ART

L’Arts Santa Mònica destapa la cara insòlita de les biblioteques

15 artistes tracen la seva mirada personal sobre aquests espais

La sala de silenci de la biblioteca de l’Ateneu Barcelonès té tots els llibres girats: en comptes d’ensenyar els lloms amb els títols respectius a lectors i passavolants, els volums estan col·locats de tal manera que només se’n poden veure els gruixos de pàgines que contenen, més o menys esgrogueïdes en funció de la seva edat. L’acció no és fruit ni d’un pioner pla de restauració ni d’un bibliotecari despistat. Es tracta d’una intervenció a càrrec de l’artista Enric Farrés i agermanada amb l’exposició Biblioteques insòlites, que es pot veure fins al 23 d’abril a l’Arts Santa Mònica.

A la mostra, comissariada per Glòria Picazo i elaborada juntament amb La Casa Encendida, Farrés hi ha instal·lat dues cadires de fusta de l’Ateneu i una lleixa també amb els lloms a l’inrevés. L’obra fa així una picada d’ullet al públic i els convida a visitar l’espai on la seva intervenció adopta la màxima magnitud. Uns metres més enllà dels llibres capgirats, quatre columnes de fotografies de fronts masculins amb calvícies més o menys incipients s’exhibeixen sense complexos en una paret. Cada imatge pertany a un escriptor calb, però per esbrinar qui és qui cal remenar la prestatgeria on l’artista Iñaki Bonillas ha ubicat els llibres que els delaten. És la seva particular visió de les biblioteques com a contenidors de coneixement, però també com a espais subversius, anàrquics, canviants i, sobretot, descriptius de la identitat i la personalitat dels seus propietaris.

La gènesi de la mostra es troba en la passió de Picazo pels llibres d’artista. “Fins fa uns anys, estaven en una situació molt marginal -explica la comissària-. Ara les biblioteques els consideren part rellevant dels seus fons. Per això creia important concretar-los en una exposició i reflexionar sobre les biblioteques com a espais físics, però també imaginaris”. Emparant-se en la imatge de biblioteca infinita de Borges, la mostra reuneix les mirades de 13 artistes -com Fernando Bryce, Antònia del Río, Dora García i Juan Pérez Agirregoikoa- sobre aquests temples d’històries i coneixement.

Una calaixera per descobrir

Tots els participants comparteixen un fort vincle amb l’edició que dota les seves intervencions d’un caire més personal i íntim. “Alguns acompanyen edicions pròpies amb llibres de referència, reflectint així les seves obres i aquells títols que les han inspirat”, afirma Picazo. És el cas, per exemple, d’Oriol Vilanova, que ha col·locat una calaixera blanca tancada a un racó de l’espai expositiu. La seva intenció és que els visitants l’obrin i descobreixin per si mateixos una col·lecció de catàlegs comercials, alguns dels quals daten de finals del segle XIX. Aquestes peces es combinen amb edicions d’artista elaborades per ell mateix.

Els llibres d’artista assoleixen el màxim protagonisme al final de l’exposició. Picazo hi ha erigit una sala de reserva amb “el top ten dels llibres d’artista”, una selecció de títols que van aparèixer entre els anys 60 i 70 i “van marcar un punt i a part clar en la idea del que, fins aleshores, s’anomenaven llibres de bibliòfil”. Volums de Marcel Broodthaers, Eugènia Balcells, Lawrence Weiner i Dieter Roth, entre d’altres, formen part d’aquesta particular sala de reserva que vol reivindicar tots aquests llibres “estranys, valuosos, apreciats per bibliòfils artístics i d’accés restringit”.

A banda d’una intervenció de Francesc Ruiz a la biblioteca de l’escola Elisava, la mostra també compta amb un epíleg que deixa constància de la vastitud de les biblioteques virtuals. Per il·lustrar la incommensurabilitat d’internet, Clara Boj i Diego Díaz han traslladat al paper les dades digitals enviades per ells mateixos al llarg del 2017. El resultat són més de 40.000 pàgines impreses amb els missatges i les fotografies que han omplert els seus aparells electrònics durant tot un any. Segons Díaz, l’obra vol reflectir “com deixem rastre avui dia, perquè si algú hagués d’escriure ara la nostra biografia no aniria a una biblioteca física, sinó que faria una recerca digital”.

Més continguts de