Lang Lang posa el temperament al servei de la docència

BarcelonaEnrico Noel Czmorel és hongarès. Té 11 anys. El presenten com l’Speedy Gonzales del piano. Vesteix de negre, amb una solemnitat potser excessiva per a l’edat. Els dits es mouen a tota velocitat fent sonar El vol del borinot de Rimski-Kórsakov. Lang Lang, que porta una samarreta blanca potser massa informal per als estàndards docents, se’l mira, i quan acaba la peça el pianista xinès el felicita. “Toques molt net”, diu. Tot seguit comença la lliçó magistral. Lang Lang simula el vol del borinot, s’abraona sobre el nen i el piano. Demana més temperament, vol que les mans de l’Enrico passin per les tecles com si fos una serp, corregeix petits detalls. I quan acaba, el públic que omple la Sala 2 de L’Auditori de Barcelona aplaudeix el mestre i l’alumne.

Aquesta situació es va repetir ahir tretze vegades durant la jornada estel·lar de la segona edició del Junior Music Camp impulsat per la Lang Lang International Foundation i patrocinat per Allianz. El campus, que en l’edició anterior es va fer a Munic, va començar el 10 de novembre i ha aplegat catorze joves pianistes d’arreu del món d’entre 11 i 14 anys, incloses dues noies valencianes.

Una lliçó “inoblidable”

“És una experiència inoblidable -explica Mar Valor, de 14 anys, durant una pausa als camerinos de L’Auditori-. No sé com explicar-ho. El piano és la meva vida. És al que dedico tot el meu temps”, agefeix. Per a la Mar conèixer una superestrella com Lang Lang ha sigut fer realitat “un somni”. “M’he sentit molt a gust. Ell té molta energia i m’ha ajudat a mostrar el temperament de la sonata de Beethoven que he interpretat. L’experiència m’ha agradat més que no em pensava, i a més aquesta setmana he pogut conèixer altres pianistes de la meva edat i més joves que tenen un nivell espectacular”, diu la Mar.

Abans de l’arribada de Lang Lang, els joves pianistes han passat una setmana amb dos professors de la Hochschule für Musik und Theater de Munic, que han preparat els músics per a la classe magistral d’ahir. “Ha sigut molt emocionant, i marxaré amb tristesa... perquè vull viure aquí i repetir això cada dia”, lamenta María Linares, de 13 anys.

La Mar i la María, com la resta d’alumnes, han pogut comprovar de primera mà com és el Lang Lang docent. Òbviament, el pianista xinès és fidel a l’extraversió que exhibeix quan toca. Acompanya les instruccions amb una gestualitat incansable. Bufa, fa bromes, mou les mans i aconsella no només sobre qüestions musicals. Al turc Kaan Baysal, d’11 anys, just abans de començar a tocar un nocturn de Chopin, li aconsella que primer es descordi la jaqueta. Quan acaba la interpretació, aplaudeix. “Perfecte!”, exclama Lang Lang, i aleshores el convida a repetir alguns passatges. El nen se’l mira i corregeix una nota. A la nord-americana Kimberly Han, de 13 anys, li explica com ha de controlar el ritme de Debussy i li suggereix que es relaxi.

Darrere, els altres joves pianistes miren amb els ulls ben oberts. L’escena és emocionant, però, com passa sempre que hi ha nens prodigi pel mig, no es pot evitar pensar si paga la pena tanta dedicació.