È FESTIVAL DE CINEMA DE VENÈCIA

L’acció d’‘Everest’ deixa gelada Venècia

Baltasar Kormákur obre la Mostra amb un ‘blockbuster’ esportiu protagonitzat per Jake Gyllenhaal

Mentre la jet set italiana se socarrimava sota un sol abrusador a les exclusives platges del Lido, a poc més de 100 metres la premsa acreditada a la Mostra va ser transportada ahir pel film nord-americà Everest a les gèlides altures de l’Himàlaia. Un periple cinematogràfic que no va deixar bon regust entre el gruix de la crítica, que va rebre amb indiferència el nou film de Baltasar Kormákur, fill islandès del pintor barceloní Baltasar Samper.

Basada en la història real de tres expedicions “comercials” que l’any 1996 van perdre alguns dels seus membres i clients en un fatídic intent per coronar el pic més alt del planeta, Everest es presenta com una superproducció, en majestuós 3D, que encreua el cinema d’aventures, el melodrama i el subgènere de l’èpica esportiva. Una impressió que Kormákur va matisar a la roda de premsa del film, en què va defensar que havia volgut fer “un film íntim, com una pel·lícula indie, però espectacular com un blockbuster ”.

Plantejat com un film coral que aspira, sense gaire èxit, a recrear la camaraderia que sorgeix entre un grup d’homes i dones que lluiten per la supervivència, Everest se centra en les peripècies de dues expedicions liderades per experts muntanyistes: el nord-americà Scott Fischer (interpretat per Jake Gyllenhaal) i el neozelandès Rob Hall (Jason Clarke). Gyllenhaal, que va acudir a la roda de premsa del film acompanyat de Clarke, Josh Brolin, John Hawkes i Emily Watson, va reconèixer que sent “una enorme responsabilitat per recrear uns fets verídics”, una declaració refermada per la presència, a la primera fila, d’alguns dels protagonistes de la història real.

Per desgràcia, el compromís d’ Everest amb el patiment dels protagonistes i les seves famílies acaba desembocant en un excés de sentimentalisme que debilita el vessant més físic i interessant d’un film rodat, en part, en escenaris naturals de l’Himàlaia. “Vam anar a Katmandú i vam poder rodar al campament base de l’Everest -explica Baltasar Kormákur-, però hi va haver gent de l’equip que va començar a trobar-se malament i vam decidir marxar”. La filmació es va traslladar aleshores fins a les Dolomites italianes, amb seqüències rodades en una glacera a 3.000 metres d’altitud i 30 graus sota zero.

En el subtext d’ Everest hi batega una meditació sobre els mals d’un capitalisme capaç de corcar les més nobles fites humanes: s’hi exposa una mirada crítica cap a la reconversió del muntanyisme en un passatemps per a turistes.

Acció amb rerefons social

El rerefons ideològic d’ Everest té punts en comú amb les circumstàncies que conformen el context d’ El desconocido, opera prima del director gallec Dani de la Torre, que va inaugurar ahir la secció Giornate degli Autori de Venècia. Rodat a la Corunya, aquest thriller d’acció protagonitzat pel també gallec Luis Tosar té la peculiaritat de transcórrer, en gran part, a l’interior d’un cotxe, repetint la fórmula de films com Locke, Última trucada i Buried. En aquest escenari mòbil i claustrofòbic, el protagonista, cap d’una oficina bancària, serà turmentat per un desconegut que l’amenaça de fer esclatar el cotxe que condueix si no li transfereix tots els seus diners.

A poc a poc es fa evident que la fúria venjativa del “desconegut” té a veure amb les males pràctiques financeres dutes a terme pel protagonista. Sostinguda per algunes ràfegues de virtuosisme escènic i per la convincent interpretació de Tosar, El desconocido perd força quan fa evidents les motivacions dels personatges i quan subratlla innecessàriament la seva crítica al sector bancari.

La “innocència” dels jurats venecians

Quan encara no s’havia projectat cap pel·lícula de la competició oficial, els jurats de Venècia es van presentar ahir davant de la premsa per donar algunes pistes, poques, sobre els seus interessos. Alfonso Cuarón, director de Gravity (que va inaugurar la Mostra fa dos anys) i president del jurat oficial, va apuntar: “Venir a un festival esperant una cosa concreta no és una actitud sana. Queda clar que hi ha una gran diversitat de maneres de fer cinema. El més important és veure els films amb innocència”. Una negativa a posar en joc cap prejudici que va compartir Saverio Constanzo, president del jurat d’ opera prima : “S’han de mirar les pel·lícules amb innocència i deixar-se sorprendre”. Cuarón estarà acompanyat al jurat oficial per les actrius Elizabeth Banks i Diane Kruger, a més dels realitzadors Emmanuel Carrère, Nuri Bilge Ceylan, Hou Hsiao-hsien, Francesco Munzi, Pawel Pawlikowski i Lynne Ramsay.

Més continguts de