. “Recorrerem al Tribunal Suprem, que és competent i qualificat en temes de conflictes patrimonials”, va assegurar abans de subratllar que en aquest cas a les autoritats catalanes els assisteix “la raó i el dret”.

Més contundència que diligència

La Generalitat també va recórrer contra la interlocutòria de la jutge d’Osca que posava com a data límit per fer el trasllat de les peces el 31 de juliol d’aquest any. Les al·legacions es basaven en el fet que els béns no podien sortir del museu sense que el consorci de la institució exercís el seu dret de defensa i que no els podien tornar perquè eren a mans de terceres persones alienes al plet -el Museu de Lleida- i perquè el monestir no tenia les condicions de conservació adequades per acollir-les.

Els últims dies Méndez de Vigo ha parlat de “diligència” a l’hora d’estudiar el cas i ha assegurat que tindrà en compte la llei del patrimoni català en la resolució del litigi, però ahir va declinar valorar la decisió de l’Audiència. Àngel Ros li va demanar “prudència”, i el trasllat de les peces s’ha convertit en un tema de la campanya de les eleccions del 21-D, però les autoritats aragoneses són més directes: després que l’Ajuntament de Vilanova de Sixena denunciés el conseller Santi Vila i el seu successor, Lluís Puig, per haver comès un suposat delicte de desobediència i prevaricació, ahir van demanar al ministre que agilitzés el trasllat. El president de l’Aragó, Javier Lambán, demana a Méndez de Vigo que “no demori” l’operació, i la consellera d’Educació, Cultura i Esports aragonesa, Mayte Pérez, proposa l’11 de desembre com a data perquè els seus tècnics vagin al Museu de Lleida, després de dir que la decisió de l’Audiència era una “grandíssima notícia”. De fet, Pérez ja ho té tot preparat: la conselleria ha informat la Guàrdia Civil i el ministeri de Cultura de la logística necessària per portar a terme l’operació.

El Museu de Lleida exposa set de les 44 peces del monestir de Sixena: tres caixes sepulcrals gòtiques i quatre fragments d’un retaule barroc d’alabastre obra de l’escultor Gabriel Joly. El litigi per aquestes peces és una de les dues batalles patrimonials que enfronten Catalunya i l’Aragó. L’altra afecta les pintures murals de la sala capitular del monestir, un dels tresors del MNAC, i està en un altre moment processal: el jutjat d’Osca ha acceptat la petició de la part catalana de celebrar una vista oral amb els pèrits que les van estudiar arran del litigi, la data de la qual encara no s’ha fixat.

Els llibres que ens fan grans

Més continguts de

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT