L'arc neolític més antic d'Europa, trobat al poblat de la Draga
El jaciment neolític de la Draga, a Banyoles, treu a la llum l'arc més antic d'Europa d'aquest període. La troballa se suma al conjunt d'èxits que fan de l'excavació un referent a escala mundial.
BANYOLES."És important puntuar a l'alça aquesta descoberta". Així de contundent es mostrava ahir un dels codirectors del jaciment neolític de la Draga, a tocar de l'estany de Banyoles, Toni Palomo, en la presentació de la que probablement serà -si no hi ha més sorpreses- la troballa més important de la història de l'excavació. Es tracta d'un arc que data entorn dels anys 5.400 i 5.200 aC, cosa que el converteix en la peça de l'època neolítica més antiga trobada mai a Europa. La veritable importància del descobriment, però, és que la peça es manté sencera (fa 108 cm) i en perfecte estat de conservació, a diferència de dos fragments més d'arc que s'havien trobat al jaciment (els anys 2002 i 2005).
Els arqueòlegs de la Draga podran analitzar detalladament les característiques de l'arc -fet de fusta de teix, una espècie protegida avui a Catalunya- amb l'objectiu de descobrir els usos i costums de les primeres comunitats camperoles de la península Ibèrica. Un dels principals enigmes a resoldre és el tipus de funció que es donava als arcs en una època en què la caça ja no era el principal motor econòmic o de subsistència de la població. Les primeres hipòtesis apunten a possibles significats ideològics o de prestigi i a activitats defensives o de confrontació. Per resoldre aquestes incògnites, l'equip d'investigadors del jaciment està treballant amb tècniques de reproducció en tres dimensions de l'arc i en simula els possibles usos amb una rèplica virtual. De moment ja s'han obtingut alguns resultats en termes de potència, resistència i altres característiques físiques de l'instrument.
No és el primer cop que Palomo i el codirector de l'excavació, Xavier Terrades, se sorprenen de les possibilitats d'investigació que permet l'estat de la major part d'objectes que els arqueòlegs de la Draga han trobat a l'assentament. La causa és que el nivell arqueològic (on hi ha les restes del neolític) queda per sota del nivell freàtic del jaciment (la capa de fang i aigua que forma el sòl de l'excavació), cosa que crea unes condicions ambientals idònies que protegeixen la matèria de possibles danys exteriors.
Un enclavament excepcional
El que Palomo anomena la "singularitat del jaciment", ha esdevingut el principal reclam d'arqueòlegs i investigadors de tot el món que des del 1990 (any en què es va iniciar l'excavació) aterren a Banyoles per tirar endavant projectes que en un altre indret no podrien tenir lloc. Com explica l'alcalde del municipi, Miquel Noguer, el nombre de persones que volen treballar a la Draga cada any és de "cinc vegades més el nombre d'arqueòlegs que es necessiten", que és una desena.
Juntament amb els jaciments de Dispilo a Grècia i la Marmota a Itàlia, el de Banyoles és el més antic dels que hi ha al continent (datat entre el 5.200 i el 5.000 aC) i va ser un assentament a l'aire lliure amb una ocupació relativament contínua. Les peculiars característiques de l'excavació, el suport que rep quant a finançament de diverses institucions i administracions, la implicació dels investigadors i les troballes tan importants com les d'aquest arc, reafirmen la posició del jaciment neolític de la Draga com un referent arqueològic a escala mundial.
