L'Audiència ordena investigar els bombardejos dels feixistes italians a Barcelona durant la Guerra Civil

El tribunal demana al jutjat d'instrucció número 28 que admeti a tràmit la querella que ha presentat una associació d'italians establerts a Catalunya. Renya la jutgessa per haver desestimat el cas perquè la investigació pot resultar cara

L'Audiència de Barcelona ha ordenat al jutjat d'instrucció número 28 de la ciutat que admeti a tràmit una querella i que investigui els bombardejos de l'aviació feixista italiana sobre la capital catalana el març del 1938, durant la Guerra Civil Espanyola.

Una associació d'italians establerts a Barcelona i dues víctimes dels bombardejos van presentar contra l'exèrcit italià i els militars espanyols que van ordenar el bombardeig continuat de la població civil, fet que va causar centenars de morts, una querella per delictes de lesa humanitat. La jutgessa no va admetre la querella, però ara l'Audiència li ordena que investigui els fets i citi els militars italians i les víctimes supervivents.

En una interlocutòria de 14 pàgines, la secció desena de l'Audiència fa referència a la nombrosa jurisprudència internacional per resoldre que els crims de guerra i contra la humanitat no prescriuen i que poden ser investigats sempre que els autors siguin vius. El text recorda que, durant la Guerra Civil, el Conveni de l'Haia del 1907 era vigent a l'estat espanyol, que l'havia ratificat i l'havia incorporat a la Constitució de la República del 1932. El conveni prohibia expressament els bombardejos massius contra la població civil i objectius no militars, com pobles, ciutats o barris.

A més a més, el tribunal desestima com a motiu per rebutjar la querella l'argument de la magistrada del jutjat d'instrucció número 28 sobre els costos econòmics del procediment, que segons la jutgessa són molt elevats tenint en compte que probablement els autors són morts. Segons l'Audiència, és "inadmissible" que un estat democràtic i de dret deixi de perseguir delictes tant greus "per raons simplement monetaristes".

"El poder judicial no pot ni ha de col·laborar en la consumació d'un greuge comparatiu com aquest, sinó que ha de demostrar la fermesa necessària per atorgar la tutela judicial efectiva a les víctimes", assevera l'Audiència, que recorda que els bombardejos van ser d'"extrema gravetat" i suposen "una de les pàgines més negres de la nostra història, no només pel nombre de víctimes, sinó per l'assaig que va suposar de mecanismes d'aniquilament de població civil".

Per això considera que no es pot arxivar la causa només per la probabilitat que els querellats estiguin morts, i recorda que el 2012 van morir personatges rellevants com Ito Kimura, enginyer japonès, Rita Levi, premi Nobel de medicina italiana, i Moisès Broggi, cirurgià català, de més de 100 anys d'edat.

La querella es dirigia sobretot contra els 21 oficials de la Squadra Legionaria Baleares, dirigida pel general d'aviació Velardi, que va bombardejar diversos barris molt poblats de Barcelona, com l'Eixample, del 16 al 18 de març del 1938. També es dirigia contra el dictador feixista italià Benito Mussolini i el seu gendre, el comte Galeazzo Ciano, ministre d'Afers Estrangers italià del 1936 al 1943, tots dos ja morts.

Els querellants també van citar en la querella el general Francisco Franco i el seu cunyat i ministre de l'Interior, Ramón Serrano Suñer, presumptament per haver pactat els bombardejos amb les autoritats italianes.

L'Audiència recorda que la llei d'amnistia del 1977 –i la sentència del Tribunal Suprem que abordava el tema arran del judici a Baltasar Garzón– impedeix investigar els delictes polítics i de lesa humanitat comesos per ciutadans espanyols durant la Guerra Civil i el franquisme. Però alerta que no impedeix investigar delictes comesos per estrangers, en aquest cas italians, en territori espanyol.

Per tot això, el tribunal considera que s'ha d'admetre a tràmit la querella i investigar-ne els fets. Imposa una fiança simbòlica d'un euro als querellants i ordena al jutjat d'instrucció que esbrini la identitat concreta dels militars i civils italians que van participar en els bombardejos, per enviar una comissió rogatòria al ministeri de Defensa italià i demanar una fe de vida i el domicili de cadascun d'ells al ministeri de Justícia italià.

Igualment, ofereix als supervivents i als hereus de les víctimes dels bombardejos la possibilitat d'emprendre accions civils i penals, per la qual cosa demana la col·laboració de l'Arxiu Històric de la Generalitat i de l'Ajuntament de Barcelona. També s'hauran de designar dos pèrits historiadors especialitzats en els bombardejos italians a la capital catalana, perquè concretin dates, zones bombardejades, densitat de població i nombre de víctimes. La Generalitat i l'Ajuntament també es podran personar com a parts perjudicades.

Només si totes aquestes diligències no permeten trobar cap dels culpables vius, s'haurà d'arxivar la causa.


L'associació d'italians de Barcelona, satisfeta

L'associació Altraitalia, formada per italians residents a Barcelona i que es va presentar com acusació popular, ha considerat "històrica" la decisió de l'Audiència, perquè és el primer cop que un tribunal admet que es pot aplicar la legislació internacional sobre crims de guerra i lesa humanitat a la Guerra Civil espanyola.

També recorda que al seu país d'origen, els ajuntaments han estat sovint els propulsors de les demandes penals i civils pels crims de les tropes d'ocupació nazis del 1943 al 1945 o al costat de les víctimes.

Més continguts de