Publicitat
Publicitat

INSTITUCIONS CULTURALS

L’Escola Massana fa la mudança

La institució diu adeu a la seu històrica amb una jornada que inclou un dinar popular i concerts

Els equips de l’Escola Massana estan en ple trasllat: el curs vinent estrenen una nova seu, un edifici magnífic de Carme Pinós a la plaça de la Gardunya de Barcelona, a pocs metres de l’actual, i avui s’acomiaden de l’edifici històric, ubicat dins el recinte de l’antic Hospital de la Santa Creu. “Vam decidir que no podem entrar bé a la nova escola si no ens sabem acomiadar bé de la vella. Hem de saber dignificar aquest espai i celebrar-lo”, explica el director de l’escola des de fa dos anys, Xavier Capmany. Per això han penjat cartells amb frases de comiat extretes de cançons, com “ ne me quitte pas ”, de Jacques Brel, i “ this is the end, my only friend”, de The Doors, i avui, coincidint amb la festa major del Raval, han organitzat una jornada que inclou visites a l’escola, un dinar popular, una instal·lació lumínica a la façana i concerts de Za!, Los Yolos i Punk Floyd.

“Sempre dic que peco de no tenir nostàlgia, però és cert que aquests últims dies em commou força veure com estan els espais i l’estima de tanta gent -explica Capmany-. Hi ha molta història i molta emoció aquí dins. No deixem unes parets, deixem una història”. L’Escola Massana va néixer el 1929 gràcies al llegat del pastisser i filantrop Agustí Massana i Pujol, que va donar a l’Ajuntament de Barcelona 500.000 pessetes per a la construcció d’una escola d’art. La primera seu era al carrer Avinyó i va arribar a l’antic Hospital de la Santa Creu el 1935 després de passar per la Casa de l’Ardiaca. “La història de l’escola és molt la història del país”, explica el director.

En tot aquest temps han circulat diverses llegendes al voltant de la Massana. La més coneguda és que Antoni Gaudí hi va morir molt a prop. L’escola ocupa les naus de l’antic hospital que estaven dedicades a les dones... i l’arquitecte de la Sagrada Família estava ingressat a la d’homes. També es diu que Robert Redford va fer un curs de dibuix a l’escola, però no s’ha pogut certificar. En qualsevol cas, l’equip directiu -hi ha una convocatòria per renovar-lo cada quatre anys- sobretot mira endavant i en la contemporaneïtat dels llenguatges artístics tradicionals, com la pintura, l’escultura, el gravat, la ceràmica i l’esmalt. “La vigència de l’escola és radical i absoluta. El programa d’estudis que hem pogut realitzar, en arts i disseny, és únic a l’Estat. Treballem a la frontera, en l’espai d’interferències de l’art, el disseny i les artesanies. És l’ADN de l’escola. Sempre diem que tenim un grau transdisciplinari: fins i tot als estudiants que venen a fer-hi el batxillerat artístic els fem passar pels tallers. Una de les idees que ens mou és la contaminació positiva”, diu Capmany.

Com a escola municipal, la Massana sempre ha tingut una forta vocació pública. Queden lluny els anys del franquisme, quan era “la manufactura de l’Ajuntament”, com diu Capmany, i ara està a punt de començar una nova etapa. La junta directiva rebrà les claus del nou edifici l’1 de setembre, i l’estrenaran el 12. “D’ara endavant tenim un deute de treballar més els màsters i els postgraus, encara no hi hem pogut entrar amb força -diu Capmany-. Ens permetrà una cosa molt bonica: el retorn de cap a la societat. L’escola ha viscut en un espai tancat i ara ens trobem que som la proa d’un vaixell al mig de la plaça de la Gardunya”. La nova seu no és un caprici. L’edifici actual no compleix les normatives i si no es traslladaven no podien seguir impartint el grau universitari vinculat amb la UAB. El projecte es remunta al 2006, quan Carme Pinós va guanyar un concurs que també inclou la façana posterior de la Boqueria, la plaça de la Gardunya i un bloc d’habitatges de protecció oficial. Les obres van començar el 2015.

Els tallers són un dels pals de paller del nou edifici. “S’han unificat i s’han plantejat des de la idea de la polivalència. La Carme ha sabut mantenir l’atmosfera de certa idea de caos i laberint de l’antiga seu, llegir el que som i com ens movem i mostrar el diàleg que s’estableix entre l’interior de l’edifici i l’exterior”, conclou el director.

Els llibres que ens fan grans

Més continguts de

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT