L'IEC aprova la reducció dels accents diacrítics: adeu a 'adéu'

La institució ratifica l'ortografia: "És positiu que el català generi aquest rebombori, tot i que se n'ha fet un gra massa", ha dit el president de l'IEC

L'IEC aprova la reducció dels accents diacrítics: adeu a 'adéu' / JORDI OLIVÉ

El ple de l'Institut d'Estudis Catalans ha aprovat la reforma de l'ortografia catalana. Aquest dilluns es va aprovar al ple de l'entitat el punt més polèmic dels que havien presentat: la reducció de 150 accents diacrítics a 15 (un més del que s'havia anunciat d'entrada: 'sòl'/'sol'). El resultat és fruit del consens de la Secció Filològica excepte tres abstencions i del vot favorable de tot el ple de l'IEC excepte un, ha assenyalat la presidenta de la Secció Filològica, M. Teresa Cabré. " No és una proposta precipitada (han passat dos anys i mig i 57 reunions de treball del grup d'ortografia i 15 sessions de la Secció)", ha afegit Cabré, que ha reconegut que ha estat un procés llarg, amb opinions diferents, però que ha acabat amb consens a partir "de criteris filològics".

Les principals novetats, ja anunciades, fan referència als mots compostos i als préstecs lingüístics, els manlleus. "Hem refet quatre coses", ha insistit Vicent Pitarch, responsable del grup d'ortografia, "de fet és que els hem recollit ara".

Sobre el canvi dels diacrítics: adeu a 'adéu'

Pitarch ha explicat que hi ha 500 o més parells que podien formar part d'homònims. Alguns tenen diacrítics i d'altres no, en funció de diversos criteris. "Intentàvem simplificar una qüestió prolixa i que se'ns havia escapat de les mans", diu Pitarch. La voluntat ha estat fer una norma clara i fàcil d'aprenentatge i aplicació, que no existia. Una llista curta de monosíl·labs permet fer-ho. Han partit de criteris de "racionalitat i reducció", a partir de la base Fabriana. Les conclusions: "No cal que duguin diacrític els mots d'escassa freqüència, ni els polisíl·labs ('dona'/'dóna', 'venen'/'vénen'). Ni els compostos ('entresol'/'adeu')". Queden, par tant, 15 parelles de diacrítics amb accent que són els més usuals i els que els usuaris tenen integrats (com 'és'/'es').

Per rebatre critiques sorgides a les xarxes i mitjans, ha precisat que la seqüència 'dona-dóna' només apareix junta en 3 casos en 52 milions d'ocurrències bibliogràfiques del corpus del català contemporani de l'IEC, i el 'venen-vénen' no apareix en cap cas junt. "La llengua és un discurs, no mots aïllats. En alguns casos pot aparèixer ambigüitat, però el context desambigua", diu Pitarch. En alguns casos puntuals i inesperats, l'IEC permet l'ús discrecional del diacrític en cas que el context no desambigüi o bé en casos emblemàtics, com el 'carrer del Cós'.

'Sòl'/'sol' s'ha canviat perquè s'ha considerat que per a algunes disciplines i institucions era molt important, ja que la supressió afectava el món municipalista i especialitzat. Afegir-lo no anava en contra dels criteris filològics i anava en el sentit de no desfer la imatge icònica de l'ortografia, com el cas de ' deu'/'déu'. "Hem deixat els més freqüents, els que permeten que l'usuari no s'adoni que s'ha fet una reforma i s'ha evitat un problema major, el d'una llista no tancada que creixia des del començament del XX", ha afirmat la filòloga Mila Segarra, que ha arribat a xifrar en 600 la llista de possibles homònims.

Pitarch ha reconegut que no hi ha consens amb els mots diacrítics, però que l'objectiu era "simplificar-ho", sense "anar contra res". De fet, la proposta inicial era eliminar-los del tot, com de fet hauria volgut fer Fabra, que ni tan sols hauria volgut accentuar. També hi havia opció d'acceptar una llista més llarga dels 15 finals. El resultat és la tercera via de consens.

Els plantejaments generals

"Partim de la base que la llengua evoluciona, es mou en societat, i que la normativa, que és un anàlisi dels fets reals de la llengua, ha de tenir en compte aquesta evolució", ha afirmat la presidenta de la secció de filològica de l'IEC, M. Teresa Cabré. "La societat actual està caracteritzada pel multilingüisme, la multiculturalitat i pel fet que els processos d'aprenentatge a l'escola puguin facilitar-se en els nous aprenents, perquè hem d'incorporar-los tant com sigui possible a l'ús de la llengua", ha dit. Per tant, en primer lloc, s'ha tingut en compte una "llengua viva i en evolució" i no només una llengua d'un únic registre culte o literari, perquè "sinó ens trobaríem amb una radiografia d'una llengua estàtica".

"No és una reforma ortogràfica plantejada de zero. Aquesta proposta és la modificació d'alguns punts de l'ortografia. Aquells que havien estat suggerits per col·lectius professionals", ha dit M. Teresa Cabré. "Tocar els diacrítics no ve del no-res, ve d'una demanda acumulada a les oficines de la Secció Filològica", ha afegit.

Respostes a les crítiques

Cabré ha reflexionat sobre la polèmica que ha aixecat la reforma, a la qual l'IEC ja havia reaccionat. "És cert que l'ortografia és un element simbòlic de la llengua, per dues raons: l'ortografia és icònica, la veiem mentalment, per tant, desarrelar una imatge és difícil; i en segon lloc, perquè quan tens interioritzada una ortografia, desaprendre-la és difícil i reclama esforç, però per part dels que l'hem adquirida i no a aquells que s'incorporen des de llengües diferents al que ha de ser la comunitat catalanoparlant". "Però tenir més o menys diacrítics no fa més pobra la llengua", ha afirmat.

"És positiu que el català generi aquest rebombori, tot i que se n'ha fet un gra massa", ha dit el president de l'IEC, Joandomènec Ros. "Crec en l'evolució de les llengües, sinó parlaríem llatí o etrusc. I aquesta evolució te una selecció natural, i el fixador de l'evolució és l'IEC", ha defensat. "Hem llegit els manifestos, els tenim classificats. Hem intentat seguir el Twitter, però moltes contribucions són soroll. Hem tingut en compte tots els articles i opinions de filòlegs. No actuem des de la prepotència o des de l''autoritas'. Hem fet la feina que ens tocava fer", ha dit Cabré. "Darrere dels canvis hi ha criteris", ha insistit, però ha reconegut que no han revisat "els casos ('sol'/'sòl', 'vénen'/'venen', etc.), sinó els criteris amb què s'havia actuat per arribar als 14 diacrítics". Cabré ha demanat "respecte" a les seves conclusions, de la mateixa manera que l'IEC l'ha tingut amb totes les aportacions, ha dit. Ara vénen 4 anys en els quals caldrà adaptar-se progressivament a la nova ortografia, des de les escoles fins als diccionaris. La publicació de l'ortografia es farà el 2017. L'IEC pactarà les dates concretes d'aplicació amb escoles, mitjans i administració (s'ha tingut en compte la reutilització dels llibres de text). Si algun aspecte no encaixa socialment, també és un temps prudencial per corregir-lo.

La gramàtica de la llengua ja ha estat ratificada i es presentarà aquest mes, el 23 de novembre. "Era necessària", perquè ha canviat des de l'"alfabetització" fins "a la globalització", ha apuntat Vicent Pitarch, responsable del grup d'ortografia, que ha dit que està "en sintonia amb la gramàtica". Pitarch ha afirmat que han treballat "des del rigor i una responsabilitat social nacional molt profunda". També afirma que espera que això no "enfosqueixi" la gramàtica, "que serà una obra de referència" a Europa.

Per desfer comentaris que ha sentit l'IEC els darrers temps, Ros ha recordat que la selecció filològica té usuaris en tots els camps, no només filòlegs: "No es pot dir que la secció filològica ha fet la gramàtica apartada dels parlants". "S'ha parlat de precipitació. La secció filològica ha treballat en la gramàtica durant 20 anys", també ha afirmat. Hi ha hagut un decalatge entre l'aprovació de l'ortografia i la gramàtica, això sí, però ho ha atribuït a factors econòmics: la gramàtica havia d'estar a punt per Sant Jordi o Nadal. Ha parafrasejat Joan Francesc Mira quan ha dit: "Resolt això, dediquem-nos a coses de més profit".