L'alcalde de Sixena acusa la Generalitat de "prevaricar" i li retreu que no va arribar a pagar mai les obres
Ildefonso Salillas aporta com a prova una carta que la priora del monestir va enviar a Jordi Pujol
Vilanova de SixenaL'alcalde de Vilanova de Sixena, Ildefonso Salillas, ha acusat la Generalitat de "prevaricar administrativament" quan va catalogar les obres actualment en litigi sabent que ja ho estaven per part de l'Aragó, perquè el monestir havia estat declarat Monument d'Interès Cultural el 1923. Salillas ha afirmat que està "demostrat" que la monja que va autoritzar la venda no era competent per fer-ho perquè pertanyia a l'ordre de Valldoreix (Vallès Occidental) i no a la de Sixena, que considera que n'era la propietària "real". En aquest sentit, també retreu al Govern que no va arribar mai a pagar els 10 milions de pessetes (60.101 euros) a les monges per adquirir els béns, una afirmació que justifica a través d'una carta que la priora del monestir va enviar al llavors president de la Generalitat, Jordi Pujol. En la missiva, la monja demanava a Pujol que tornés a l'Aragó el lot d'obres i pintures que havia "cedit en dipòsit" a la Generalitat i negava que s'hagués fet cap venda.
La carta que la monja de Sixena va enviar al llavors president Pujol, amb data d'abril del 1999, explica que el lot d'obres i pintures havia passat sota "custòdia i dipòsit" a la Generalitat, del Palau Nacional de Montjuïc (ara el Museu Nacional d'Art de Catalunya), i al Centre de Restauració a l'antic monestir de Sant Cugat del Vallès sense que això impliqués cap "donació o venda". Davant d'això, li demana que torni a la comunitat de religioses part del "lot en dipòsit" i que negociï la "venda parcial" de la resta per "poder subsistir", ja que assegura que vivien una "situació econòmica angoixant".
El pagament dels 10 milions
Aquesta missiva, juntament amb el fet que en l'escriptura hi consta que es farà un "pagament en tràmit" i que la Generalitat –segons Salillas– no va aportar el justificant bancari de pagament en el judici, constata segons l'alcalde de Sixena que aquest pagament no es va arribar a fer mai. Amb tot, es va fer públic un comprovant bancari per valor de 60.101 euros però que l'alcalde assegura que tenia data de gener del 2017 i que "no confirma res i només agita".
Des de l'Aragó també s'insisteix en el fet que Pilar Sanjoaquín, la monja que va autoritzar la venda de les obres, no era competent per fer-ho. De fet, segons l'alcalde de Vilanova de Sixena, formava part de l'ordre de Valldoreix, on també van anar a viure les monges del monestir aragonès. De fet, assegura que les dues congregacions fins i tot tenen "un número de registre diferent". "Quan un no és propietari d'un bé no el pot vendre, escassament el pot administrar", ha reblat Salillas.
La Generalitat defensa que va contactar dues vegades amb l'Aragó
Els objectes en litigi eren a Lleida des del 1970, quan les monges de Sixena es van traslladar a un nou convent a Valldoreix, que abans de la segregació era part de la diòcesi de Lleida. En aquell moment van dipositar-hi les peces d'art que es van endur del monestir, que van abandonar perquè l'estat els impossibilitava viure-hi. Segons la Generalitat, la primera compra es va fer l'abril del 1983 per un preu de 10 milions de pessetes i formaven part del patrimoni català després de ser catalogades pel Govern.
El llavors director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, Jordi Bonet, responsable de la compra, va afirmar que les van adquirir per ''salvar-les'' i va recriminar a l'Aragó haver "canviat la realitat" per dir ara que les van "usurpar''. Bonet va lamentar que el govern de l'Aragó no hagués mostrat interès per comprar les obres a les monges amb "l'excusa que no tenien diners" i va remarcar haver pagat a les monges el que se'ls va demanar per les obres, 60.101 euros, "sense regatejar res" i amb prèvia autorització del govern de l'Aragó, amb qui va contactar dues vegades. Amb tot, l'alcalde de Vilanova de Sixena dubta que hagués arribat a comunicar-s'hi perquè l'executiu aragonès no era el responsable de l'àmbit cultural en aquell moment, en què les competències encara no havien estat transferides.
