La Pegatina injecta alegria rumbera al mal temps
El grup de Montcada i Reixac torna als seus orígens amb el disc 'Darle la vuelta'
BarcelonaA La Pegatina només els atura una causa de força major. Adrià Salas assegura que durant els disset anys de trajectòria del grup no havien estat més de dos mesos sense tocar fins que la pandèmia els va obligar a parar. Tot i així van convertir l'aturada en una oportunitat creativa. Després d'enregistrar durant el confinament les deu cançons del disc Darle la vuelta (Warner, 2020), es van adonar que havien recuperat més que mai la seva essència original. "La realitat no ens aixafa, som igual de vitalistes. Però sí que hi ha hagut aprenentatges, i de cop i volta descobreixes que pots compondre amb algú que és a l'altra punta del món. Aprofitem-ho, perquè si no acabem mirant-nos massa el melic", reconeix Salas.
"Vam fer la preproducció per Zoom. Li enviàvem una maqueta al productor, Tato Latorre, ell ens la tornava i cadascú li anava enviant pistes amb idees des de casa. Ells les agafava i ens les tornava dient-nos què gravaríem quan poguéssim i que cadascú aprengués la seva part", recorda Salas. Els tres primers temes els van haver d'enregistrar un per un, sense poder-se creuar, i els tres últims ja els van poder assajar i preproduir junts a finals de maig: "Ha sigut un procés molt lent, hem treballat molt tranquil·lament". "El Tato ha tret el millor de nosaltres i la nostra arrel", subratlla l'altre vocalista del grup, Rubén Sierra.
"Moltes vegades la inspiració som nosaltres mateixos", diu Salas, que explica que els 10 temes del disc, encapçalat pels senzills Cómo se hacen las flores, Darle la vuelta i La guspira, són els que van quedar d'un conjunt inicial de 40. El disc havia de sortir al setembre i fins ara només han tingut l'oportunitat de tocar-lo en viu a Manresa en una presentació per a periodistes que va ser retransmesa en streaming. "Va estar molt bé pujar a l'escenari i trobar-nos després de tants mesos. Però era com tocar per a nosaltres, t'has d'imaginar que a l'altra banda de la càmera hi ha algú, i és molt difícil", lamenta Salas. Si la situació sanitària ho permet esperen recuperar al març la gira que van haver d'ajornar i poder fer el salt a espais més grans, d'entre 6.000 i 10.000 espectadors, com el Wizink Center madrileny, el Bilbao Live i la Sala Multiusos de Saragossa.
Travis Birds, Pj Sin Suela i El Kanka, nous còmplices
A La Pegatina, que han constatat com en els últims anys el seu públic s'ha rejovenit, els agrada que les col·laboracions de cadascun dels seus discos siguin "sinceres", com diu Sierra, i que no estiguin marcades per les vendes ni per les conveniències de les discogràfiques. "Ens agrada que hi hagi una història al darrere. D'aquesta manera, amb el feeling i coneixent-nos, arribem a trobar-nos en un món nou, amb la personalitat de cadascun dels artistes, encara que hi hagi col·laboradors que a primera vista semblen de mons molt allunyats", diu Sierra. A siempre te pedí es pot sentir la veu de l'emergent cantant madrilenya Travis Birds; a Te veré cuando yo quiera, la d'El Kanka, potser el músic més pròxim a l'esperit del grup; a Dejarse la piel, les d'Arnau Griso, i a Amores hi participen Delaporte. La col·laboració del raper PJ Sin Suela, amb qui van coincidir en diversos festivals, és potser la més especial, per les circumstàncies en què es va desenvolupar: és metge a Puerto Rico i la gravació va coincidir amb un pic de la pandèmia al seu poble natal, Ponce. "És molt d'agrair que després de moltíssimes hores fent guàrdia anés a l'estudi a gravar-se, diu molt de la seva implicació i de les ganes que tenia de col·laborar amb nosaltres", explica Sierra.
